Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Llibre rebut: “Corredor de fons. Retrat de Joan Puigcercós”
Títol: Corredor de fons. Retrat de Joan Puigcercós
Autora: Gisela Pairó (València, 1971), és periodista. Llicenciada en Ciències de la Informació i en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha escrit per diversos mitjans de comunicació, entre ells El Punt i La Vanguardia.
Editorial: Edicions Dau
Apunt: "«Aquella nit vam estar a la corda fluixa fins que es van confirmar els vint-i-un diputats d’Esquerra, cosa que vaig saber trenta minuts abans de sortir a parlar amb la premsa. Només vaig parlar amb la Maria Teresa Fernández de la Vega, i ella, a banda de felicitar-me, es va mostrar molt prudent. Després, vaig bloquejar el telèfon. Vam acordar que en Carod trucaria a en Montilla i a en Saura aquella mateixa nit. També va trucar a en Mas, però aquest tenia el telèfon apagat».
Fruit d’una sèrie entrevistes amb Joan Puigcercós i el seu entorn, l’autora presenta el retrat d’un polític clau de la Catalunya actual. El lector hi trobarà els records d’infantesa al Ripollès, el pas per la Crida, la construcció de la nova Esquerra, i la visió, des de dins, dels dos darrers Governs de Catalunya. Joan Puigcercós també parla d’aspectes més personals, com són l’afició a la muntanya i la cuina."
[Novetat editorial: llibre de Joan Puigcercós]
[Tribuna Catalana: Corredor de fons. Retrat de Joan Puigcercós]
[e-notícies: Puigcercós creu que "els convergents no compleixen mai"]
[El Debat: Puigcercós, el proper polític que protagonitza un llibre]
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi dels tres llibres que ha publicat Edicions Dau és el que m’ha agradat més. No només pel personatge retratat sinó per la manera com està escrit.
En parlo a: http://tintaxinesa.blogspot.com/
Salut!
Desprès de "Blancaneus i els set nans", aquest és el llibre que m’ha embriagat, m’ha cautivat i m’ha deixat més estabornit de la meva vida. Això és literaura i no "el Quixot". Gràcies Puigcercòs. Moltes gràcies en nom del poble català per ser tan guapo i tan bó.¡Visca el Espanyol! i ¡Visca Catalunya!
Opino que la unió de Catalunya amb Espanya ens convé per les següents raons:
I. EL CASTELLÀ, LLENGUA GLOBAL
Espanya dóna a Catalunya el castellà, llengua comuna de comunicació, relació i intercanvi internacionals parlada per més de 420.000.000 de persones.
II. ESPANYA, IDENTITAT DE PRESTIGI
Espanya ofereix a Catalunya un nom reconegut i de prestigi internacional, un nom de marca per a l’atracció d’immigrants, turistes, treballadors, empresaris i estudiants.
III. ESPANYA ENGRANDEIX A CATALUNYA
1. Espai de sobirania comuna: Espanya ofereix a Catalunya un territori de més de 500.000 km2, 45.000.000 de persones, una sobirania poderosa i una llengua global, el castellà. Espanya és la millor manera que té Catalunya d’expandir-se dins d’un món globalitzat i interconnectat.
2. Presència mundial: amb Espanya som presents al món: la Unió Europea i els organismes internacionals, civils i militars, més importants (ONU, OTAN…).
3. Justícia comuna: amb Espanya aprofitem el seu patrimoni jurídic, els Tractats i Convenis internacionals, els Tractats europeus i tot el dret espanyol ja adaptat al dret internacional.
IV. ESPANYA, CARTERA ÚNICA I COMUNA DE DRETS, DEURES I LLIBERTATS
1. Unitat i igualtat territorial i poblacional:
a) Ciutadania comuna: Espanya dóna un estatut de ciutadania únic i igual sense discriminació per raó del lloc de residència.
b) Normes i recursos bàsics: Espanya proveeix de normes i recursos estatals fonamentals, mínims, básics i essencials iguals per a tothom a tot el territori espanyol.
2. Unitat en la igualtat en drets, llibertats i responsabilitats: Espanya dóna un mínim de drets, deures i llibertats universals, i facilita la lliure circulació espanyola de persones, productes, serveis, diners i idees
3. Unitat en la igualtat en lleis i jutges: Espanya proporciona un sistema legal i judicial únic i igual, tot facilitant la seguretat i eficàcia del compliment d’una norma comuna igual per a tots els espanyols.
4. Unitat en la igualtat de la solidaritat: Espanya és un instrument de solidaritat, justícia social i de repartiment equitatiu de la riquesa dins d’Espanya, Europa i el món: compensa els llocs d’Espanya que tenen guanys portant-los als llocs d’Espanya o del món on hi ha necessitat.
V. ECONOMIA D’ESCALA
1. Estalvi en costos: Catalunya aprofita d’Espanya la seva xarxa d’ambaixades, consolats i altres organismes públics interiors i exteriors, bo i estalviant els elevats costos d’una xarxa pròpia (edificis i personal) que es poden dedicar al benestar i justícia socials catalanes.
2. Unitat de mercat: Espanya dóna a Catalunya un mercat natural més gran: una llengua comuna d’interrelació, més beneficis i menys costos i una millor sortida i entrada espanyola de productes, serveis i treballadors.
Atentament.
L’any 1981 l’editorial Grijalbo va publicar un llibre del periodista Rafael Wirth que es titulava "Jordi Pujol, honorable corredor de fondo". ¿Pura coincidència o missatge subliminal?
Sap què pot fer de la seva Espanya, sr. Pere Alay i Montell? El sr. Pepe Rubianes en té la resposta.
Sigui qui sigui, es sorprenent que aquesta sigui la imatge en que es veu representat. És el més jove dels polítics catalans i en aquesta foto sembla que algú tingui interès en presentar-lo com una mena de Mario Conde a la Catalana.
El Pere Alay aporta un argumentari espanyolista, que fins ara mancava. Crec que això és positiu en quan en ajuda a situar els arguments de cadascú.
Sobre el que diu, doncs home, és molt light i té principalment dos problemes:
1) Els avantatges que enumera els tenim igual amb la UE… Espanya no és necessària, en tot cas és un cost afegit i té seriosos problemes per transmetre els nostres interessos als consells de la UE.
2) Dins dels problemes o inconvenients cal mencionar el cost d’Espanya, actualment xifrat en entre un 9 i 12% del PIB català.
Val la pena pagar un 10% del que guanyem per tenir uns "avantatges" que ja tindríem igualment? Jo crec que no, però sembla que hi ha gent a la que li agrada desafiar el principis de sortida de racionalitat econòmica de l’individu.
Per a Eusebi i Francesc, sense embuts:
I. DRETS I VALORS HISTÒRICS
A. HISPANITAT MONÀRQUICO-CATÒLICA
Els valors de la tradició política catalana són la hispanitat monàrquico-catòlica, cosa que contrasta amb els nous valors del Tripartit i del nacionalisme en general: no-Espanya, no-monarquia i no-catolicisme, és a dir, república, independència i laicisme.
En la societat catalana, ara, no hi ha valors compartits ni possibilitat de fer veritats comunes: persona, vida, família i matrimoni, intervencionisme estatal, religió, història, política, esport, cultura, llengua, educació, societat, nació…
B. SENY I PACTISME
Un altre valor de la nostra tradició és el pragmatisme utilitarista i el pactisme, cosa que contrasta amb l’actuació pública del Tripartit i de CIU:
a) exclusió d’un partit català, el PP (pacte del Tinell, declaració davant denotari de Mas).
b) la política de confrontació amb Espanya.
II. MEMÒRIA HISTÒRICA
El Tripartit hauria de demanar perdó per dos fets històrics:
A. COP ANTICONSTITUCIONAL DEL 1934
El Tripartit hauria de demanar excuses pel cop unilateral que va protagonitzar Companys l’octubre del 1934 contra la legalitat vigent representada per la Constitució de la II República.
B. CRIMS CONTRA LA HUMANITAT DURANT LA GUERRA CIVIL AMB LA GENERALITAT DE CATALUNYA
El Tripartit també hauria de demanar perdó pels crims contra la Humanitat que es van desenvolupar en el territori sota control de la Generalitat de Catalunya durant 1936-1939 contra:
– Catòlics, classes mitjes i altes, alta oficialitat de l’exèrcit republicà, dreta liberal, el POUM (on és Nin?) i la CNT-FAI (txeques, assassinats, detencions i tortures sense acusació ni judici previ ni respecte pels drets humans republicans, robatoris, violacions…).
III. EL CASTELLÀ, LLENGUA PATRIMONIAL DE CATALUNYA
1. L’article 3 de la Constitució espanyola resol el problema lingüístic tot establint la oficialitat del català i del castellà.
Tripartit, ¿fins quan deixaràs de posar en permanent qüestió el pacte que vam fer tots els espanyols el 1978?
2. El castellà és la llengua materna o habitual de la majoria dels catalans.
3. És una llengua moderna, útil, rendable, global i prestigiosa.
4. El castellà té arrelament històric a Catalunya.
5. La societat catalana té pluralitat de llengües.
IV. UNIÓ ESPANYA – CATALUNYA
A. IGUALTAT I UNITAT
Espanya proporciona lleis i recursos estatals únics i iguals mínims, bàsics, essencials i fonamentals a qualsevol lloc d’Espanya sense discriminació per raó territorial o personal:
– Drets, deures, llibertats, justícia, benestar, sanitat, educació, ajuts, protecció, infrastructures, institucions, inversions, exèrcit, policia, diplomàcia…
B. ECONOMIA D’ESCALA
Espanya, articul.lada amb Europa, proporciona a Catalunya una economia d’escala competitiva, que estalvia costos i incrementa beneficis:
– Turistes, inmigrants, treballadors, empresaris, professionals, inversions, estudiants…
V. SUPERACIÓ DE L’EIX DRETA-ESQUERRA
L’eix dreta-esquerra no existeix a Catalunya, perquè:
1. L’article 1 de la Constitució espanyola obliga a tots els partits polítics a desenvolupar de manera efectiva i real les polítiques de justícia i benestar socials (Estat social).
Tripartit, ¿fins quan deixaràs de posar en permanent qüestió el pacte que vam fer tots els espanyols el 1978?
VI. SUPERACIÓ DE L’EIX CATALUNYA-ESPANYA
L’eix Catalunya-Espanya tampoc existeix perquè:
1. L’article 2 de la Constitució espanyola, que Catalunya va votar "sí", proclama la unitat nacional d’Espanya, compatible amb l’existència de nacionalitats.
Tripartit, ¿fins quan deixaràs de posar en permanent qüestió el pacte que vam fer tots els espanyols el 1978?
2. El nou Estatut respecta aquesta compatibilitat entre la unitat nacional d’Espanya i la realitat de nacionalitat de Catalunya.
3. La realitat social de Catalunya indica un país amb pluralitat de sentiments de copertinença Espanya-Catalunya. La gent del carrer no té problemes.
VII. EL TRIPARTIT, PÈSSIM GESTOR
Mentre el Tripartit concentra tot el poder polític, com mai va tenir ni tindrà mai més, tant a Espanya (govern, congrés i senat) com a Catalunya (Generalitat, ajuntaments, comarques i províncies), el Tripartit ha assolit el fracàs més estrepitós en la gestió tècnica de tots els sectors de les infrastructures catalanes (ports i aeroports, trens i carreteres), oferint un servei públic el més car i dolent que mai s’havia vist, tot amanit amb les pitjors excuses: que si Madrid saboteja, que si no hi ha tècnics, que si no s’inverteix prou …bla…bla…bla…
¿On són i què fan els diputats, senadors i ministres catalans a Madrid?
¿On són i què fan tots els polítics locals i autonòmics catalans?
I. SUPERACIÓ DE L’EIX REPÚBLICA-MONARQUIA
A Catalunya, s’estan superant diferents eixos polítics: Espanya-Catalunya, castellà-català i dreta-esquerra, però també els eixos república-monarquia i federalisme-autonomia, ja que les paraules "república" i "federalisme" no tenen cap mena de supremacia ètica.
1. DEMOCRACIA. Ara no hi diferència entre la república i la monarquia, perquè són formes d’estat que són escollides democràticament pel poble a través de les seves constitucions.
2. ANTECEDENTS. La república (Roma) o politeia (Grècia) tenen un origen imperfecte, perquè eren compatibles amb l’esclavisme, la pena de mort, la tortura, la discriminació i l’imperialisme.
3. COMPARACIÓ. Actualment la república no es pas cap garantia de democràcia, ja que és compatible el ser república amb dictadura totalitària, opressora o genocida (Cuba, Iran, Iugoslàvia i molts altres) o amb imperialisme explotador (els EUA d’en Bush, segons el Tripartit).
4. SEMBLANCES. rei i president de la república tenen punts en comú: poden ser figures honorífiques, sense responsabilitat política, i els beneficis del càrrec poden ser vitalicis: en el cas de president, un cop abandona el càrrec, una pensió permanent i privilegis institucionals.
1. SEMBLANCES. Federalisme ve del llatí “foedus” i vol dir pacte o aliança, i autonomia ve del grec “auto” i “nomos” i vol dir “lleis pròpies”. Dos maneres de designar el mateix, vist, però, des de dues perspectives. Per tant, modernament ja no té sentit diferenciar entre federalisme i autonomisme, perquè tots dos son sistemes plurilegislatius, i els estats que acullen qualsevol d’ambdues figures es diuen “Estats plurilegislatius”.
2. FEDERALISME I IMPERIALISME. El federalisme és una forma de relació política creada per Roma sota el principi de supremacia romana del “divide et impera”, pel qual Roma feia un pacte polític individual i diferenciat de drets, deures i llibertats amb cadascuna de les ciutats i tribus vençudes, però sota la prohibició de que aquestes poguessin fer alhora pactes entre elles. Així, Nàpols i Roma tenien un pacte entre iguals o “foedus aequum”, mentre que les ciutats menys afectes a Roma tenien un “foedus” diferent més desfavorables.
3. FEDERALISME, UNITARISME I DICTADURA. Actualment el federalisme no és sinónim de democràcia ni de sistema plurinacional: hi ha federacions d’unitat nacional (els EUA) i federacions que admenten sistemes autoritaris o totalitaris (repúbliques federals islàmiques).
Des del naixement mil.lenari de Catalunya, i sobretot des de 1714 fins 1914, Catalunya ha mantingut com a tradició jurídica política el principi de monarquia hispànico-catòlica, fins el trencament del principi monàrquico-catòlic de
A Catalunya observo la superació o esgotament dels eixos de confrontació política "Catalunya-Espanya", "català-castellà" i "dreta-esquerra", però també dels eixos "república-monarquia" i "federalisme-autonomía", degut a la relativització de la, fins ara, supremacia moral que tenien aquests conceptes.
DEMOCRACIA. Actualment no hi diferència entre la república i la monarquia, perquè són formes d’estat que són escollides democràticament pel poble a través de les seves constitucions.
ANTECEDENTS. La república (Roma) o politeia (Grècia) tenen un origen imperfecte, perquè eren compatibles amb l’esclavisme, la pena de mort, la tortura, la discriminació i l’imperialisme.
COMPARACIÓ. Actualment la república no es pas cap garantia de democràcia, ja que és compatible el ser república amb dictadura totalitària, opressora o genocida (Cuba, Iran, Iugoslàvia i molts altres) o amb imperialisme explotador (els EUA d’en Bush, segons el Tripartit).
SEMBLANCES. rei i president de la república tenen punts en comú: poden ser figures honorífiques, sense responsabilitat política, i els beneficis del càrrec poden ser vitalicis: en el cas de president, un cop abandona el càrrec, una pensió permanent i privilegis institucionals.
II. SUPERACIÓ DE L’EIX FEDERALISME-AUTONOMISME
SEMBLANCES. Federalisme ve del llatí “foedus” i vol dir pacte o aliança, i autonomia ve del grec “auto” i “nomos” i vol dir “lleis pròpies”. Dos maneres de designar el mateix, vist, però, des de dues perspectives. Per tant, modernament ja no té sentit diferenciar entre federalisme i autonomisme, perquè tots dos son sistemes plurilegislatius, i els estats que acullen qualsevol d’ambdues figures es diuen “Estats plurilegislatius”.
FEDERALISME I IMPERIALISME. El federalisme és una forma de relació política creada per Roma sota el principi de supremacia romana del “divide et impera”, pel qual Roma feia un pacte polític individual i diferenciat de drets, deures i llibertats amb cadascuna de les ciutats i tribus vençudes, però sota la prohibició de que aquestes poguessin fer alhora pactes entre elles. Així, Nàpols i Roma tenien un pacte entre iguals o “foedus aequum”, mentre que les ciutats menys afectes a Roma tenien un “foedus” diferent més desfavorable.
FEDERALISME, UNITARISME I DICTADURA. Actualment el federalisme no és sinónim de democràcia ni de sistema plurinacional: hi ha federacions d’unitat nacional (els EUA) i federacions que admenten sistemes autoritaris o totalitaris (repúbliques federals islàmiques).
MONARQUIA HISPÀNICO-CATÓLICA PACTISTA
PARLAR D’AQUEST triPOLITICentonatcastellà és una pèrdua de temps i una llàstima que li agradi tant la "poltrona" i la primera pagina, havent nascut a Catalunya. No se liveu res de bo pel meu pais. Ho sento pel temps que hi ha perdut l’autora.