Saül Gordillo www.saul.cat

Arribo a casa a quarts de 3 de la matinada, esgotadíssim. Però em poso davant l’ordinador, trio alguna cosa de música de l’iTunes (aquesta nit… brasilenya) i començo a navegar. De bloc en bloc, i no hi ha manera de parar. La “blocatosfera”, o la “blogosfera” com sosté terminològicament en Gabriel Bibiloni, és molt abundant en oferta política. L’explosió de blocs (o blogs) polítics és espectacular. I a Catalunya més que en cap altre territori de l’Estat espanyol. Alguna cosa deu voler dir, això. Hi ha un dinamisme associat a l’increment d’Internet, però també a una certa excitació política col·lectiva. Es barreja el bloc espontani amb el teledirigit pels partits i les organitzacions. En aquest marasme de diaris personals, alguns d’ells anònims, però no per això menys atractius, hi pots trobar de tot i força. És un fenomen sensacional. Jo, des de fa un temps, no sé què és veure la televisió. Com a molt, i perquè encara m’enganxa a la feina, el programa de la Mònica Terribas. La resta és ràdio al cotxe, premsa en paper i molt d’Internet…

Crec que us puc anunciar l’aparició del primer bloc d’un sindicalista del país, en Josep Maria Àlvarez, que és el secretari general de la UGT. L’estètica i el to del seu diari personal m’ha entrat molt bé. Us el recomano, i ja l’he incorporat a una nova categoria d’enllaços de “sindicalistes”. Esperem que no sigui el primer, i gràcies a en José Rodríguez, vinculat al bloc comunitari socialdemocracia.org, per fer-m’ho saber.

Ara que sóc en terreny virtual socialdemòcrata, aprofito per recomanar-vos blocs que parlen dels dos anys de la victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero. Ja fa dos anys del 14-M, i sembla que les enquestes acompanyen el PSOE després d’uns mesos en què alguns barons s’agafaven a l’Estatut de Catalunya per carregar-li la culpa de la pèrdua de vots que, segons deien, era sostinguda. Ara, amb l’aprovació en la Comissió Constitucional, sembla que la histèria col·lectiva amb l’Estatut va la baixa i entra en escena el tema basc, que no és cap broma. Mentre l’Estatut s’anava cuinant en el Gran Hermano del Parlament de Catalunya, a l’Estat es pujaven per les parets (polítics, jutges, militars…), però ara és a la inversa. L’Estatut ha cedit el protagonisme i ja no és la diana de l’Espanya més immobilista. El País Basc recupera la primera pàgina que històricament havia tingut.

Dels dos anys de govern Zapatero en parlen en els seus blocs els socialistes Ramon Bassas i Diego Cruz, entre d’altres. Des d’aquests blocs, o a través de Red de blogs socialistas, La era ZP o inclús per
Temps de canvi, entrareu en la xarxa blocaire socialista, i em sembla que l’aniversari justificava la recomanació. En tot cas, el gurú de la blogosfera del PSOE és Enrique Castro. Més val que s’espavilin, perquè a les Espanyes, els conservadors i el PP s’han posat les piles i s’han organitzat més ràpid i millor que els socialistes. Consideració al marge ens mereix el gust i l’estil de la blogosfera del PP. A Blogs pro Rajoy em remeto. Quin repel·lús…

Parlant de socialistes, avui no puc evitar de llençar-me a la piscina. Havent llegit aquesta entrada, estic en condicions d’afirmar que el bloc confidencial polític La Santa Espina té una factura de PSC molt evident, i més concretament de l’entorn Montilla. Però ja em sembla bé que els partit hi juguin.

Aquest dimarts, el protagonisme de la jornada se l’ha endut el conseller primer de la Generalitat, Josep Bargalló, i la seva dona, Montserrat Palau, per un estudi de 1.620 euros. No hauria de suposar cap escàndol que Bargalló mantingués la seva dona com a professional, si prèviament havia treballat externament per a governs del PP, el PSOE i CiU. Però, és clar, venim d’on venim. Recordeu el temible Joan Ridao, que era el diputat de l’oposició que més i millor controlava els llistats d’assessors i endollats dels governs Pujol? O recordeu els crits al cel dels socialistes amb la família Pujol Ferrussola i tots i cadascun dels contractes que els fills tenien amb l’administració o el seu entorn? Venint d’on veníem, m’ha semblat d’una ingenuïtat preocupant. Per no dir que el més greu no és això de la dona de Bargalló, sinó que per respondre una pregunta parlamentària d’una diputada d’ERC el Govern hagi de contractar un estudi extern, i que l’encàrrec es faci a una entitat, societat o bufet vinculat a la diputada que havia presentat la pregunta. Lleig.

En tot cas, la gent del confidencial polític de recent creació Busot ha demostrat una gran agilitat en la rèplica al convergent Felip Puig, si bé el diputat que va sol·licitar la informació al Parlament sobre els estudis del Govern va ser el conservador Daniel Sirera.

Aquest dimarts en què s’ha parlat de fracàs per les complicacions amb el traspàs del Prat, perquè la boira negociadora impedeix l’aterratge estatutari, detecto que la campanya del No en el nostre nom està sent un èxit que segurament condiciona el sentit del vot d’Esquerra, que no només no pot afluixar perquè les retallades del PSOE van “in crescendo”, sinó perquè les bases estan més envalentonades que mai i treuen pit. De fet, l’assessor d’ERC en matèria de finançament, Antoni Soy, ja s’hi refereix, desacomplexadament, com l’Estatut del tot a cent.

Com que això de la nació està de moda, el President Jordi Pujol hi reflexiona en aquest article del seu web. També és interessant, en aquest espai de reflexió nacionalista, l’entrada de l’amic periodista
Carles Puigdemont, de qui ja he parlat en alguna altra ocasió perquè és l’editor del
Catalonia Today.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!