43. Un cicle interessant.

8 de novembre de 2006

0 comentaris

Sovint parlo de maneres polítiques; i entre elles faig
referència a coses com: vot de la por, o vot de por; discurs de por. O a
situacions encara més, podríem dir-ne, prèvies.
Com la d?aquella senyora que, en les enquestes que faig sobre la independència,
em respongué: ?Què dius? Però? De què ens
hem de plantejar aquestes coses!? Que no veus que hem d?estar quiets; que no
veus que sinó entrarem en una guerra? Que no veus que estem en guerra? Etc.?.

Aquesta resposta la vaig trobar molt aclaridora. Alhora que
em planta davant una sèrie de problemes; i por, aliena i pròpia. Partint d?aquí, intentaré explicar un
detall que vull assenyalar sobre les nostres idees de possibilitat; o diferents
maneres en què entenem què és una possibilitat. I fer presentació d?un cicle de
conferències que em sembla fabulós. I molt adient per a parlar i acabar amb
aquestes practiques de por.

Un detall sobre la possibilitat.
Hi ha situacions com la que descric; en que la possibilitat
que es doni una cosa és suficient. La expressió d?aquesta meva veïna, espantada
en aquests termes, és un cas en el que la possibilitat que és doni és suficient
i terrible. I podem afegir que terrible en qualsevol cas. (Tant si té sentit
com si no en té. Tant si hi ha guerra com si no n?hi ha.) També en els previs i
en conseqüències; que penso ens els hauríem de mirar bé..

Si és que hi ha aquesta guerra; com ha de ser si una de les
coses que provoca és que no puguem prendre ni decisions mínimes? Ja ens la
mirem bé? A quina situació ens abocaria si la seguim? Si no hi és, penso que la
primera cosa que hem de fer és assenyalar de quines maneres arriba aquesta
senyora a creure-se-la, fins al punt d?estar convençuda que ?millor? ni opinar! ?Millor? ni pensar!

(…)

(…) I mentre em trenco el cap amb aquestes idees de la meva veïna,
acabo, en un intent de dir alguna cosa clara, dient-li que té raó. Però que no
és la guerra que ella es pensa; i que la relació que estableix entre que hi hagi
o no guerra em sembla molt embolicada. I que si el què em diu és que expressar
segons quines opinions ?provocaran una guerra?, és que s?ha cregut algunes
bestieses. Crec que aquí penso ens convé conèixer alguna cosa, per a no
permetre aquest dominis del pensament.

Ara m?aturo, si m?entretinc més no arribaré a recomanar el
cicle de conferències: Els
rostres del present: l?odi i la por. Un Cicle de Pensament
Contemporani que es presenta a Girona, Lleida i Tarragona. Anoto les
conferències que es fan a Girona. I m?afanyo; que ahir ja es va fer la primera.

A la Sala Girona de la Fundació La Caixa.

· Conferència d’ahir:
Com hem vingut a parar aquí (una mirada retrospectiva)
7/11/2006
GIRONA

· Conferència
La
construcció social de la víctima
14/11/2006
GIRONA

· Conferència
Dues
idees per entendre el món contemporani
21/11/2006
GIRONA

· Conferència
Hi
ha alternativa a tot això?: amor i valor
28/11/2006
GIRONA

· Conferència
La
construcció social de l’enemic
1/12/2006
GIRONA