Indústries i caminars.

Em sembla fonamental el què planteges, i miro d’assenyalar els problemes que li veig a la prevenció que dius i a què ens passa amb la psicologia.  Espero que pugui servir per a desgranar el problema que dius tu, que el veig molt embolicat.
Parlo d’asèpsia i silenci perquè és el que veig a la pràctica com a problemes, en diverses situacions i mena de situacions, i una diria que és la de esquivar diferenciacions que necessitem. Crec que hem d’abandonar aquell suposat universal antropològic que canta que tenim “por a la diferència”.

Conversa sobre les declaracions de Johan Galtung.

Continuem:

  Alfons Ramos

  Amb tot el carinyo, penso que focalitzar persones (constitucionalistes, espanyolistes), que al cap i a la fi som intercanviables doncs no escollim el lloc on naixem és picar en el joc psicològic de zitzània que planteja el mecanisme de l’estat-nació. Fixa’t com el terme independència divideix al poble de Catalunya entre partidaris i contraris a la independència i no entre independentistes i dependentistes, perquè no hi ha ningú que s’identifiqui amb la dependència.

Maquiavel, el mestre dels estadistes recomana dividir els pobles per a poder-los dominar, és a dir que la energia cal concentrar-la en qüestions que no divideixin al poble i que mentre que no es desenvolupin arguments que no ho facin és millor callar, altrament hom li fa el joc a l’estat-nació.

Penso que la manera de donar la volta a aquest joc pervers és preguntant-nos no qui és i qui no és independentista sinó on carai son els dependentistes, si és que n’hi ha cap.
La meva tesi és que el percentatge és el mateix dels resultats dels referèndums sobiranistes.
_{Fa 5 hores}

  Sílvia Martínez

  I tant, també amb carinyo, només faltaria, a una conversa. Bé, no n’estic del tot d’acord, perquè són moviments amb accions, implicacions, conseqüències clares, i no hauria de ser problema el parlar-ne. Altra cosa és que m’agradi o no.
Tampoc no trobo que sigui problema dibuixar i veure-hi clar al voltant de coses bàsiques, que vulguem o no, ens divideixen (és xoc frontal sovint, també a nivell personal).
Tampoc no hauria de ser problema, diria. No crec que sigui necessari acord de silencis (que és el que ha regnat, i ja veiem). El que sí que faig darrerament i m’agrada és parlar més d’independència que d’independentisme. Perquè s’enfoca més cap a plantejaments i feines, que crec és el què ens convé. Peró allà on hi ha xoc, entenc que hem de prendre’n consciència i tenir clar que, vulguem o no, prenem partit, tot i que hi ha responsabilitats que amaguem d’inèrcia.

Per altra banda, sobre el que dius de xifres i quantitats. Un cosa que és clara és que a la pràctica n’hi ha molts de dependentistes (o partidaris de la dependència, tot i que aquí ja hi intervindria la consciència). Estaria bé que ho fosin conscients i no d’inèrcia, i aleshores pot ser sí que minvarien fins a la xifra que dius dels referèndums.
Encara que no els hi trobis raons (jo tampoc els hi trobo cap de bona, però en tenen, i d’èxit. Hi ha molts malaurats èxits pel món, oi?), a la pràctica, i amb efectes polítics, hi ha molts més que els que es declararien a enquestes, o el contrast que proposes, a consciència. Són de simple inèrcia, si vols, però a la pràctica, clarament defensors de la dependència, i amb totes les seves implicacions, accions, etc.

Podem preguntar-nos si no és inversament proporcional al que passa amb la independència: que a la pràctica, un cop s’ha pogut parlar, obrir debat, arraconar tants fantasmes sobre el tema en dansa, trencar la aberració espanyolista  i Europea de no respecte, inèrcies, etc., hi ha molta més gent partidària de la independència que la que recullen enquestes.
Deu passar, si miro la proposta de percentatges que dius, que és cert que a un referèndum, quan ens hem de pronunciar, els qui afluixarien molt són els partidaris de la dependència.

Sí, suposo que sí, perquè la inèrcia és més fàcil que la decisió i la expressió del què volem. I estem allà mateix, cal fer la diferència entre nosaltres, entre la gent, i a nivell individual (personal, en diem?)(és aquí on hi veus entra la psicologia?) perquè les persones ens hem de fer conscients, informar-nos, parlar, expressar el nostre pensar, trobar-nos, etc. No sé si ho miro malament, però entenc que l’asèpsia en segons que moments no és gens recomanable, confonem laboratori i món.
_{Fa 3 minuts}

…………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/158492
http://www.facebook.com/

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!