Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
A banda que estic amb l’editorial de Tribuna.cat en que el que volem molt és que aquest dia sigui de celebració de la independència.
Recullo algunes bones notícies relacionades:
· Per una banda l’editorial que refereixo Tribuna Catalana 17-8-2007:
11 DE SETEMBRE DE 2007: res a celebrar,
mobilització i reivindicació!
Que acaba dient: "(…) Vista l?actual situació, seria d?imbècils que aquest 11 de setembre
celebréssim la diada amb un caràcter festiu. Ja ens hem enganyat durant
molts anys, amb aquesta diada, que no és res més que la commemoració de
la nostra desfeta nacional. El que voldrien molts, és que aquesta diada
es celebrés el dia en què el nostre poble esdevingués sobirà,
aconseguís la llibertat nacional.
Però ara el que ens cal és una gran unitat nacional. D?aquells que
volen que continuï el progrés econòmic i social per al país i d?aquells
que voldrien també, a part dels dos objectius esmentats, la llibertat
sense límits, la plena sobirania nacional. Per això, aquest 11 de
setembre: res a celebrar, mobilització i reivindicació!"
· També m’arriben notícies de que "amb l?ànim de fer pedagogia sobre el significat de la Diada
Nacional de Catalunya, Òmnium Cultural del Gironès ha convocat la
primera marxa de torxes per la vigília de l?11 de Setembre". (http://www.girones.omnium.cat)
 |
||||||
 |
||||||
|
||||||
; "Veure imatge ampliada")
(…)
· I afegeixo uns detalls interessants que destaca Enric Marin i Otto ahir a El Punt comarques gironines:
Catalunya: el caos i la decadència?
22.08.2007
| ENRIC MARÍN I OTTO
"(…) Les paraules mai no són innocents en el discurs
polític. La continuïtat del projecte nacional català també es juga en
el camp de la disputa ideològica. I la primera fase de la lluita
ideològica és el control dels significats.
(…) Però justifiquen els fets aquesta interpretació depriment? És l’adjectiu caòtic
el que millor descriu la situació per la qual passa la societat
catalana en aquests moments? Viu Catalunya una fase de decadència
econòmica, política, cultural o moral? Sembla més aviat que això que és
percebut com a caos és el símptoma del fet provincial o colonial que
encara ens identifica. Qualsevol anàlisi objectiva negaria la imatge
del caos i la decadència. Sembla molt més ajustat dir que Catalunya es
troba davant una cruïlla, i que els pròxims vuit o deu anys seran
determinants. I que la diferència entre la decadència provincial i la
recreació nacional té a veure amb la viabilitat o no de les polítiques
sobiranistes de caràcter gradualista. Catalunya no és provinciana quan
lluita per poder-se singularitzar i identificar en el nou món
globalitzat. Catalunya esdevindrà provinciana si renuncia a la
sobirania. Sense espais creixents de sobirania no hi haurà nació."
……………………………………………….
http://www.tribuna.cat/Editorial/Editorial/11_DE_SETEMBRE
_DE_2007%3A_res_a_celebrar%2C_mobilitzaci%F3_i_reivindicaci%F3!/
http://www.omnium.cat/articleViewPage.php?art_ID=2655
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!