“Cada dia m’aixeco més
emprenyada de que encara hi hagi representants polítics i ciutadans que
combreguin amb la submissió a l’estat, als estats pocavergonyes que ens
menen.
Cada matí em costa més i m’emprenya més aguantar aquest
estat. Crec que a banda d’espai comunicatiu (aquesta ja la tenim
guanyada en general, no només a Catalunya) cal deixar-nos de ser tan
“bons” que en aquest context vol dir fotuts i pagar el beure (????).
(Com poden tenir si no la barra de plantejar des d’España i el seu govern que una responsabilitat seva la hem de pagar nossaltres? Una?!?!? Quantes??? Au, va!)
Ja, van repetint fa anys una cosa que crec que després del primer cop
hauria de portar alguns “discursores” i cronistes al parvulari de la
observació (va, diguem-ho així per simplificar). O, si d’això no n’hi
ha, allà on puguin olorar que és molta casualitat que no es faci evident, i en massa, que l’estat espanyol
no governa, sotmet, suposo, que per tradició i gust.
Un lloc on puguin olorar que és molta casualitat que del bo en siguin
responsables i cantin cançons de aiiii!!!, i del dolent siguem
culpables la resta, que AÏÏÏÏÏÏ!!!!, no deixem que el pobre estat
espanyol s’acabi de “des arroyar”, pobreet, que té pobles al seu sí
(oh!) que no combreguem amb els seus destins divíííns….
És insuportable, i els hem de fer fora del nostre projecte per la
independència. España com a model, estat, i administrador de diners,
per exemple, no la vol, i no en sap d’aquestes coses, i crec que és per
l’assumpció diària que fan del model cacic. Assumpció diària o
alimentació a la carta?
(…)
No cerco ara exemples, haig d’ordenar papers d’aquests anys i en
sortiran com bolets, que en diem. Que vol dir molts i ràpid quan hi ha
la ocasió. Podríem fer un llistat entre tots de 20 o 30 exemples de
“passejades espanyoles del model cacic”, us hi apunteu?
De fet amb qui estic realment emprenyada és amb els polítics que es
diuen catalans i defensen que cal mantenir la submissió,
Com
ho venen això? ((Li diuen coses com “decidir sobre el que estiguem
preparats” (???que hi ha races de preparació?? diferència
hispanocatalana igual que el la “superioritat” lingüística que
gasten?), i alguns abusant encara més de la confiança li diuen
“concóóòòrdííÁ” o alguna cosa similar.))
Fixem-nos una mica en com ho fan, i demanem ajut a experts en
publicitat perquè ens poden facilitar la feina. També estaria bé
demanar informació dispensadors de tranquil·litzats de consciències o dels que directament en fan robatori.
També és interessant vigilar alguns vicis d’ambient, i les lletanies. Sobretot aquell que va i diu que, clar, estàs emprenyada, així que tal i qual, així que el que et passa no és que això t’emprenyi, és que estàs emprenyada, i clar, ho paga la política espanyola. Bé, ff. I si es refereix a que hi ha d’altres coses que m’emprenyen, responc que, i que? D’on surt la idea absurda de que només em pot emprenyar una cosa alhora? O la de que si estic emprenyada, només i només puc, estar emprenyada.
Un altre d’important és la apel·lació a patiments pretèrits, o a problemes de percepció per desqualificar observació, criteri i judici. I aquí respondria només si em deixa abans comprovar que els fomentadors d’amnèsies col·lectives tenen o no tenen idea del que remenen. Si m’acusa de que poso sobre la taula una “teoria de la conspiració” li demanaria que primer m’aclareixi que vol dir això, perquè veig que es diuen coses molt estranyes sobre aquesta, i d’altres associades. I que miri si no és que sosté la idea (absurda també a parer meu) que només fem que bondats, ni que ho siguin a veure al final del temps (diran alguns, com el cap de l’estat Vaticà, que té la poca vergonya d’anar a demanar concòrdia (o alguna cosa així deia) després de més de 80 anys de gastar dinerals per disfressar mantenir una seva corrupció. Que volia, arribar al centenari?).
Una mica ampliats, comentaris i converses a: Èric and the Army of the Phoenix (1/5)
Recomano un article molt interessant:
Catalunya després del 9 de març,
per Isidor Marí
………………………………………….
http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/informacio2.asp?ID=18008
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!