Notícia:
Felip Puig reitera que CiU impulsarà el referèndum quan hi hagi
garanties de victòria
Afirma que ara l”obsessió’ és l’economia
“El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha reiterat la idea que aquesta mateixa setmana expressava el president de CiU, Artur Mar: la convocatòria d’un referèndum nacional sobre la independència no s’ha de precipitar. Segons Puig, aquest referèndum només s’hauria de convocar quan es tinguin garanties d’èxit. ‘L’obsessió de CiU és l’economia, però això no treu que tinguem l’horitzó posat en la llibertat’, ha sentenciat.(…)”
Comento:
“Cal estar preparats per sorpreses davant una elecció amb cara i ulls. CiU juga (i no és nou) a fer arqueologia amb el futur i no ens ho podem permetre. Repeteixo: cal estar preparats per a sorpreses, hem de saber sorprendre’ns sense por, que és el componen implícit que em sembla duu a acceptar encara prescripcions electorals. Informin, i ho facin bé, si us plau. I el ciutadà també informi’s bé, contrasti, enraoni, i rumiï. A partir d’aquí crec que si ens deixem de boles de cristall i mirem obertament el panorama de cap manera ens podem empassar l'”ara no toca”.
Un dels mèrits de les consultes ha estat veure clares les mancances ciutadanes, les mancances polítiques i la misèria de democràcia que tenim. També ens podem posar la medalla d’haver fet aportació a la millora de les comunicacions i informació política. I informació i comunicació ciutadana, sembla que cal dir, com si la informació política hagués de restar en altres indrets que els de la informació ciutadana…, vell vici, crec que en camí de ser superat.
De manera que el to paternalista i engalipador d’aquesta nova versió de l'”ara no toca” és d’esperar que no coli gens.
De fet no cola gens, per això trobo que hi ha gent que inventa excuses, excuses.
Al capdavant estem una societat fa temps en marxa i en xarxa, una societat que no mereix ser tractada en termes de maduresa o immaduresa, ni de majoria o minoria d’edat. I, per què?
Perquè si es volgués parlar en aquests termes, i donat que el tema és la
confrontació entre catalans demòcrates i conscients, i l’estat espanyol
de democràcia precària i exercicis d’excepció inacceptables, cal dir
que estem davant un estat que sí demostra, cada dia, in crescendo, una
minoria d’edat i immaduresa democràtica tant gran que no sé com encara
algú parla d’immaduresa catalana sense que xerriquin les orelles, totes.
Caldria afegir que l’estat va en una deriva de clara pèrdua de poder i
protagonisme. Simplement perquè ens comuniquem i movem, atenció amb el
què això implica! El “mantenimiento”, que en dic, pressuposa
incomunicació, desinformació, mentides, negacions. La claredat i
senzillesa juga al nostre favor, cosa que celebro a dues bandes. Perquè
m’agrada, i perquè el moment és senzill i clar.
Properes
eleccions al Parlament:
CiU diu que NO a la IP i al referèndum
vinculant (perquè és clar que si per programa diu que no ho farà no val
desprès a incomplir-lo.), i diu que no hem d’enfrontar-nos a l’estat, o
que hem de no enfrontar-nos-hi, no ho sé.
ERC diu que SÍ a la IP i al
referèndum vinculant, ha treballat i hi treballa a favor. I planteja
l’enfrontament necessari de manera encertada, a parer meu.
El PSC
explica mentides federalistes que és d’esperar siguin rebutjades ja.
Crec que necessitem un Síndic de Greuges que ens salvi dels abusos
verbals dels polítics elegibles.
PP i Cs fan nova mostra
d’autoritarisme que tampoc no entenc com encara ni aguantem ni suportem.
Les
CUP n’estan parlant.
Hi ha qui diu que les consultes i la IP són
sobreres.
Es cou el projecte de coalició per la independència.
Davant
de tot, dic, estem els ciutadans, també la claredat i comunicació
oberta i en marxa d’ençà ens hi varem posar. I tota una història i
tradició dels catalans per la defensa i respecte a la llibertat, la pau i
la democràcia que ens acompanyen.
Sense recança, a l’abast i
assolida la independència mental, com assenyala bé Salvador Cardús, amb
treballs a mà que són eines per la bona tasca política, amb obstacles
superats, com el què assenyala Ferran Requejo: s’ha trencat l’horitzó
mental d’una mena de “no es pot fer”, com deia Partal: en parlarem
abastament perquè la independència ha pres molt de cos en el nostre
debat polític, com va ben dir Terribas: és un debat que està al carrer,
interessa a la gent. Afegiu-ne detalls, que d’aquesta mena n’hi ha
molts.
A qui gosa parlar d’immaduresa, i més si es tracta d’un
càrrec polític, ja que hem de pressuposar-li el coneixement, li hem
de demanar: si us plau, miri’s bé què representen les consultes, què
impliquen, i quines coses hom no pot dir sense mentir la realitat i
faltar al respecte als ciutadans d’una manera inacceptable. Miri’s una
mica la història dels mitjans, pregunti a les seves oficines de
màrqueting com va això, i com de difícil es fa trencar la inèrcia de
capsuletes i paquets d’oferta. Conclusió: no podem permetre que en les
declaracions polítiques i informacions sobre política es falsegi la
situació, les previsions, realitat, es neguin evidències, corrompin
conceptes i altres coses d’aquesta mena d’abusos. Crec que d’alguna
manera hem de fer factible aquesta exigència.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic totalment d’acord amb l’anàlisi. Les explicacions de CIU no casen en absolut amb la realitat, els inmadurs són els espanyols i podem interpretar el seu raonament com un insult i menspreu a l’esforç de la ciutadania anònima per mostrar el seu desig d’INDEPENDÈNCIA.