Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Això del PP és tremendo. Rajoy ha sorprès tothom amb un acte d’autoritat que posa en perill la convivència interna. Tanca les portes a Gallardón i aquest fa un cop de porta al partit. Perdre Gallardón a poques setmanes de les eleccions pot semblar un suïcidi polític. Gallardón va fer un resultat magnífic a l’alcaldia de Madrid. Però també és cert que per a certa dreta és un personatge que no agrada gens perquè el troben massa centrista, massa tou. Pedro J. va dir a Zapatero que guanyaria les eleccions el candidat que aconseguís assemblar-se més a l’altre. L’aposta de Rajoy, per tant, trenca el viratge de Rajoy cap al centre i la seva suposada operació moderada i de metamorfosi zapatista. Rajoy s’assembla menys a Zapatero avui respecte ahir, amb aquesta tria de Pizarro, número dos mediàtic que pretenia tapar un cop de porta que no hi ha manera de silenciar. És molt gros, això. Posar Pizarro, el d’Endesa, el de l’apagada de Barcelona, l’anticatalà declarat, és duríssim. Fer-ho mentre Gallardón anuncia que se’n va i l’omnipresent Aznar retorna, encara més. Aquest PP va fort. Tot o res. I el ciri intern anima les files del PSOE, que veuen en Solbes un àngel salvador i observen com el viratge de Zapatero cap al centre —per assemblar-se més a Rajoy, teoria Pedro J.— els garanteix el lleuger aventatge demoscòpic de què gaudeixen. Zapatero sense Ibarra, Maragall, Pla i amb… un retornat Bono i treient pit davant de l’indisciplinat Montilla és allò que agrada més a les Espanyes. No a la plural, que no existeix, però sí a les Espanyes que voten, que són les úniques que interessen ara. Complint la teoria de Pedro J., avui Zapatero és més a prop de la victòria.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si n’ha d’estar de fotuda la cosa que representa que ens "agrada" Ruiz Gallardón pel simple fet e ser "normal". Sembla que els partits espanyols ham emprès una cursa, sense retorn, cap els segles XVI i XVII; ells són Déus i el Conde Duque el seu profeta.
Com a catalans no podem seguir aquesta deriva; cal repudiar el sistema. Ni pactes amb PSOE/PP, ni caure en el parany de la governibilitat, ni el "peix al cove". Cal un moviment independentista desacomplexat que inicíi una nova forma de actuació política.
Com que les coses es presenten dramàtiques cara a les el.lecions per el PSC cal cercar peixos (vots) en aigües terbules. Es a dir enganyant al personal dient-li que la dreta espanyole es molt dolenta i que encara que en ZP sigui un desgraciat i els del PSC uns botiflerets cal que els votin, perque si no, tornarà l´Aznar. (Que, per cert, es el personatge que mes vots a donat a ERC).
Com que l´Aznar ara no hi es, cal reinventarlo. Com que en Rajoy te pinta de moderat, cal ferlo passar per radical.
Aixó del radicalismo de detres a Madrid a donat en el passat molts vots al PSC i a ERC.
Ara, tan el País com el periodistas socialistes, el que fan es allargar tot el posible l´assumpte Gallardón y repetir com un lloret – es la consigna d´en Pepiño- que en Rajoy ha fet un giravol a la dreta.
Xuminades sociates a la pesca de votants. .