Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Que es foti! Hi estic d?acord.
"…Eren persones amb un gest barreja de sorpresa, immensa molèstia, ràbia antidemocràtica, i atenció! que haig d’informar a “Superiors”. Amb un caminar ràpid, urgent, i mirant amb cara de no creure-s’ho. Aquest espectacle d’impotència davant la manifestació ciutadana, civil, ferma, em va representar un plaer i un somriure…."
Estava comentant: Psicologia i política i m’he recordat d’un detall de la manifestació de l’u de desembre que em sembla interessant portar aquí.
Us convido a que llegiu l’article, que, a més, ha generat en els comentaris un debat interessant sobre "psicologies de campanya", i també sobre l’abstenció. Cap novetat, això ja ho acostuma a fer aquest espai d’en Josep Maria Terricabras, i ho conec fa un temps.
També he explicat alguna altra vegada que el que ofereix un espai com aquests dona bona explicació i compte de per què hi ha gent a qui no interessa el diàleg, per exemple; i de com son i què imposen els qui ataquen el diàleg.
El detall de la manifestació respon al que s’ha plantejat sobre un anònim que no és clar què pretén. Algú ha suggerit que es tracta pot ser d’una provocació. No ho sé, em costa veure-ho així, i, a més, considero que hi ha límits. I que no val la excusa de voler "només provocar" com a escut per a fer coses que no siguin, de debò, només voler provocar. És com la diferència que hi ha entre un revulsiu i un repulsiu.
Que es foti! Hi estic d’acord.
Sabeu en que em fa pensar avui aquest anònim? En la manifestació de l’u de desembre i uns personatges que vaig veure. Diria que vaig veure’n tres en el meu recorregut. Eren persones amb un gest barreja de sorpresa, immensa molèstia, ràbia antidemocràtica, i atenció! que haig d’informar a “Superiors”. Amb un caminar ràpid, urgent, i mirant amb cara de no creure-s’ho. Aquest espectacle d’impotència davant la manifestació ciutadana, civil, ferma, em va representar un plaer i un somriure. Plaer perquè m’encanta que els antidemòcrates es fotin, i com emissaris d’aquests els vaig veure. Somriure perquè els vaig veure ben perduts; i això que eren molt alts, ben plantats, i s’hi veien bé. Ara falta que aquests que es vesteixen de demòcrates a preu de dominar els mitjans de converses, comunicació i informació perdin alguna cosa més que aquests dominis, cal que perdin el paper de representació social que mantenen per simple i cec exercici del poder i situació de predomini, així com l’ús d’aliances tradicionals amb els fàctics salvadors d’essències i d’anàlisis i d’històries a mida del consumidor estúpid.
(…)
Ara afegiria que, i encara que tinguin la barra de dir-li democràcia, ja n’hi ha prou de quedar-nos encantats amb els noms. I no vull desmerèixer el que hi ha de bó; però tinc clar que una democràcia com la que tenim, o treballa molt per millorar-se o és una tirania. La del vot suficient i la del domini de la opinió, entre altres salvatjades. I aquí la responsabilitat civil és important, no val a dir que "la culpa de tot la tenen els polítics".
……………………………..
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!