Saül Gordillo www.saul.cat

Entrevista a l’eurodiputat d’ICV-EUiA, Raül Romeva, que ha pres un cert protagonisme en la política catalana gràcies al seu bloc d’actualització gairebé diària. Romeva pretén acabar amb el dèficit d’informació europea, i per això hi escriu en el seu bloc.

-Des de quan té bloc i per què el va obrir?

-El vaig obrir el 24 d’abril de 2006 després de constatar que jo mateix era un gran aficionat a consultar-ne d’altres persones. Vaig pensar que amb un bloc en el qual exposar algunes de les coses que fem al Parlament Europeu podria contribuir a reduir el dèficit informatiu i de debat que malauradament envolta els temes europeus. La intenció en obrir-lo era doble: per una banda aspiro a que serveixi per informar sobre els debats que tenen lloc al PArlament Europeu (i com a bustia de comentaris i suggeriments en relació a aquests debats), però per l’altra també és l’espai que miro d’usar per tal de participar en debats que tenen una clau més catalana.

–Amb quina periodicitat l’actualitza? Quant temps li dedica a la setmana o al dia?

–La intenció és que l’actualització sigui diària. Malauradament això no sempre és possible i depèn lògicament de si disposo d’una terminal amb accés a Internet. En qualsevol cas, però, malgrat que no arribi a penjar-hi un apunt diari, sí que hi treballo diàriament, ja que sovint em preparo els apunts en previsió de penjar-los quan tingui accés a Internet. La dedicació varia molt segons el dia i la setmana,. Hi ha setmanaes en que els apunts són més descriptius, i aquests es fan més ràpid. D’altres, però, es tracta de reflexions més de fons i contingut que requereixen de més temps de preparació i elaboració. Sigui com sigui no considero en cap cas que actualitzar el bloc sigui una obligació sinó que, almenys en el meu cas, és un plaer, i em serveix a més a més per ordenar idees i conceptes.

–De quins temes escriu? Què trobarà el lector al seu bloc?

–El tema protagonista, sens dubte, és el debat europeu i europeïsta, especialment en la seva vessant europarlamentària. Tanmateix, miro de fer-ho a partir d’aquelles qüestions concretes com el medi ambient, els drets humans, immigració, la promoció de la pau, les llibertats, drets LGBT, dones i igualtat d’oportunitats, etc… així com, lògicament, dels debats més estructurals com el debat euroconstitucional o els pressupostos europeus. Per altra banda, però, també hi faig aportacions de caràcter més nacional/català o reflexions de caràcter més global/universal.

-Admet comentaris dels lectors?

–Sí.

-Quines satisfaccions n’obté? Hi veu algun risc en donar veu al lector?

–Constato amb satisfacció que la gran majoria dels comentaris que rebo són reflexions coincidents o discrepants amb la que jo hagi pogut exposar, però basades sempre en una voluntat de participar i contribuir al debat. En la mesura de les meves possibilitats miro de respondre a aquests comentaris. Tanmateix, lamento també que hi hagi qui utilitzi aquests espai per insultar de manera gratuïta o per fer-hi comentaris poca-soltes, cosa que sovint fa gent que ni tant sols gosa signar els seus comentaris. En qualsevol cas crec que aquests comentaris desafortunats són minoritaris, es desqualifiquen a sí mateixos, i no penso que hagin de posar en dubte el valor de mantenir una línea oberta amb la gent.

–Explica tot el que vol al seu bloc o s’autocensura?

–Miro de parlar de tot en la mesura que penso que pot tenir un interès públic. Malgrat que el bloc és un espai personal, i que la responsabilitat del que hi escric és exclusivament meva, no puc obviar el fet que en aquests moments faig una feina institucional de representació, en nom d’un projecte polític concret i en base a un programa específic. Així doncs, més que autocensura miro de ser responsable. Tanmateix sí m’he trobat amb el desig d’escriure alguna cosa i d’emetre algun comentari que finalment no he fet en considerar que no comptava amb la informació suficient. De vegades, aquest comentari l’he fet més endavant, d’altres, simplement ha perdut sentit fer-lo. I és que cal no oblidar que el bloc és un espai públic i obert, de manera que cal anar en compte a l’hora de fer-hi comentaris i afirmacions gratuïtes o no contrastades. Es tracta, ni més ni menys, que d’aplicar un mínim codi ètic similar al dels/les periodistes a l’hora d’informar.

–Com veu la bloquesfera política de parla catalana?

–Sens dubte de les més actives a escala mundial, i no crec que exageri.

–Si disposés de més temps per al seu bloc, què hi faria que ara no pot fer?

-Segurament no massa més. Penso que és important actualitzar un bloc de manera que aquest esdevingui un espai el més dinàmic possible però sense que esdevingui una pàgina web freda i impersonal. Massa informació pot resultar contraproduent. Un apunt diari em sembla raonable, dos de manera excepcional em sembla també acceptable, però més pot resultar ja ineficient. Per altra banda, penso que el valor del bloc és que l’elabori totalment i exclusiva l’autor, almenys és que que procuro fer jo, i això depèn, lògicament de la disponibilitat de temps i de les possibilitats tècniques.

–Recomani’m cinc blocs d’altres polítics.

–En segueixo forca més que cinc, però entre aquests penso que els següents són prou interessants: Alain Lipietz, d’Els Verds de Franca [bloc]; Dolors Camats, d’ICV [bloc]; Miquel Iceta, del PSC [bloc]; Miquel Àngel Llauger, d’Els Verds a Mallorca [bloc]; Toni Comín, de CpC [bloc].

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!