Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

24 d'abril de 2009
0 comentaris

La “broma” d’en Rajoy. Li hem de dir: Sr, Catalunya no és una regió d’Espanya.

10 de gener de 2005:
“(…) Què passarà quan discutim seriosament un nou sistema de finançament, un
nou Estatut o el reconeixement real a Europa? Se’ns voldrà fer callar,
atemorir-nos, dominar la premsa escrita, la ràdio i la televisió. Per
això, és més necessari que mai que reforcem la premsa digital, que
encara és lliure.”

7 d’abril de 2006:
Jo entenc que el procés i tràmits espanyols que
s’estan fent amb la proposta de l’Estatut de Catalunya no acompleixen
els mínims necessaris o acceptables. Li plantejo un exemple situat en
el darrer tràmit aprovat (al Congrés). Mariano Rajoy quan ens va
presentar el posicionament del seu partit ens diu: «Tengo derecho a decir que todo esto es una broma. Por que? Porque es una broma, y todos ustedes lo saben.» Rajoy també ens va preguntar: «Que ha pasado desde el 1932 hasta aquí para que en el nuevo Estatuto se hable de cosas que entonces no se hablaba?» Jo penso que «todo esto» no és com s’ha d’anomenar un debat polític en una democràcia seriosa.
(…)”

5 de gener de 2007:
“(…) “Autoritza vostè el parlament català a declarar la independència vers
l’estat espanyol si en els propers 6 mesos no arriba a un acord
satisfactori de relació Catalunya-Espanya amb les Corts Espanyoles?” (…)”

Saltem al 3 d’abril de 2009:
“(…) També em pregunto quina mena d’estratègies està muntant el
constitucionalisme espanyolista que ara van enviant a Rajoy a tirar i
recollir floretes catalanes. (…)”

En ple tràmit de la reforma de l’estatut a Madrid hi havia confluència d’interessos, i moltes (de!) coincidències en gestos, passes i declaracions entre ribotàires, catalanòfobs d’obediència (com aquella senyora que signava, ah” contra Catalunya, sí”), catalanòfobs a consciència, PSC (corprensuuuss a fer retallades l’endemà, els primers per a treure bona nota, pot ser?), Rajoy i companyia (que tenien com un nou plaer en trobar una excusa i materials per l’audiència entre catalanòfobs i moralistes carques així com en ompliments de boca amb “moral”, “immoral” i etc.), Zapatero mantenint l’engany múltiple, aquest darrer amb CiU que va fer lluiment donant-li gràcies al president espanyol per “haver-nos atorgat la gràcia de la possibilitat prèvia de tallar-nos nosaltres mateixos les ales, tot i que, tant dolents que varem ser, aiii, els catalans dolents, no ho aprofitarem, i mira! ara a, i etc.” en boca del seu cap, i alguna cosa mes que ara no recordo, però que em sembla caldria afegir. Bé, quedi com uns grups d’interessos compartits que queden una mica ben definits pels que al seu sí van dient, com ara Rajoy, que s’estimen molt Catalunya, però que ho diuen clarament de mentida, o en un model d’estimació-submissió-sotmetiment que és inacceptable.

Al què hi anava, crec que estaria bé fer ara una bona revisió de les confluències de postures, accions, posicions i interessos. Mirar-nos com està ara aquest tema. I fóra ja hora que d’una vegada, i ja sense permetre més jocs de paraules i poders, ni de més retornaments i retornaments, situem bé les responsabilitats, i fem exigència ciutadana (o civil; o pot ser millor hauríem de fer-la penal) de secessió pacífica d’un estat que ens ha volgut i fet tant de mal, que ens vol i encara ens fa tant de mal, i que no té possibilitat d’esmena perquè li va en els seus principis fundacionals, que, després de la trampa de situar-los en l’origen dels temps, ha deixat ben clar que no hi vol renunciar. D’estúpids, podem afegir, la pretensió de suavitzar aquest punt. L’estat espanyol no ens reconeix, ni ho farà. El que pugui presentar serà sempre una pantomima, i farsant els qui la promoguem o l’acceptem.

Jo hi tinc clar fa temps, encara que fos una meravella el tracte, voldria la independència per moltes bones raons que hi veig. Ara, a més, però, podem dir tranquil·lament que si no ets independentista, o ets anticatalà per ofegament polític, econòmic, social, cultural, lingüístic, esportiu, etc., o ets un farsant. Primer la independència, això va bé que està cada cop més clar. Penso que pot ajudar a esclarir una mica això que plantejo de la broma si preguntem a la Brunete espanyola quines són les recomanacions que va fent fa uns mesos al PP i PSOE sobre allò de la vaselina i gestos d’amoooor, oh!

No ens deixem cardar!

…………………………..
http://tribuna.cat/seccions/editorial/27/80516
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1838353
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/35546
http://www.cronica.cat/noticia/Rajoy-parla-molt-be-el-catala

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!