La política s’ha accelerat. Els ritmes són frenètics. La política de resultats mediàtics i immediats trenca el tempus
(Valentí Puig) i fa impossibles els projectes de llarg termini o
fidelitats profundes (Vallespín). Se’n diu turbopolítica, i no s’entén
sense els mitjans de comunicació (Novelli). És la política agitada,
d’acció-reacció, de fer veure més que no pas de transformar. Governants
que aparenten governar. Una altra cosa és canviar les coses, això és
més complicat. És l’estil Sarkozy quant a impuls accelerat i
escenificació pública. És l’estil Berlusconi quant a ús de la televisió
i la barreja de vida privada – càrrec institucional. És, d’alguna
manera, l’estil Zapatero amb els gestos de la retirada de les tropes de
l’Iraq i xecs a dojo.
Aquesta setmana s’ha fet al Parlament el debat de política general.
Alguns analistes presenten Montilla com un dièsel. Sense turbo. Un
motor de poc consum per a llargs recorreguts (tripartits a la vista).
Fora del Parlament, però, la vida s’agita. Els taxistes de Barcelona
també s’indignen i diuen pestes. Semblen de Madrid quan Losantos
vomitava a la COPE. Hi ha malestar per la crisi, i la desafecció
trauria majoria absoluta si anés a les urnes. En l’eix sobiranista, hi
ha hagut un terratrèmol amb epicentre a Arenys de Munt.
Els que encarreguen informes (tots els governs) també deuen
encarregar enquestes. La demoscòpia capta el pols ciutadà? Malestar,
desafecció, agitació sobiranista… No deu ser que la turbopolítica
s’ha encomanat al carrer i que els ciutadans també tenen ganes de
canvis ràpids? O potser estan cansats del turbo i prefereixen els
dièsel amb resultats palpables, com Merkel a Alemanya?
L’independentisme va amb dièsel o ara toca el reprise d’un gasolina de moltes vàlvules a un any de les eleccions?
Aires de canvi de cicle en l’últim debat de política general de la legislatura. El “tostón”
(Saura) i el plausòmetre (diputats independentistes). Quatre anys
d’Estatut a l’escorxador del Constitucional no és turbopolítica. És
cansament i desil·lusió. Quatre anys enrere, al Parlament es vivia
l’esperit del 30-S, de l’Estatut sense retallar. És compatible
turbopolítica i Estatut-dièsel?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Trobo incomparable l’estil de fer política de Zapatero amb Sarkozy i Berlusconi. Per a mi es inadmisible aquesta comparació, encara que estic d’acord en que cada vegada més els politics en general son més mediatics i menys politis.