Saül Gordillo www.saul.cat

Estem a l’equador del Govern d’Entesa. Dos anys del segon govern d’esquerres. Conferències, balanços i enquestes han marcat l’última setmana de novembre. L’enquesta d’El Periódico dibuixava la possibilitat aritmètica d’un nou tripartit, mentre la d’ahir de La Vanguardia frustra aquest escenari per un marge escàs. El panorama demoscòpic no és cap sacsejada respecte l’actual. Tot queda força igual. L’enquesta del diari de Zeta és menys satisfactòria que la del rotatiu de Godó per als interessos de CiU, que en cap cas obtindria un tomb que suposés governar en minoria. El pacte s’imposaria, i precisament la cultura de pacte és la que costaria encara en aquest segon govern d’esquerres, segons es desprèn de les afirmacions dels dirigents i de les interpretacions periodístiques. Precisament La Vanguardia posava dissabte l’accent en el fet que mediàticament l’única figura que brillaria seria la del President José Montilla. La notícia, però, anava il·lustrada amb la visita a les obres de la dessalinitzadora del Prat en què Montilla apareixia volgudament acompanyat del vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira i del conseller Joan Saura per visualitzar tripartit. Precisament Carod-Rovira va deixar anar una frase carregada d’intenció en el seu discurs de balanç de dos anys de Govern d’Entesa que va pronunciar a la Torre Agbar. Va dir que la política comunicativa de l’executiu és excessivament austera i que no ajuda a difondre l’acció de govern.

De la lectura d’aquest cap de setmana no pot passar per alt l’article de l’excap de premsa de Joan Puigcercós i de Joan Ridao, el periodista Miquel Martín, a El Singular Digital. Amb el títol d’El Vietnam del Govern d’Entesa, Martín fa balanç de l’equador de la legislatura posant èmfasi en l’aspecte comunicatiu, especialment en l’absència d’una figura de portaveu que aglutini el conjunt de membres que integren el Consell Executiu.