Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Títol: L’Estatut. Km 0
Autor: Pere Gendrau i Girbau va néixer a Berga (Barcelona) el 1980. Va començar a treballar en el món de la informació, l’any 2003, com a redactor d’Ona Catalana i col·laborador de Regió 7.
El 2005, es va incorporar a la redacció d’informatius de RAC1 i, el
mateix any, va assumir la creació de la corresponsalia a Madrid. Durant
aquest període, ha col·laborat igualment amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i ha intervingut en el programa Minoria absoluta, també de RAC1.
Editorial: Edicions de L’Albí
Apunt: "Aquest llibre conté la crònica del corresponsal de RAC1 i col·laborador de l’Agència Catalana de Notícies
a Madrid del que ha passat a la capital d’Espanya durant la tramitació
de l’Estatut i els mesos previs a la formació del segon tripartit.
També ofereix off the record el que s’ha dit als passadissos
del Congrés dels Diputats ?i als restaurants on s’han engendrat les
conspiracions… Com diu en el pròleg Enric Juliana, delegat de La Vanguardia a Madrid, ?el periodisme radiofònic necessita el contrast constant entre dues temperatures. Emmarcat per aquesta tensió, Pere Gendrau ha esculpit aquest darrer any i mig, minut a minut, l’acta de la gran trompada entre Catalunya i això que els catalans en diem Madrit, que no és ben bé Espanya, encara que també ho és?. L’Estatut. Km 0
aplega les reflexions d’un jove periodista català i les respostes a
algunes de les preguntes clau que han quedat penjades durant aquests
mesos. En resum, un llibre escrit des de la sinceritat i amb rigor, que
ens convida a pensar."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’he pogut llegir aquest cap de setmana i és un gran llibre. El millor que he llegit sobre l’Estatut. Hi ha molt anecdotari. Us el recomano.
Aquest llibre demostra que no tot estava contat. Es tracta d’un treball rigorós i oportuníssim, que val molt la pena. Ens ofereix no només alguns moments crucials de la tramitació estatutària, que havien quedat ‘amagats’; també és una crònica de la vida d’un jove periodista català a Madrid, a cavall d’una confessada passió -el periodisme i la política- que no té pèrdua.
Bon dia, m’agradaria llegir-lo, el problema és que a Madrid no es pot aconseguir-lo. Ja que n’ha sigut escrit a Madrid, que menys posar-lo a la venda aquí, no?
Realment, sort que tard o d’hora apareixen llibres com aquest. Ja era hora que algú expliqués què va passar, sí senyor! Llegiu-lo, i sabreu què es va coure als passadissos del Congrés i als restaurants de la vora durant tot el procés. Senyors polítics, prenfuin nota: als ciutadans encara ens queden bons periodistes per posar negre sobre blanc les barrabassades que vostès fan.
Crec que aquest llibre té un títol molt encertat i també és oportú. Perquè ens recorda que no només vivim un estat centralista sinó que el patim (a la capital del ‘reino’ qual encara neixen tots els camins!)… Però, a més, ens fa obrir els ulls i ens deixa clar que aquest Estatut ha estat un pitafi, és a dir, un 0 com una casa. El llibre crec que demostra que no valia la pena tanta feina, tants maldecaps i fer tant soroll per a no-res. I espera’t, que no s’ha acabat!
Em sorprèn que els mitjans (catalans) de comunicació no hagin parlat gaire, per no dir gens, d’aquesta gran llibre… Què passa? És que els periodistes de RAC-1 o de l’ACN estan vetats, per exemple, a TV3 o Catalunya Ràdio. Estem farts de sentir entrevistes supèrflues, avorrides i innecessàries (de genteta més o menys famosa)! Ara que surt un periodista que parla clar i català, resulta que els nostres propis mitjans no li donen suport. Quin país! Que el Bassas o la Terribas, en prenguin nota, sisplau!