Indústries i caminars.

Com ho és un detall que aquesta setmana ens ofereix el Ministre de Cultura espanyol en relació al retorn dels documents que l’estat va robar a Catalunya. Em sembla que no li hauríem d’acceptar aquest pervers eufemisme que es munta el Ministre o el Ministeri, tant se val. Ni tampoc la nova dosi de cinismes a la que ens convida.

He pensat que era important perquè és un cas, i no l’únic, en que es fan girar les coses presentant-nos un problema espanyol fent veure que es tracta de "el problema català". I crec que és d’importància perquè les subtileses, que per això són, poden fàcilment passar desapercebudes. I més amb aquest ambient de violència i intoxicació informativa reiterades.

La notícia ens presenta: Molina diu que vol «tancar aviat» la devolució dels «papers»
14.12.2007 | ACN

"ACN. Madrid.
El ministre de Cultura, César Antonio Molina, va assegurar ahir que l’executiu espanyol «complirà la llei» de devolució dels papers de Salamanca que encara són a l’Arxiu General de la Guerra Civil, i culminarà el procés de devolució «al més ràpidament possible i amb total seguretat». Segons Molina, en aquests moments ja s’ha constituït el Patronat del Centre de la Memòria Històrica, i en la seva primera reunió, «o en una de posterior», se’n nomenarà un director. «A partir d’aquest moment», quan es nomeni director, segons el ministre, «començaran les reunions perquè se segueixi el que el Parlament va aprovar». Molina va assegurar que aquest és un tema que «vol tancar aviat» perquè: «És una ferida que tenim els espanyols que cal cauteritzar de manera definitiva.»"

Demano que ens fixem en aquests dos punts:

1) Molina va assegurar que aquest és un tema que «vol tancar aviat»

(i el vol tancar aviat) perquè

2) «És una ferida que tenim els espanyols que cal cauteritzar de manera definitiva.»

Puc pensar que sigui una qüestió d’estil; d’estil bél·lic i sanguinolent, pot ser (tancar aviat, ferida, cauteritzar) com el de l’arrencacrostes, i que el sr. Molina està fent alguna floritura que em perdo. O pot ser sigui un post- i pretengui cauteritzar el resultat de l’arrencada.
Però no és aquesta la qüestió que em preocupa; sobretot perquè crec que ja quasi no fa efecte de tantes càpsules viscerals que hem anat prenent aquests anys. De manera que millor atendre altres detalls, i deixem els mareigs.

El que vull assenyalar és que el sr. Molina situa el problema fora de lloc. Primer perquè del que ell està parlant no és de cap ferida, sinò d’un problema i d’un deute que l’estat té vers el poble català. Li diria que les ferides són un altre assumpte, que no desenfoqui el tema. I que, com parla de "la ferida que tenim els espanyols", aquí ja no m’interessa ni pensar on ens voldria portar; és massa descarat.

El tema, del que vostè parla, és d’un deute que hem de saldar. Però no "de saldo" sr, Ministre, sinó de liquidar. I, en aquest ambient, em sembla que cal afegir-li: liquidar de pagar, no de matar. Un deute que cal liquidar per a que l’estat espanyol pugui recuperar la seva dignitat; i el poble català pugui recuperar la seva sobirania. I el qui deu és qui paga. No ens vingui amb aquests giravolts, que em sembla que anem ja per: "El Estado Excusado" capítol 10²³.

(…)


Que tenim? IV: Tenim problemes; alguns efectes de cinisme i renúncies.
Que tenim? III: Tenim estats en contra; vet aquí un cas.
Que tenim? II: Tenim claredat; aquí bon exemple.
Que tenim? I: Tenim molta força; aquí un tast.

…………………………………………………………

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2665995

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/58957

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/7405

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!