No tots són iguals. No tots fa trenta anys que governen els grans
ajuntaments del país amb majories aclaparadores ni tots n’han estat
vint-i-tres a la Generalitat. L’última garzonada és un cop de peu a la
catifa de la crosta sociovergent, a la impunitat en la gestió pública i
una certa prepotència. Es tracta d’un cop a l’estil Millet de fer
política. Negar que aquest estil existeix o posar tots els polítics i
partits catalans al mateix sac és injust.
És aviat, massa aviat tractant-se de Garzón, per fer judicis
paral·lels i sumaríssims mediàtics. La voluntat de repartir els
escàndols de corrupció per la Península deu existir, des del madrileny
despatx de superjutge. Si netegen el País Valencià i les Illes, faltava
el Principat per completar el mapa dels Països Catalans. També hi ha un
intent de reequilibrar políticament el xoc del cas Gürtel. Calia trobar
el Bigotes català, i aquest estava al bàndol del PSC. Es diu Lluís
Garcia, àlies Luigi, en el sector negocis socialista. Per
acabar-ho d’arrodonir, fer dormir al calabós Prenafeta i Alavedra era
una jugada mestra, perquè també esquitxa CDC. Tots reben la puntada al
cul de Garzón: PP, PSC i CDC. Fins ara.
No tothom al PSC ni a CiU és sospitós de corrupció. Ni molt menys.
Però també és cert que aquests partits, massa pendents de conservar el
poder, o de recuperar-lo, no han estat capaços de fer net del tot i
d’aplicar-se a fons el discurs de la regeneració. Sectors de CDC s’han
entregat als braços de Prenafeta i Alavedra massa alegrement.
Aquests dies negres per a l’oasi català, amb el cas Millet escampat
per diaris i ones radiofòniques, els socialistes han posat Convergència
contra les cordes. Però, ves quina cosa, apareix el Bigotes català,
vell conegut del PSC i fa irrompre la Guàrdia Civil en un dels feus
metropolitans socialistes, en una ciutat que pateix més la crisi,
governada per un aristòcrata del partit.
L’Oficina Antifrau de Catalunya esdevé més necessària que mai.
Alguns (esquitxats ara) ho dubtaven i hi posaven entrebancs. El fiscal
Martínez Madero té molta feina. Que treballi per aixecar totes les
catifes que calgui. I si s’aixequen des d’aquí, millor. Fa menys mal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Saül,
vec que caus en l’error, volguda o innocentment, en què han caigut la majoria de mitjans de comunicació a l’hora de voler ficar en el mateix sac al PSC i CiU en l’operació Pretòria.
Permet-me assenyalar-te una petit i subtil matís. En Prenafeta i Alavedra han comés les seves pressumptes irregularitats exercint la seva tasca professional, sense ocupar cap càrrec públic ni de partit. En canvi, l’alcalde de Santa Coloma i vice-president de la Diputació de Barcelona i el regidor d’urbanisme de la mateixa ciutat ambdós del PSC, si que han comés les pressumptes il·legalitats beneficiant-se del seu càrrec públic.
Des d’aquí, voldria demanar-vos als periodistes una mica més de cura a l’hora d’escriure. A vegades més que informar sembla que us mogui la voluntat de tergiversar.
Salut!
No són tots iguals? La única cosa que els diferencia és no haver regentat el poder? O sigui que lo únic que difereix entre aquests partits i els partits de lladres és que han tingut menys recolzament electoral, és a dir, menys ciutadans que els votaren. Encara més raó per desconfiar de les institucions, estatals, autonòmiques i locals, i dels processos electorals, on només juguen aquells partits que tenen la infraestructura, el finançament sobretot, per fer front a tota la campanya i per a desplegar seus pels militants per tot el territori. Aquests partits són precisament els que més allunyats tenen la seva cúpula directiva de la militància, que igual que fan amb el conjunt de la societat, els criden de tant en tant per escollir el seu líder en unes primàries. I que dir del finançament totalment opac dels partits polítics; és vergonyós que no hi hagi una llei que ho reguli, o al menys obligui a fer públic el finançament dels partits. Jo no votaré a fulano si sé que està pagat per mengano o, pitjor encara, per l’empresa de sotano. Tenen por que sabem qui els dona o deixa els diners (encara que després els condonin els deutes, cosa que no es fa amb els aturats amb hipoteques).
Quina por tenim la ciutadania en reivindicar que no volem que ens governin? Que no ens calen representants, que ja ens podem representar a nosaltres mateixos. Tant difícil és que anem un cop cada setmana al ple municipal a decidir quins projectes emprèn l’alcaldia o la municipalitat i quins no? Tant difícil és que els càrrecs sobre els que deleguem siguin conscients del control social que exerciríem i que aquests poden ser relegats en qualsevol moment si així ho decidim els ciutadans? No cal esperar que passin quatre anys. I la mala memòria que tenim!
A ningú li emprenya veure com es malversen els recursos públics, els nostres impostos? De veritat creieu que no ho faríem millor nosaltres.
És que sembla increible és que l’alcalde de Santa Coloma visqui a una de les zones més exclusives de BCN i que a més sigui el fill de l’últim alcalde franquista. El que sembla increible és que el seu substitut pugui ser el marit de l’anterior alcaldessa. Això ja sembla una mena de nissaga de poder. Això no transmet cap mena de confiança, President.
http://albert-bir.blogspot.com/2009/10/loasi-catala-explota.html