Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Llibre rebut: “Epistolari Joan Coromines & Manuel Sanchis Guarner”
Autors: Josep Ferrer i Joan Pujadas (curadors), amb pròleg de Jaume Pérez Montaner i coberta de Perejaume.
Editorial: Curial Edicions Catalanes. Fundació Pere Coromines, 2006, 394 pp. (Textos i Estudis, 10) Amb la col·laboració de la Fundació Caixa Catalunya.
Apunt: "Amb la publicació de l?Epistolari Joan Coromines & Manuel Sanchis Guarner, l?edició de l?Epistolari Joan Coromines (EJC), que publica la Fundació Pere Coromines, arriba al volum 10 després d?haver publicat gairebé un miler de cartes de la correspondència creuada entre el lingüista Joan Coromines i els representants més conspicus de les elits intel·lectuals dels Països Catalans, com Pompeu Fabra, el filòleg illenc Francesc de B. Moll, l?escriptor Josep Pla, l?assagista valencià Joan Fuster, el poeta Carles Riba, els activistes Hipòlit Nadal i Mallol i Avel·lí Artís i Balaguer, el novel·lista Joan Sales, l?editor Josep M. de Casacuberta i el seu pare, el polític i escriptor Pere Coromines.
La Fundació Pere Coromines, que vetlla pel llegat del filòleg Joan Coromines, acaba de publicar un nou lliurament de la relació epistolar de Coromines, que coincideix amb la celebració de l?Any Coromines 2005-2006.
L?Epistolari Joan Coromines & Manuel Sanchis Guarner recull la totalitat de la correspondència conservada entre el lingüista Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997) i el filòleg valencià més important del seu temps, Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981), de qui enguany se celebra el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. En total es tracta de setanta-quatre cartes ?quaranta-sis de J. Coromines i vint-i-vuit de M. Sanchis Guarner (a la foto)? intercanviades entre 1935 i 1974, tot i que el gruix més important de correspondència correspon a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. Aquesta correspondència és testimoni de la lleialtat honorable, tant en els acords com en els desacords, que va presidir la relació dels dos filòlegs més importants de Catalunya i del País Valencià.
Aquest volum de correspondència es complementa amb un doble annex de documentació subsidiària a les cartes aplegades. Un primer annex recull cinc cartes, dues de J. Coromines a F. de Borja Moll i una a Germà Colon, una carta de F. de B. Moll a J. Coromines i una darrera de M. Sanchis Guarner a J. M. de Casacuberta, que tenen relació amb algun dels temes tractats en l?Epistolari.
El segon annex recull diversos documents relacionats de prop o de lluny amb la fixació de la toponímia del País Valencià, als quals es fa referència en el cos epistolar i que són de difícil localització. En concret, reproduïm La llista dels noms de municipis de llengua catalana, signada per Nicolau Primitiu, M. Sanchis Guarner i Guillem Renart (a) Josep Giner i Marco, publicada abans de la Guerra Civil en la revista valenciana Timó, que es pot considera el primer intent modern de fixació dels topònims del País Valencià. En segon lloc reproduïm, de la Gramàtica valenciana (1950), de Manuel Sanchis Guarner, la part del nomenclàtor del País Valencià. També hi incloem la part corresponent al País Valencià del nomenclàtor final d?El que s?ha de saber de la llengua catalana (1956), de Joan Coromines. A continuació publiquem el full volant número 5 (1964) de la Secció Filològica de l?Institut d?Estudis Catalans, que fa referència a qüestions onomàstiques. Els dos documents finals d?aquest annex fan referència a la polèmica tècnica que Joan Coromines va mantenir amb Manuel Sanchis Guarner per la publicació per part de la Secció Filològica de l?Institut d?Estudis Catalans de la seva Contribució al nomenclàtor geogràfic del País Valencià (1966) ?afegit al final d?aquest annex? i la carta que Joan Coromines va trametre a Pere Bohigas, president de la Secció Filològica d?aleshores, queixant-se d?aquesta edició."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Segur que hauràs comentat en el llibre l’omissió intencionada del colofó de la Biblia valenciana de Bonifaci Ferrer, de l’entrecometes intelectual Guarner, a on s’oblida curiosament d’allò de “del llati, en la nostra LLENGUA VALENCIANA”… i com eixes unes quantes més. Menut pardalot el Guarner: potser muiguera pel mal de consciència de les seues adulteracions. Potser pensara que no el pillarien.