Dit això, sembla que aquestes són unes eleccions contra l’abstenció. Tothom lluita contra el passotisme del seu propi electorat. La mobilització és la més desitjada, aquests dies. Tothom la festeja, però l’abstenció té unes dots de seducció encara més poderoses. El 27-M sortirem de dubtes, i sabrem quina d’elles haurà conquerit l’electorat. A l’Estat Francès ja ho sabem, quina va triomfar. La mobilització, que és cosina germana de la participació. Mentre els francesos es mobilitzen i participen, aquí els nostres polítics municipals i valencians i illencs pateixen ?i de quina manera!? per la perversa atracció de l’abstenció.
Què tindrà l’abstenció que sigui més poderosa que la pluralitat d’ofertes electorals i més important que els tombs electorals que s’albiren en alguns dels països de parla catalana? Hi ha més candidatures que mai en tot el ventall polític: a l’independentisme (CUP i PR competeixen amb ERC), a l’esquerra (ICV i EUiA van separades en ciutats potents), a la dreta espanyolista (C’s i PxC són els bolets que li ha sortit al PP) i els independents que sorgeixen com a reacció crítica amb els partits de tota la vida en viles i ciutats.
També les possibilitats de canvi en feus conservadors (País Valencià i Illes Balears) semblen créixer. Malgrat l’enquesta del CIS, que descarta una davallada del tripartit de Barcelona. Que les coses canviïn depèn, en part, de la pugna abstenció-mobilització. Una pugna que ens transforma el paisatge. Tot ell.
[Foto extreta de Per fi, la campanya, del bloc del periodista Jordi Salvat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bé, pel que fa a la coalició ICV-EUiA, es tracta d’unes 5 o 6 poblacions, de les quals l’única capital de comarca és Granollers. No em sembla el detall on posar l’accent, especialment amb el currículum que les diverses famílies que integren aquesta coalició tenen a l’esquena.
Amunt amb les CUP i les diferents alternatives, en el meu cas, Gent de Gramenet!