Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

27 d'abril de 2008
0 comentaris

Detall I.


-Va silvia explica la rebuda a l’estacio!!!!

Què tal?
m’he assabentat d’alguns detalls interessants a Alacant, i el viatge!

Per exemple,
hi ha una plaça,
que ara es diu “La plaça dels estels”.
Es conserva una placa, i també vaig veure
que un edifici duu el nom de la dictadura.

I, però, i

iiiii?
silvia iiiiiiii?
iiii, iii? iiii??

(…)

Jo no se la lletra del cara al sol!!! no se si surten luceros o no. de sonar-me no em sona!!

És una dolenta traducció,

“los luceros” és alguna cosa del cara al sol, em va semblar entendre,
ho sabeu si diu alguna cosa de “los luceros”??
(que en cap sentit són estels!!!!!! els de la dictadura)

Sí que sortia, em sembla, los luceros del alba

Però primer m’hi entretinc una mica amb el socialisme,
això que anotes no ho he pogut seguir, tornaraaser,
però us comento una cosa que m’explicaven una gent del viatge,
de coses que han viscut,
sobre el socialisme a Catalunya.

ah! si et quedes un moment, espero allò dels socialistes, i explico un moment dolç, dirun!

Vols dir que no se’ns a dormit sobre el teclat?


Espero que ens ho expliqui, ara, per seguir bé el fil que ens ho pengi al blog (bé sé que ja ho farà)

Bé, com t’interessen els dos, començo pel socialisme,
coneixeu el polític Josep Pallach (1920-1977)?

No. que li passa?

Què va passar, més aviat. I em sembla que podem dir que també tristament.

Va morir, ara veig que l’any 1977.
Es veu que si no hagués estat així, el socialisme a Catalunya seria una altra cosa. (Molt més que desitjable, diria jo.)
I
que va morir d’un infart, arribant a l’hospital de can Ruti, després
d’un viatge en ambulància en el que no havia rebut atenció bàsica de
cara a un infart,
no es va poder fer res, en arribar a l’hospital,
i gent del seu entorn va passar a estar espantada amb raons.

sabeu alguna cosa d’aquest afer?

Jo no


Be, si no els interessava, se’l deurien de treure de sobre

L’infart li va provocar la pèrdua de suport del socialisme alemany, que
va apostar pel PSOE i el van abandonar, quan ella qui havia estat
l’aliat del socialisme internacional

Quina merda, oi?

De converses i comentaris a: Èric and the Army of the Phoenix (1/5)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!