Saül Gordillo www.saul.cat

Aquest migdia se serà on es faran els Jocs Olímpics del 20012. La veritat és que dormiré igualment, tot i el suspens mediàtic al qual ens han abocat. He passat de l’equidistància a una certa reticència a una eventual victòria madrilenya. I ara confesso que no és res més que pur egoïsme. Tant li fot si els Jocs de Madrid aportarien beneficis a Catalunya o no. El plantejament, poques hores abans que se sàpiga qui guanya la batalla olímpica, és pensar en el bombardeig mediàtic al qual estaríem sotmesos fins el 2012 si finalment els Jocs van a parar a la capital espanyola. Us imagineu cada dia haver de suportar els espais esportius dels informatius, l’allau d’impactes amb interessos econòmics, polítics i, de retruc, esportius. Inimaginable. Insuportable. Més val que tot plegat quedi en una foto ben maca com aquesta (amb ZP, Aguirre i Ruiz-Gallardón), que pretén visualitzar una unitat relativa entorn de la candidatura madrilenya. Aguirre i Ruiz-Gallardón no es poden ni veure, essent tots dos del mateix partit (PP). I Zapatero ha hagut d’anar a Singapur perquè, si perd Madrid, no sigui dit que el govern de l’Estat i ell en persona no hi han posat de la seva part. És a dir, hipocresia.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!