Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

29 de juliol de 2009
0 comentaris

Les seves pretensions de Seeeer(p)s Superiors que foten fàstic.

Notícies:

Les seves últimes declaracions no ens poden passar per alt, mai! El
president fundador del PPdeG i extitular de la Xunta, Manuel Fraga va
explicar obertament que és partidari de la censura i que fins i tot pot
ser positiva en alguns moments.

Així ha opinat sobre l’arxiu de la causa obert contra els organitzadors
de la sonora xiulada al monarca
durant la final de Copa del Rei entre
el Barça i l’Athletic de Bilbao a València el mes de maig passat.

A més, ha recordat els “atacs” soferts per l’il·lustrat pare Benito
Jerónimo Feijóo
per subratllar que, en aquest cas, ha resultat positiva
la seva “prohibició”, per real ordre de Fernando VI.

Comento:

“Fraga, suposo que perquè es van finint els dominis i amenaça de mort i perdonavides de la seva mentalitat i ell no se n’ha assabentat, fa més visible la infàmia del que pretén defensar així com la presència general a Espanya d’espais de poder on maneguen i desmaneguen persones de semblant mena o nissaga. Això hauria d’empènyer-nos a exigir que se li faci judici pels crims que ha fet contra la humanitat, perquè pot ser s’acabarien les seves pretensions de Seeeers Superiors que foten fàstic.

Sembla que vulgui vendre la censura com un control de qualitat, i el que ens mostra ben clar és la qualitat de la seva manera de pensar la convivència i la política (vergonya humana que sembla no vulguem acabar d’abandonar al museu dels horrors que és on li tocaria estar), entre altres coses.

Vet aquí un altre exemple, una nova constatació del mal resultat de la transició espanyola, i en general de la mala manera en que algunes societats ens hem encarat als horrors dels totalitarismes i monstres del XX, entre d’altres aberracions que ens empassem com si de necessitats es tractés.

Que aquest home, que hauria d’haver estat encausat i jutjat per criminal, que no en diu cap que no sigui exemple de la seva alimentada mentalitat criminal, que mostra en la seva postura no tenir cap ni una capacitat de creixement o millora personal i humana, que és un més de tants franquistes que es pensen que si qüestionen la seva glòria criminal es queden en pilotes, que, que, que, no ho oblidem, ha estat un bon temps governant a Galícia, vagi encara cantant aquestes velles Glòries és mostra d’unes quantes irresponsabilitats polítiques.

Pràctica i exercicis d’irresponsabilitats que no deuen ser un punt gaire llunyà del primer en qualssevol manual de repressió, no ens hauríem de fer els longuis ni un minut més. A qui pertoca fer-ne denúncia i esclariments?”

Afegeixo:

Desconeixia el tema de la prohibició de la censura que explica Fraga. Curiós. Estaria bé que expliqui millor perquè en aquest cas troba que prohibir la censura en favor del pensador  va resultar positiu, i si això, a més a més, ja ho sabia tothom a priori per alguna il·luminació o com, i com és que li hagi arribat a ell. Impressionant.
Bo seria saber què pensaria el pensador, aleshores, i en un exercici d’imaginació, ara en escoltar les paraules del franquista. Curiós, dic. Fraga ens explica que el cas de prohibir la censura per apartar els treballs d’un pensador de les crítiques que rebia és positiu, ens ho presenta com un cas d’exemple de com de positiu pot ser la prohibició de la censura.
Em xoquen un parell de coses: quina va ser la relació entre les crítiques que rebia el pensador i la censura o no censura? Benito
Jerónimo Feijóo expliquen que feia treballs per acabar amb certs prejudicis i perjudicis que generaven al coneixement i a la intel·ligència els xocs entre la teologia i el saber científic. Així, les “crítiques” d’on venien? Dels censors? Sembla que els desmesurats atacs que rebia la seva obra es varen aturar amb la prohibició de la censura cap a ell. Que ens ho expliqui Fraga, o, millor, que ens ho expliqui algun historiador seriós.

L’altre xoc és que se’m fa curiosa la referència que fa el franquista.

Per acabar pot ser calgui assenyalar un detall pels possibles efectes de la intoxicació que fa Fraga. Hem de dir, senyor, que precisament la llibertat d’expressió fa que allò que vostè vol que sigui considerat injúria no ho sigui. Així, no vingui amb empares, ni empanades; d’injúria no n’hi ha cap, si no és la dels que com vostè així ho veu, i fan injúria a la decència humana i política, només per començar.

…………………………………….
http://www.directe.cat/punt-de-mira/no-do-la-censura-es-bona-15757
http://es.noticias.yahoo.com/5/20090726/tlc-fraga-reprova-emparar-injries-al-rei-5da5357.html
http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=53240

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!