És evident, MH President, que si no fos que enganyeu prou gent amb la versió oficial i en un clar abús de confiança, no hi hauria persona conscient a Catalunya que no li exigís que digui les coses pel seu nom i que defensi els drets de qui representa.
Això no fa més que agreujar la seva falta, a parer meu greu falta contra les seves responsabilitats polítiques. Pot ser hi ha qui encara ho trobi normal, però caldria que hi hagés manera d’aturar aquesta farsa que munteu. I aquí em refereixo al seu partit i a l’espanyolisme, que mostra són les seves prioritats en l’acció política.
Només mirant algunes dels darrers anys en tindrà prou per una bona valoració. Llei de partits, persecució política, violència d’estat, tancament d’un diari, encausaments improcedents, corrupcions vàries, etc., ha de veure que són fruit ben directe de la farsa que alimenten, n’és còmplice.
Hauria de fer saber als catalans que davant un clar abús de l’Estat, la obligació ciutadana és desobeir. Però prefereix mentir descaradament sobre el què passa i sobre els nostres drets i obligacions. Hauria de repassar les qüestions bàsiques a una democràcia seriosa. Sembla que com altres representants polítics s’han quedat amb el vot i no miren res més: el vot suficient i a callar.
Fa llàstima perquè si miro els apunts que he recollit del seu paper com a President, hi ha molts que tracten d’això mateix, de difamar el què passa, de muntar-se al seu gust una realitat inculcada als ingenus. És inacceptable.
Per exemple, 28 d’octubre de 2009:
“(…) Un altre cas és de fa uns dies, i el President de la Generalitat, a
parer meu, s’apropiava indegudament d’unes quantes coses també. I entre
elles la expressió “l’esperit de la Catalunya d’avui”, i més
concretament la de “l’esperit de Catalunya”. Ho assenyalava, i vaig
respondre-hi: Tot plegat, sr. President, em sembla errat i d’una pretensió inacceptable.
Això
li deu d’haver vingut arrel de l’esperit d’Arenys de Munt, i dels
intents que va fent (president, partit seu, i d’altres que no volen la
nostra independència) de fer desdibuix i negació del que va passant. (…)”
Qui és que no vol la independència? Recull de 28 d’octubre 2009.
13 de febrer de 2008:
Penso que els qui ens informen, manan, jutgen, decideixen
per representació, legislen, etc., haurien de deixar clara la seva
postura. Aquesta crec que és part de la crisi que miren d’enganyar.
Penso que, si és que hi trobem dificultat, podriem començar per
respondre tots plegats a un parell de preguntes. No cal que siguem exhaustius, amb
tres o quatre elements per banda crec que n’hi hauria prou.
Preguntes:
1) A que obeïm?
2) A que desobeïm?
I entenc que, sense embuts ni tardances afegides, la obligació
democràtica és desobeir aquests tribunals i poders de l’estat, i no ho
és, de cap manera, l’acceptar i col·leccionar abusos; com anem fent.
…………………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/149154
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/148760
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/149163
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!