Avui és el dia fort d’arrencada de Les Santes, la festa major de Mataró [web]. El rom cremat i les havaneres d’aquest dijous a mar eren només l’aperitiu, el típic acte de presa de contacte i reconeixement del paisatge humà. Veus la gent, la saludes tranquil·lament sabent que és la primera nit i que allò només serveix per fer boca. La primera nit potent és la d’aquest divendres, la famosa Nit Boja. Si no sou de Mataró i no coneixeu Les Santes, no us la podeu perdre. El vídeo de dalt —de l’any passat, trobat al YouTube— n’és la prova. Com vibra la gent quan surten de l’Ajuntament els gegants a fer el Desvetllament bellugós. Veureu una marea humana ocupant amunt i avall la Riera de Mataró, embogida per la força dels gegants, atreta per l’excitació del foc posterior —conegut com Escapada a negra nit—, la Tabalada que arrossega la multitud escalfada i suada, amb aquella olor a pólvora, fins al Parc Central, on un espectacle de música i aigua —La Ruixada— refresca els santeros, és a dir, tothom que vol. La Nit Boja és brutal, cada pas, cada detall, l’esclat col·lectiu, la confluència de nit d’estiu, escalfor, foc, frescor, aigua, jovent, molt jovent, aquella barra, aquell parc, aquell inici de festa major que ens diu que comença la festa, que comencem pràcticament les vacances, i que haurà estat un altre any.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui eren les quatre de la matinada i he sentit una veu. Una veu que em resultava familiar. No era la de meva dona, que dormia com un tronc. No eren la dels dos fills meus, que per la nit no parlen sinó que ploren. Era l’Espartac Peran, l'”speaker” de la Ruixada, que animava més de 10.000 persones al Parc Central a ballar i a mullar-se sense aturador. Fa anys jo també era allà. Ara ja no hi vaig, però aquesta nit he sentit la veu de l’Espartac i m’ha recordat moltes coses.