Indústries i caminars.

Em sap greu no recordar ara on ho llegí, perquè en el context, i la explicació que l’acompanyava, tenia un sentit molt clar. Una bona resposta a alguna reacció a la manifestació de l’1 de desembre.

La frase era alguna cosa així: Espanya, no siguis cínica, que Catalunya no és la teva puta.

Penso que és pertinent fer un avis com ara aquest, no només a Espanya (l’estat espanyol i els seus aparells de domini, predomini, i "lo que haga falta"), també a qualsevol qui no sap veure que un país, per davant de tot, és un lloc per viure i conviure. Per molt assumit que tinguem en general (com deu d’haver anat això?) que hem vingut a aquest món primordialment a pastar diners i a matar-nos per una mena d’imperi total. Desa-sumim-nos d’aquestes coses, no? Que em sembla són idees que només serveixen com a excusa d’eterns privilegis i de mal pagador.

(…)
Sobre la força de l’insult penso que ens mostra la feina pendent que té la nostra organització política per a deixar d’escudar-se en la sobirania del vot suficient, el vot i és suficient, i no importa cap raonabilitat.

Em fa gràcia pensar si ara ens continuarien acusant de miserables si intentéssim una nova reforma de l’estatut. Ja! i encara te l’ocurrència el president de dir que La Solució és l’estatut, L’Estatut de La Moncloa? Jo això ho considero un acudit de mal gust.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!