dissabte, 18 d’agost de 2007
Darrerament he escoltat una cosa estranya sobre les minories, i la hem pogut veure exemplificada en les falses lamentacions del partit polític PP.
És possible que el que ens faci estar callats i quiets mentre veiem a algun govern ataca civils sigui algun convenciment? Quina mena de convenciment ens pot dur a aquest passotisme?
Hem de ser una mica més espavilats i no pensar només en les armes de foc clàssiques. I fer denúncia encara que usi altres tipus d’armament (polític, militar, policial, informatiu, legislatiu, mediàtic, etc.).
Per què ho dic això? Doncs perquè m’hi he trobat en situacions en que algú m’intentà convèncer que en la nostres societats no hi ha esclavisme, per exemple, ni tortura, ni persecució per idees. I aquestes són formes de violència ben clara, i bèstia. I presents. Totes soles, i els silenciaments una quarta violència a sumar.
Els arguments que em presentaren es basaven en fet que no existien perquè no els podíem observar amb les explicacions a l’ús. Un noció d’explicació que …..
I és greu la justificació que em presentaven: la violència, en aquestes explicacions simplement no existia perquè estava “lluny” (problema ho mirem com ho mirem). i que l’esclavatge, per exemple, no existia perquè, i aquesta afirmació em va impressionar especialment: però…, “no és això de les cadenes? Però, si no hi ha cadenes!“
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!