Indústries i caminars.

Fa un parell d’anys anotava al bloc:

“Hi ha una mena d’estupidesa política, i concretament en la seva
manifestació a l’entorn de les eleccions, processos, pre procesos,
enquestes (són setmanals? diàries? horàries?) d’intenció de vot, i
etc., que relaciono directament amb abusos i incompliments del que
suposo són compromisos eticopolítics per part dels elegibles i els
mitjans de difusió de la informació política, social, i de coneixements
bàsics del que representen unes eleccions. (…)”

  – Feia aleshores un Esbós de normativa del dopatge electoral. I és clar que s’ha de polir, força. A banda que l’escrivia molt enfadada, s’hauria de calibrar bé la resta d’escons, per exemple. I segur que per això vaig oblidar d’incloure-hi en aquestes responsabilitats els ciutadans, idea que tinc clara fa molt de temps.

Sí que em sembla vàlid el que asenyalava sobre les Juntes Electorals:

“Pot ser els juntes electorals haurien de fer ampliació de personal i sanejament i canvi de les seves servituds.
Penso que és fonamental.”

I acabava, dient:

“Sí, em sembla que el control antidopatge pot recollir prou bé alguns problemes amb la informació,
lligat amb quines són les consideracions que tenim sobre la noció de
ciutadania, així com els pensaments encara molt dominants sobre la
graciosa supeditació i dominació dels guapos (guapos en sentit metafòric, s’entengui).”

Diria el mateix que abans, entre altres detalls cal afegir el paper actiu del ciutadà. De fet, pot ser s’entén millor si diem que cal afegir que si som súbdits, si no som ciutadans ni exercim com a tals, com nassos gosa algú parlar de democràcia, per moltes votacions o votances que fem?

Sembla cada dia més greu haver de recordar, i recordar, i recordar….., que a una elecció cega, o sota amenaça o por, no se li pot dir pròpiament elecció a un país que diem vivim en pau. Oi que no s’hi adiu? El què passa és que hem anat molt enganyats pel que fa a en què podem decidir, i en política també enganyats sobre com elegim. Les urnes han d’estar ben informades, sap greu que ho haguem de reclamar, i encara amb penes i treballs.

També es fa cada dia més gros haver de dir, i dir, i dir, que la participació política, que el fet que els ciutadans no siguem passius (súbdits), és fonamental. I que cal dir-ho perquè tenim alguns representants i líders  que, a més de no treballar per a millorar la democràcia precària que vivim, confonen la representació política per la suplantació, i ens la foten. Amb complicitats ciutadanes, cal afegir.

Podem aprofitar i mirar-nos aquests problemes que necessiten defensa ciutadana i política. Política en sentit fort, no de la de dominadors, papis, emanadors, dogmàtics, monolítics i etc. I ciutadania també en sentit fort, no de la que, per exemple en casos de corrupció que anem patint, va cantant, i sense vergonya, que faria el mateix.

Al final, l’esbós de normativa antidopatge, fou aleshores, i és una manera de reclamar serietat, cosa de la que trobo hi ha mancança en els processos electorals.

Dos anys després fa goig poder fer contrast amb el cas de les consultes per la independència. Fa goig i permet uns contrastos fabulosos, a banda de les fotos, i fotos, i declaracions, debat, xocs, poliments, moviments, i llautons, i nerviossismes, i bajanades, que s’han destapat a partir d’Arenys de Munt, les 167 consultes del 13D, i el que ve.

És d’esperar que ciutadans, mitjans, Juntes Electorals, polítics, i altres líders socials implicats, prenguem bona nota del que és una elecció, quins mínims ens hem d’exigir tots plegats i quines coses de cap manera podem permetre. Per exemple la compra i venda de vots, o campanyes de por i apocalipsi, enganys pel que fa a la situació, amenaces de l’estat, campanyes institucionals contra la participació, difamacions impunes, desdibuix, …

………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/edit/id/view/id/78614

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!