Indústries i caminars.

He estat pensant en les crítiques negatives que veig es segueixen enviant contra la política social. I crec que aquestes haurien de ser una mica més pensades, situades, valorades, i argumentades. Perquè de moment només trobo que es va seguint un joc de desqualificació tipus campanya, i de campanya per a ciutadans capritxosos i estúpids. De les que no m’agraden, vaja.

Es va començar per no acceptar la contraposició entre aquesta política i d’altres; i més concretament el que des d’Espanya anomenaren "política identitària". Que la contraposició és estúpida i no cal acceptar-la és una cosa que vegí ben clara des del principi. Però em sembla que s’ha anat mantenint només en les crítiques i en la imaginació dels espanyolistes. De manera que no trobo gaire encertat anar-les cantant.

(…)

Em sembla molt més interessant observar el tema de les polítiques
socials al costat, en contrast, i cercant una resposta contrària al que
a vegades he anomenat "La Conquista del Estado". Que veig com un pla
d’acció política centralista (malalta de centralisme) que pretén minvar les possibilitats, desenvolupament i
convivència a Catalunya.

I en aquestes observacions em sembla que ara cal afegir, per a
visibilitat dels una mica millor situats, algunes que no considerem
normalment "socials" (inversions, infraestructures, comunicació,
internacional, etc.); i a les que espero aviat es pugui afegir, per als
encara més ben situats, la mínima dignitat que demana l’exercici d’una
política que no sigui simple negociat "neo el que sigui" que en diem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!