Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
La meva preocupació és la intoxicació ambiental (de les idees, conceptes, llenguatge, discurs, informació…)
hola,
merci pel comentari,
el que puc dir és que en faig, de crítica negativa, quan em sembla que cal, com en qualsevol cas. I que, de tota manera, per a valorar coses com a bones també cal ser crític. Per aquí tenim un merder, i sembla que si parles bé d’una cosa és perquè ets dogmàtic, tendenciós, acrític i unes quantes coses més. I alhora sembla que si parles malament ets crític, un cacau que ha creat i encara em sembla crea confusions greus.
La meva preocupació és la intoxicació ambiental (de les idees, conceptes, llenguatge, discurs, informació…)
Els meus escrits al respecte, quan són crítiques com a dolent, són bàsicament intents d’assenyalar els abusos verbals i conceptuals contra l’enteniment, contra els ciutadans, contra la humanitat en el meu entendre.
A ERC no li trobo els problemes que sí trobo a altres propostes i figures polítiques, i deu ser per això que em planteges que per què no sóc crítica amb aquest partit. En tot cas, com et deia abans, sí que ho sóc. Es pot discutir si afino més o menys, però la meva postura és igual en tot cas.
El que passa, i pot ser sigui raó de la sospita, és que el respecte que em mereix ERC no li tinc a cap altra força política al meu abast. I és molt senzill, els respecto perquè no els n’hi he trobat cap cas d’atac al ciutadà com sí que n’he trobat en les altres forces que he pogut observar. També, i així ho agraïa ahir (donat que em sembla que ara l’ambient permet que arribi poc distorsionat el missatge) li he vist a ERC bona feina per dur la
informació sobre la política i l’acció política al terreny de la
claredat.
El que ens estem jugant els ciutadans (que som tots plegats també els polítics) no és cosa d’uns o altres partits o idees polítiques, sinó, podríem dir-li, la integritat cognitiva: podem entendre-ho bé com la possibilitat de recuperar l’enteniment (crec que es tracta de recuperar quelcom humà, que no ens inventem, sinó que ha estat segrestat, robat, menystingut, o així).
Les meves preocupacions polítiques pel que fa als partits es basen només en que aconseguim més poder pels honestos i que fem fora la corrupció sense contemplacions. I no parlo només de la corrupció econòmica, que ja es prou greu, parlo també de la corrupció jurídica, política, intel·lectual, conceptual. Qualssevol corrupció, que més aviat sembla que estem a gust considerant-les normals.
ERC és honesta i clara en aquests detalls que vigilo, i això pot ser un altre punt que t’aclareixi les meves opinions. Per altra banda no arribo a tot el que voldria observar i comentar per la xarxa, però el que em trobo i puc contemplar, si res no m’ho impedeix, ho assenyalo.
Ho prioritzo a partir de coses com el grau d’intoxicant, abast d’influència en l’incaut i confiat, punts bàsics que emmerdi, detalls d’actualitat urgents, potència d’ofec que l’acompanyi, dolor que em provoqui, pudor, poders en joc, necessitats, mida de la inèrcia i “comprensions” que l’acompanyin.
Aquests anys la meva preocupació ha estat bàsicament dirigida a que les coses s’hagin de dir clares, i que el debat i informació política siguin clars i honestos, que puguem veure, enraonar i pensar certes coses sense problema.
Sé que estem molt malament acostumats, molt acostumats a pensar que hem d’aguantar la foscor i abusos i que no hi ha res a fer. Però això no m’ho he empassat ni empassaré mai. Saps per què? Perquè precisament qui diu que “no hi ha res fa fer” apel·la a idees, accions i postures polítiques que persegueixen a qui fa coses (fixem-nos-hi.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!