Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Títol: La paraula contra el mur. "La independència no és un privilegi"
Autor: Víctor Alexandre (Barcelona, 1950) Premi Recull de Periodisme 1996, Premi Nacional Lluís Companys 2005 i Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès 2006, ha publicat Jo no sóc espanyol (1999). Despullant Espanya (2001), Despullats (2003), amb Joel Joan, Senyor President (2003) -definit per La Semaine du Roussillon com "El millor assaig mai no escrit sobre la realitat catalana i sobre el respecte universal a totes les diferències"-, el llibre col·lectiu L’autoestima dels catalans (2003), El cas Carod, 50 dies de linxament polític d’una nació (2004), El somriure de Burt Lancaster (2005) -deu històries curtes sobre la importància de l’atzar en la vida de les persones- i La paraula contra el mur, la independència no és un privilegi (2006). Actualment col·labora en el diari basc Berria. Pel conjunt de la seva obra, amb una ascendència extraordinària en les noves generacions, Víctor Alexandre ha esdevingut l’autor de referència de l’independentisme català.
Editorial: La Busca edicions
Apunt: "Fa tres segles que la paraula catalana s’estavella sistemàticament contra el mur espanyol. Tres segles en el decurs dels quals homes i dones dels Països Catalans, vinculats a la política, les arts, les ciències o el pensament, han fracassat en l’intent d’explicar a Espanya la irrenunciable voluntat de ser del poble català. Tots els esforços en aquest sentit, plens de bona fe, han resultat fallits i han trobat sempre una única resposta: cerrazón. Cerrazón contra la llengua, la identitat i les llibertats nacionals catalanes; cerrazón per admetre que els drets dels pobles no prescriuen i que Catalunya ja era una nació molt abans que Espanya n’esdevingués. (…) No hi ha nació sense autoconsciència, i tota autoconsciència comporta voluntat d’autogovern. La idea és negar l’existència nacional de Catalunya per tal que així, reduïda la identitat catalana a un mer sentiment, no hi hagi cap escletxa jurídica que n’afavoreixi l’autodeterminació" (de la introducció de Víctor Alexandre).
Recull: Entrevista en vídeo a e-notícies i informació a l’Avui.
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’has canviat la imatge de la bitàcola i en el teu bloc apareix la foto que vaig traure d’Invasió Subtil. Partal, ieeeeeeee, que açò se’n va de mare !
No dubtem que el llibre deu ser molt interessant i deu dir grans veritats,.Però tal com ha demostrat la "negociació" de l’Estatut, el problema de Catalunya no és a Madrid (com abans).
El càncer que destrueix el nostre poble és a Catalunya, el tenim a dintre, i es diu "botiflers".
Montilla va presentar en persona a Madrid les esmenes que el PSC havia perdut a Barcelona. Va presentar esmenes contra el text que el PSC havia votat a favor el 30 de setembre, junt amb el 88% del Parlament.
Si aquest no és l’acte més mesquí comès a Catalunya des de 1977, ja em direu com es pot caure més avall, fins on es pot portar la traïció.
Alexandre: tot el que puguis dir d’Espanya, els catalans ja ho saben.. El que has d’analitzar és com extirpar la malura que tenim a casa mateix. Si els catalans volguéssim, la independència seria qüestió de setmanes.