Nació.cat és el primer exemplar d’una "col·lecció de
llibres pensats i escrits per introduir i mantenir en el debat públic
les
qüestions de ?llengua, cultura, país? que més ens interessen.
Inicialment,
l?editorial Mina publicarà un llibre anual de la col·lecció. La data de
publicació coincidirà amb la festa de Sant Joan, el 24 de juny, i la
temàtica
variarà en cada número."
"Els
llibres es podran
comprar a les llibreries per 12
? i els socis d?Òmnium els podran adquirir a la seu nacional d?Òmnium
per 10 ?.
Els socis que vulguin rebre el llibre a casa ho podran fer
inscrivint-se a la
llista de distribució d?Òmnium i comprometent-se a rebre?n,
com a mínim, tres exemplars (un exemplar per any). Si com
a soci esteu
interessats a inscriure-us a la
llista de distribució, podeu
omplir la butlleta que trobareu aquí."
Tribuna Catalana: Qui creus que forma part de la catosfera?
Vilaweb: Quins són els dos-cents noms de la xarxa en català?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Saül: tenim un problema: CATOSFERA és el nom que inclou tots els blogs escrits en català o el conjunt de pàgines web escrites en català o amb .cat? Dubtes. Caldria aclarir-ho. Al nou Diccionari no surt encara, però al proper ja sortirà.
http://www.freewebs.com/tonibanez/catosfera.htm
Reduïr la Catosfera a l’àmbit del .cat , deixa fóra molts blocs escrits en català, que no tenen domini propi. Masses per la meva opinió.
Saül, n’estàs ben segur que Nació.cat és la història d’un triomf col·lectiu, o és simplement la maniobra d’un lobby –joint-venture amb quatre més que simplement fan de claca– que va injectar una quantitat força important de diners (quants?) per tal de que el .cat fós una realitat –mitjançant una Fundació incompetent, pèsima, prepotent i arbitrària?…
Curiosament, el gruix d’aquestes persones que formen part d’aquest lobby convenients tenien –fins no fa molt– altes responsabilitats de govern i on –a més– tenien la capacitat de vehicular el domini .cat des d’un punt de vista institucional però que –a l’hora de la veritat– vàren ésser incapaços (més per desídia i covardia) d’aplicar-ho –tot tenint en compte que n’era un manament del Parlament de Catalunya aprovat per majoria absoluta.
Ara presentar el .cat com l’esforç de tot un poble, és una burla i un sarcasme per a tots aquells catalans de la societat civil que ens va escarressar de valent per a aconseguir que el Parlament ho assumís com a projecte propi. El trist del cas és –com passa sempre– han estat bandejats econòmicament per un grupuscle amb talonari i que a més gossa penjar-se les medalles sense vergonya aliena. El Govern es va acovardir a l’hora d’aplicar-ho, però ara tothom s’afegès al carro dels fets consumats del .cat . Les coses en el seu punt just, però no dieu mentides.