Qui és que no vol la independència? Problemes amb les amenaces.

23 de juliol de 2009

0 comentaris

Qui és que no vol la independència? Problemes amb les amenaces.

Seguim una mica d’esdevenir d’una notícia:

9 de juny de 2009:

“El
proper 13 de setembre, el veïnat d’Arenys de Munt votarà en referèndum
si estan d’acord que Catalunya sigui un estat independent. (…)”

8 de juliol de 2009:

Resposta de La Falange a la convocatòria d’un referèndum per la independència a la localitat d’Arenys de Munt.

9 de juliol de 2009:

“Els veïns d’Arenys de munt es van trobar ahir al matí pamflets al
carrer i a les bústies de casa seva signats per la Falange Española de
las JONS, en què es criticava el referèndum sobre l’autodeterminació
que es vol fer al municipi el 13 de setembre.(…)”

Penso que la gent de La Falange no estan fent crítica, fan amenaça, i que “(…) Si no fos que parla del referèndum per la independència que han convocat a Arenys de Munt pel setembre d’enguany el podríem situar en qualssevol dels moments i
espais dels defensors de la dictadura franquista o règims similars. (…)” L’amenaça ara la expliciten més:

23 de juliol de 2009:

“Falange Española ha passat dels fulls volants repartits per tot el poble d’Arenys de Munt denunciant, a
principis de mes, la consulta popular sobre la Independència de
Catalunya que se celebrarà el 13 de setembre, a les amenaces en el seu
darrer comunicat fet públic el passat dilluns. Aquest comunicat acaba
dient textualment traduït de l’espanyol: “de continuar el curs de
l’activitat anti-espanyola en Arenys de Munt, el nostra
partit realitzarà noves accions, a dia d’avui, s’estan concretant“. (…)”

23 de juliol de 2009:

“(…) No deixa de ser una altra mostra d’impotència d’aquest col•lectiu
predemocràtic que no sap què fer en veure que d’ençà que va morir el
seu ‘caudillo’ els moviments independentistes, dia a dia, són més grans
i, a més, estan més acceptats tan políticament com socialment.

Aquests gestos demostren que la dreta més radical no suporta el progrés
i l’evolució del poble català. De moment, per sort, només emeten notes
en un full. Tan de bo només es quedi en això.”

És un exemple d’acció d’uns que no volen la nostra independència. És local, però és global pel què afecta. Hauríem de prendre nota d’entrada de tres problemes greus: el de les amenaces, el de la manera en que tractem i gestionem les amenaces, i el d’aconseguir que no ens afectin ni les puguin dur a terme.

Per mirar de no confondre’ns, i no fos cas que algú tingui temptació d’amagar el cap sota l’ala o callar que així estem més guapos…., hauríem de situar aquest problema al costat del que deia ahir sobre que ens convé acostumar-nos a poder treballar per
la independència sense prendre les jugades de l’espanyolisme com a
contrast per valorar la nostra força o encert.

En cap cas vull dir que no en fem cas, ni que no calgui respondre sovint i moltes vegades. En el cas de les amenaces a la gent d’Arenys de Munt caldrà veure com es gestiona. I en general penso que el que cal és arribar a que la gent de La Falange s’hagin de retractar públicament dels insults i amenaces, i també mirar-nos bé la mentalitat, idees, paraigües socials i d’altres menes, que les propicia, permet, immunitza, i aplaudeix.

També cal que rebutgem públicament amenaces d’altres, com ara aquestes:

“(…) A l’octubre de 2007 Alfonso Guerra era titular en algunes notícies
dient que “amenazo con suspeneder la autonomia”. (Se n’ha fet algun
sondeig d’opinió de la gent sobre afirmacions i amenaces d’aquestes
menes? Penso que seria curiós. I també que seria bo per a poder fer
reclamació a aquest senyor per abús del càrrec i de poder.) (…)”