Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Ara que l’exconseller Joan Carretero serà protagonista d’un llibre no autoritzat obra de l’escriptor i periodista maresmenc Rafael Vallbona ["Carretero ha aconseguit unir Carod i Puigcercós"], s’anuncia una altra novetat editorial a l’entorn d’Esquerra Republicana de Catalunya. En qüestió de deu dies, i això és primícia per als lectors d’aquest bloc, apareixerà a les llibreries Corredor de fons. Retrat de Joan Puigcercós, un llibre escrit per Gisela Pairó i editat per Edicions Dau.
El retrat del secretari general d’ERC i actual conseller de Governació i Administracions Públiques comprèn des de la seva joventut i el pas per la Crida fins avui, incloses les negociacions per a la formació del primer i del segon governs tripartits. Gisela Pairó hi ha recollit l’opinió que Joan Puigcercós expressa sobre diversos protagonistes de la convulsa política catalana dels últims anys.
Edicions Dau és un projecte de l’amic Ton Barnils. Ha començat amb una sèrie de retrats de personatges populars del país, dels quals he anat deixant testimoni en aquest bloc, com Tortell Poltrona ["Animal de circ. Retrat de Tortell Poltrona"] i Montserrat Tura ["La dona tenaç. Retrat de Montserrat Tura"], entre d’altres.
Serà interessant saber què en diu Puigcercós, de l’exconseller Carretero. Precisament sobre Carretero, aquest cap de setmana Vidal Vidal publicava al setmanari Presència un contundent article titulat Carretera a l’abisme. [Adjunto el document .doc]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Va Saül, no paris: Boing, boing …. la pilota que no pari. Ets el Sopena d’ERC.
Tu no ets un periodista, ets un portaveu.
Saül,
el retrat biogràfic del Puigcercós ja era aquest matí a les llibreries. Si més no a la que jo he visitat a primera hora.
Salut!
1) Ara no és moment de reivindicar ideals sobiranistes. És millor parar i recuperar forces. És millor fer-ho estant en el govern.
2) No hi ha cap drecera cap a la independencia. Fins que no siguem majoria no podem cridar al cel.
Bé, Carretero va assenyalar molts errors comesus i aqui no hi veig cap defensa, així que se suposa que es reconeixen. També és cert que no va proposar alternatives a part de restar a la oposició fent soroll. (que no té perque ser dolenta de per se)
Ara bé, encara estic esperant el raonament de perque hem d’anar cap enderrera. Abans almenys el president tenia alguna visió de pais. Ara només té visió d’autonomia i a sobre mana molt. El govern esta controlat per espanyolistes (socialistes)!
No veig bons arguments a esquerra per defensar la situació actual de mutisme. (des d’un punt de vista nacional, des del punt de vista ideologic l’aposta és clara)
Voleu propostes? jo proposu tirar per la via dels fets consomats. Com es va fer amb la TV3 (que era il.legal).
Espanya no compleix amb l’estatut, nosaltres no cumplim les lleis espanyoles. Més just no pot ser.
No ho puc entendre, aquest discurs de ”quan siguem majoria al parlament…” i mentrestant les antomem de dos en dos. Que si les ingerències de la llei de la dependència -toma nom-, que si una tevetres españolitzant-nos, que si la 3ª hora del castellà a les aules…
Si senyor, molt recomanable l’article d’en Vidal Vidal.
Salut i República Catalana!
L’article d’en (Vidal)2 mes que contundent es lamentable.
el llibre no sé si està bé, però la corbata no massa: el groc sempre és dificil de combinar.
Saül,
Sabem que has estat empiocat, i per tant encara no deus tenir massa delit. És per això que et recomanem un altre blog. Vidalconfidencial.blogspot.com. És un confidencial sense pretensions: només pretén ser l’Evangeli vist des de Banyoles. Res de misèries polítiques. Res de difamacions estúpides. Només és la veritat absoluta. La que es veu des de Banyoles, la refundació moderna de Somoda i Gomorra. Va, Saül, desperta’t, i passa per casa, que et posarem a la taula un porró de vi novell i un parell de botifarres (fa poc que hem matat el porc a Ca la Montse)
Benvolgut Saül :
La lectura d’aquest llibre promet.
Que en Puigcercós sigui corredor de fons…el temps ja ho dirà. De moment jo recordo l’ sprintada al Congrés per aprovar els primers pressupostos Zapatero.
Dèria, aquesta de la precipitació, que no ha abandonat mai més a l’ actual direcció d’ ERC.
No crec que l’obra siguin unes memòries ja que el personatge només frega la quarantena, i per tant serà més aviat una declaració d’ intencions o una justificació dels errors comesos per qui, tenint la responsabilitat de conduir l’ independentisme parlamentari…lliura un govern al psoe, fent-li un boca a boca, quan li tenien un peu al coll i només calia apretar per foragitar-los del Principat i ocupar-ne l’espai d’esquerres que quedava orfe de lideratge.
Només calia ser valents i forçar-los a la psoevergència, apropiant-se de l’oposició, aquesta vegada encapçalant-la, que és d’ on surten les alternatives de govern…marcant-los de prop en el desplegament estafatuàri….i comptat amb l’ impagable col·laboració dels Estiuejants citadanus per portar el psoe als nivells de representativitat dels PPs.
Ara li han donat ales, de ben segur tornarem a veure com el psoe mossega la mà que l’ alimenta…
No sé si a la novetat editorial hi haurà un tractat de digestió de gripaus, ja que últimament se n’ha afartat, entre draps abaixats i hores extres d’ espanyol pels nostres infants, tractant d’evitar allò que els fa tanta por…”la babelización patria”, comptat i debatut se n’ha fet un tip de gripaus… i els que queden.
Tinc ganes de llegir el llibre per veure’n les intencions, potser, descobrim que tot és culpa d’en Carod i que pobre Puigcercós està net de culpa… ha estat instrumentalitzat.
No sé perquè, però, pressento que n’és corresponsable i que per tant més ens val que a l’ independentisme li quedi fons per córrer, després d’aquesta arrancada de cavall que ens han obsequiat.
Si me’l trobo li preguntaré com és que essent de Ripoll on tenen ; la gran plaça de l’ Alliberament dels Porcs d’ Espanya… ells han dut l’ independentisme a un pacte estable amb el psoe dels capitans, perquè han participat activament en la confecció d’ estafatuts d’ autonomia, i perquè, després de fer tots els papers de l’auca, i només forçats per la reacció de les bases, van fer una campanya pel NO demanat disculpes a la concurrència.
Espero que el llibre m’aclareixi perquè SOM com SOM i perquè no SOM com CAL.
Apa,
Cesc.
O l’antipatia d’aquest homenot, o el messianisme d’en Carod. Ho tenen una mica fotut els votants de l’independentisme -sobiranisme, perdó, que quan es toca la cuixa del poder s’agreugen els efectes del llenguatge políticament correcte- per triar entre aquest parell.
El personatge no deixa de ser interessant. Per això em llegiré el retrat: per albirar si hi ha la solidesa conceptual necessària per impulsar un lideratge del que tant mancats estem en aquest país.
No és el mateix fer de Bolívar a Madrid, que això ho ha fet prou bé, que de Bismarck a Catalunya, que és el que haurà de fer si vol manar d’aquí a 3, 7 (?) anys,
Què vol ser de gran el Puigcercós?
Berenguer
Benvolgut Saul,
menys frases que disfresses, mes sopars que duros, mes ases que burros, què ens dirà a aquest llibre d´en Cagod i en Caguetego, i d´en Colom i la Rahola… hi surt en Laporta ? crec que no (és d´una altra via). Amb un 3 % en tenen prou els dissidents, i de raons en tenen moltes. És en Puigcercós la darrera esperança ?
Bé m´el llegiré i a veure.
Manel