Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Josep Piqué ja pot anar dient que vol recuperar el prestigi de la política. ¿Amb Garcia Albiol a les seves files ho pretén aconseguir? Piqué justifica l’agressió.
El que queda de tot plegat, però, és una altra història. La polèmica per la presència de càrrecs socialistes i per l’agressió del violent regidor de Badalona passa a un segon terme. De cara als mitjans de comunicació espanyols, que són els que projecten la imatge d’una Barcelona incapaç d’organitzar cimeres europees d’habitatge [La foto que volien evitar] i d’una Catalunya amenaçada per la pèrdua de llibertats [Criminalitza l’independentisme i després esbrina], el missatge que queda és el d’una alarmant proliferació d’actes violents. Per al país i la seva projecció, aquests episodis són molt perjudicials, perquè donen arguments als que desvirtuen la realitat i dibuixen una Catalunya que perd el seny.
Vaig criticar la doble moral [La peixatera demòcrata i el maulet nazi] quan alguns rebien amb simpatia l’escridassada a Mariano Rajoy al mercat de Collblanc, per part d’unes peixateres molt i molt demòcrates, mentre d’altres criminalitzaven l’independentisme pels aldarulls en un acte de Ciutadans amb Arcadi Espada a Girona. Jo em situo clarament entre els que lamenten i reproven totes les agressions, ja siguin físiques o verbals, provinguin d’un independentista d’esquerres o de dretes, d’un militant de la JSC, d’un regidor socialista o del portaveu del PP a la Diputació de Barcelona. Tant em fa qui emeti l’agressió. I contra qui vagi adreçada.
La bloquesfera socialista es va quedar muda quan es va saber que entre els manifestants hi havia regidors del PSC i el primer secretari de la JSC a Martorell, Jordi López Forn, expedientat fulminantment per un José Montilla que havia de tallar algun cap perquè no se li enterbolís la seva campanya. Curiosament, l’endemà, quan es van difondre les imatges del càrrec del PP agredint un dels manifestants, els blocs socialistes van reaccionar. N’hi ha per a tots els gustos. Des de Jéssica Fillol que surt En defensa del compañero de Martorell fins a l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, que arrenca el seu diari de campanya amb un Ja hi tornem a ser! que li surt de l’ànima, passant pel Primer de tot, demòcrates de la diputada del PSC al Congrés Lourdes Muñoz.
[Lluís Pérez (JERC): Sobre els fets de Martorell]
[Joan Puig, diputat d’ERC al Congrés: Jordi López, víctima dels acomplexats]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja ens podem esforçar a repetir mil i una vegades que a Catalunya es respecte a tothom, que els espanyols poden parlar llur llengua sense problemes i que no hi ha cap clima violent, que sempre hi haurà qui pels seus propis interessos es dedicara a esbombar el contrari.
Sincerament, si els populars volen gaudir de respecte que primer comencin respectant ells als altres, encara que siguin secessionistes i a acceptar les regles de joc de la democràcia.
Ocupats, espoliats, insultats, reprimits, aixefats, oprimits….i ademés callats???, doncs, no. Jo penso continuar xiulant, cridant, protestant, reclamant, molestant, enervant, replicant, contestant…i si no els hi agrada que si posin fulles. A mi no em fa callar ni el ZP, ni el Mas, ni el Montilla, ni el Periodico, ni el Saura, ni ningú….jo només callo davant Johan Sebastian Bach.
Per què a l’Estat espanyol, la cultura dirigida des de Madrid està més sanejada i no està molt o gaire hipotecada.
En comparança amb la cultura i economia catalana cada vegada età més hipotecada i cada vegada l’enfonsen i la volen enfonsar més?
Atesa l’animadversió que ens manifestem uns i altres, el desacord profund, la necessitat que té el nacionalisme espanyol d’afermar-se constantment, sense aconseguir-ho -tret de quan insulta, agredeix o simplement puteja Catalunya-, la terrible incoherència que això suposa (fer perdre prestigi a Catalunya és tirar-se pedres a la teulada, perquè a l’estranger no distingeixen tant entre províncies: si hi ha merder a Barcelona o a Palau de Plegamans, vol dir que Espanya és un país socialment inestable i potser és millor invertir a Eslovàquia o a Bulgària, amb mà d’obra més barata i una població que frisa per endinsar-se en el consumisme). Tot això ja ho saben, tant l’extrema dreta del PP com el jacobinisme extrem del PSOE, però tant se’ls en carda. La dependència -tant econòmica, com sociològica, com electoral- del seu nacionalisme respecte a allò que es digui, es faci o es pensi a Catalunya és patològica, i manté Espanya en un estadi d’immobilisme permanent, un cercle viciós i catalanòfob que no la deixa progressar ni emancipar-se psicològicament de nosaltres.
En honor a una millora de relacions entre els nostres pobles, per una progressió internacional adequada i moderna de tots els pobles de la Península Ibèrica, però sobretot i en especial, per als que comprenen els territoris de parla castellana, proposo donar la Independència a Espanya. Que Espanya es faci independent de Catalunya d’una puta vegada. Tots ens sortirem beneficiats. Nosaltres a tots els nivells, i ells en el pla cabdal de la psicologia col·lectiva. Competir en igualtat de condicions és molt més sa que esclafar des de la força legal, demogràfica i militar, et realitza molt més, de debò: Espanya se sentirà molt millor amb si mateixa si aconsegueix superar una Catalunya independent en un partit de futbol o en el Producte Interior Brut que no pas trepitjant, humiliant i espoliant una regió del seu propi Estat. Tant costa, d’entendre?
Per tot això, cada 12 d’octubre -i cada dia de l’any, si cal-: "Por una España Inteligente,
CatalunyaEspanya Independiente"Fins i tot els catalanistes mes aferrissats tenen el mal vici de creure que el seu enemic es el PP, mentre els dels PSOE son bona gent i sempre ens hi podrem entendre. No serveix de res que la realitat demostri que tant nefastos pel pais son el PP com el PSOE o com qualsevol altre partit espanyol, nosaltres continuem convençuts de que la veritat es a la esquerra.
Aixo s’ha tornat a veure amb el tema de la barahunda de Martorell. Diversos carrecs organics del PSOE organitzen les agressions verbals, sonores i tambe fisiques, i a mes a mes hi assisteixen per "donar marxa". Al bell mig del merder un tio del PP li fot un mastec a un que l’hi anava alderrera fent soroll. doncs que voleu que us digui, pero per mi el culpable de tot aquest enrenou es el PSOE, i de l’unic que es pot acusar al agressor pepero es de poca professionalitat. Si hagues estat mes llest s’hagues pogut llençar al terra fent veure que l’havien tocat o algo aixi, pero amb el que ha fet ha donat peu a la premsa local, pro-PSOE al 100% per parlar del agressor pepero i amagar la responsabilitat sociata, tambe del 100%, no nomes en aquest altercat sino tambe en el del mercat de L’Hospitalet i altres molts.
Els PSOE s’ha muntat a Catalunya una organitzacio que te poc a envejar als "camises pardes" de l’Alemanya d’entreguerres, recolzats a mes per una premsa que senzillament evita parlar del qualsevol cosa que els pugui perjudicar.