Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Títol: Quan el mal ve d’Espanya. El País Valencià més enllà dels tòpics
Autor: Toni Gisbert i Sempere és nascut a Alzira, capital de la comarca valenciana de la Ribera Alta, l’any 1967. És llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, de la qual va ser membre del Claustre i de la Comissió d’Estatuts. Actualment és coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), entitat que juntament amb Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear formen la Federació Llull. ACPV és l’associació responsable de l’arribada de les emissions de TV3 al País Valencià, de les manifestacions del 25 d’Abril a València, de la xarxa de Casals Jaume I, i de la creació del Centre Octubre, entre moltes altres coses.
Editorial: Columna
Apunt:
"La imatge del País Valencià està bastida de llocs comuns i prejudicis,
que repeteixen allò de la regió agrícola, on mengen paella cada
diumenge i que sempre estan de gresca. També es vol fer creure que els
valencians i l?economia valenciana són profundament diferents dels
catalans i la seva economia. Un cert sector de la societat està
interessat a difondre aquestes i altres tergiversacions, fomentant
agitacions populistes contra Catalunya. Casos com la desvirtualització
de les falles, que van passar de plataforma crítica contra el poder a
convertir-se en ?símbol? d?identitat valenciana per als turistes, o el
tràgic de la llengua, que contra tota lògica i racionalitat és motiu de
confrontació, en són exemples. Però, malgrat això, la realitat,
tossuda, desmenteix els tòpics."
[Tribuna: Quan el mal ve d’Espanya]
[Racó Català: L’OCB presenta el llibre de Toni Gisbert "Quan el mal ve d’Espanya"]
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amic Saül, a qui segueixo dia a dia, permet-me una rectificació: les falles s’han DESVIRTUAT i no pas DESVIRTUALITZAT. De fet, s’han virtualitzat bastant segons em conta algun amic valencià.
Sóc escriptor especialista en relats breus, com ara el recull Postres de músic, i des de no fa gaire temps, també blocaire convençut.
Al meu bloc de temàtica literària, Tens un racó dalt del món (títol del meu primer llibre i també un anagrama del nom del meu poble, Cornudella de Montsant), hi poso comentaris literaris, sensacions, activitats, fragments de contes i, a més, proposo jocs literaris amb premis inclosos, i fa pocs dies he penjat la sisena proposta. Et convido a visitar el meu bloc i a participar en els sesus jocs.
http://jmtibau.blogspot.com
No cal ignorar els valencianistes d’altres ideologies, crec
en la cultura del debat, sempre molt interessant, amb respecte. Tal com
dius, res és definitiu… qualsevol variable oportunista pot trencar una teoria i
sortir-ne d’altres, ara, inversemblants.
El més important és, per mi, avançar en els estudis, però
sobre tot… el respecte pels q se senten diferents a nosaltres, els catalans. Tinc
un amic valencià, i comprenc la seva lluita per un valencià i una cultura
valenciana diferenciada de la catalana, encara que jo no hi estigui d’acord, de
moment, no tanco mai una porta.