Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

8 de novembre de 2006
33 comentaris

La Vanguardia desafia Montilla i el seu govern

El diari conservador La Vanguardia, sempre dòcil i amable amb els governs de torn, ha decidit plantar cara a l’executiu d’esquerres que s’està bastint a l’entorn de José Montilla (PSC), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) i Joan Saura (ICVEUiA) i que tot just s’ha presentat aquest dimarts al Parlament de Catalunya. [L’Entesa neix al Parlament] La portada d’ahir (a la imatge) obria amb el titular Zapatero traslada a Montilla su malestar por su actuación. També destacava les cassolades a Barcelona contra el tripartit i una crida a portada de l’editorial sencer: Pacto sin liderazgo (a sota, adjunto el pdf).

Diu l’editorial del rotatiu que dirigeix José Antich per acabar: “Es conocido el respeto de La Vanguardia por las instituciones, incluso en los momentos difíciles; incluso el día en que un insensato tuvo que dimitir de la Generalitat por proponer depuraciones en los medios de comunicación. Desde una rigurosa centralidad, este diario seguirá con la máxima atención el devenir político catalán. Sin concesiones a la demagogia, pero con la severidad que requiere el momento. Por ello, invitamos a todas las instancias de la sociedad civil catalana a adoptar una actitud de rigor cívico y vigilancia. Porque la cuestión es Catalunya: su prosperidad, su solvencia y su prestigio.”

El diari del conde Godó assumeix el repte de la vigilància, un cop la seva opció ha fracassat (sociovergència) i després que ERC declinés diumenge pactar amb CiU i fer President Artur Mas (acord nacional). Diumenge, a La Vanguardia Carod havia esdevingut una mena d’estadista triomfador i poseïdor de la clau de la governabilitat que calia festejar. Dimarts, en canvi, l’editorial del mateix diari apunta: “Esquerra, pese a la visible euforia de Carod-Rovira, también es un partido derrotado, después de su ruidosa defenestración del Govern Maragall: ERC también ha perdido el 24% de los votos.” 

Diumenge, Carod podia fer Mas President. Dimarts, havia fet Montilla President. La Vanguardia s’ha afegit al placatge precoç al govern embrionari de l’Entesa. [Cap dia de gràcia per a l’Entesa Catalana de Progrés]

La Vanguardia ha marcat la diferència en el cobriment informatiu de la campanya electoral. Hi té molt a veure la sèrie d’entrevistes que José Antich va encarregar a l’economista Xavier Sala-i-Martín. Una sèrie molt polèmica i molt seguida pels lectors. La primera entrevista de l’economista vinculat a la Fundació Catalunya Oberta i proper a CiU amb el candidat socialista va provocar el màxim interès, per la duresa de la conversa entre tots dos. De fet, Montilla es va aixecar al cap d’un quart d’hora de començar el dinar-entrevista, que va ser accidentat. 

[Montilla: “Ets un sectari. Què t’has cregut!]

[Nou vídeo de CiU contra Montilla]

Aquella entrevista va ser un cop dur per a l’equip de campanya del candidat del PSC. D’altres van tenir millor sort.[Carod supera l’examen de Sala-i-Martín] Des d’aleshores, la relació entre Montilla i el diari es va enterbolir, i aquest dimarts l’editorial acaba de certificar la seva declaració oberta de guerra. El virtual President Montilla, doncs, comença amb un handicap mediàtic.

  1. És cert que la figura de vicepresident no existeix en l’Estatut? És veritat que a la darrera legislatura es va reglar el càrrec de Conseller Primer? com ho valoras?

  2. Com a sobiranista d’esquerres, que aquest Govern d’entesa tingui com a "enemic" (idològicament parlant i derivades) el diari de conde de Godó, el qual és dirigit pel pocasolta del José Antic, em reafirma encara més -tampoc calia- que l’opció del Carod ha estat l’encertada.

    L’Antich no estima la paraula independència. Primera, perquè és un espanyolista/regionalista declarat i, segona, perque la seva ploma sempre la posa al servei de la dreta espanyola i catalana, especialment al servei d’en Duran Lleida, com és ben sabut.

    Ara que La Vanguardia es conformarà com a punta de llança del regionalisme català de dretes podria seguir l’opció del diari autonomista català de dretes -El Periódico- i treure una edició catalana. Tanta influència de CIU en La Vanguardia i en el diari degà no tenen la dignitat d’impulsar una edició catalana?

  3. Bé, això demostra, per si no havia quedat prou clar amb la campamya de CiU (DvD, "entrevista" del sala and martin) que la dreta catalana és exactament igual que la dreta espanyola: considera el país (diga-li Catalunya, diga-li Espanya) com el seu jardinet particular, per això veu com a il·legítim, com una usurpació,  qualsevol govern que no sigui el seu… i es dedica a qüestionar-ne la validesa democràtica (l’editorial d’avui de la vanguardia és per ensenyar a les escoles de periodisme). Total, que després de fotre’ns sense pietat de l’acebes, el zaplana, el pedro J y el ácido bórico…ens trobem quela dreta catalana i els seus mitjans fan exactamanet el mateix: posar en dubte el caràcter democràtic d’un govern sortit de les urnes i declarar-li una guerra frontal des del primer minut….i nosaltres que pensàvem que Catalunya era diferent!!!!

  4. És al·lucinant! I això és dolent? Saül, resulta que ara et piques perquè hi ha un diari que fa crítica al tripartit! Estem ofegats per diaris pamfletaris com el Periódico, televisions i ràdios públiques (TV3 i Catalunya ràdio) amb informatius dirigits des del govern (recordeu el Telenoticies vespre que va obrir amb la notícia de la convocatòria d’eleccions perquè des de govern es va fer una trucada a TV3 OBLIGANT a obrir el Telenotícies amb aquesta notícia?), i ara resulta que un diari fa crítica del tripartit i això és sospitós d’alguna cosa! Per no parlar d’ El Pais o  La Ser…

     L´únic contrapunt  al quart poder sociata el posen L’avui,  La Vanguardia i RAC1

  5. La Vanguardia i en consequència la direcció nacional de CiU, no sols estan desvanits amb els Ciutadanos de Cataluña, si més no que no dubtarien en recolçar-la de forma encoberta.

    Per què en el fons són espanyolistes.  Són la dreta del PP a Catalunya i en consequència mai s’han pres seriosament la llengua i per això en donen eixemple, solament l’han utilitzada politicament per abastir el poder a l’esquerra i per tapar-se les vergonyes del franquisme.

    ´Per això el PP està és despreocupa del País Basc i Catalunya, i solament els utilitza per aconseguir el govern a Madrid i aparentar un contrast amb la direcció de CiU.

    .

  6. És normal que La Vanguardia carregui contra el nou tripartit. No en va, van ser el mitjà més perjudicat la passada legislatura per la retirada d’ajuts a mitjans de comunicació.

    La Vanguardia estava molt interessada en el retorn de CiU al poder, ja que amb CiU al poder reben molts diners de subvencions i ajuts.

    A més, hi ha un altre tema, i es que CiU encara ha de pagar un dineral per la publicitat electoral encartada a La Vanguardia (DVD inclòs). Aquest dineral només el podia pagar CiU si tocava cuixa de nou.

    Per tant, el nou tripartit, és un desastre econòmic per a La Vanguardia. Per això van apostar tan clarament per CiU abans de les eleccions, amb enquestes manipulades que vorejaven la mentida (enquestes on donaven fins a 57 escons a CiU i 17 a ERC).

    Aquest editorial, tant dur contra ERC, no ho hauria estat si en canvi ERC hagués pactat amb CiU. Ja que l’únic que li interessava a la Vanguardia es que CiU estigués al poder, ja fos amb ERC o amb el PSC.

  7. Menys mal que queda algún mitjà que no està sotmés al tripartit: la Vanguardia, RAC1 i l’Avui.
    Els tripartitpress= TV3, Canal 33, TVE, T5, Cuatro, la Sexta, El País, El Periodico, El Punt, Cadena SER, COM radio, Radio 4, etc….

    SAÜL GORDILLA, se’t veu el llautó. Dissimula una mica home.

  8. Menys mal que queda algún mitjà que no està sotmés al tripartit: la Vanguardia, RAC1 i l’Avui.
    Els tripartitpress= TV3, Canal 33, TVE, T5, Cuatro, la Sexta, El País, El Periodico, El Punt, Cadena SER, COM radio, Radio 4, etc….

    SAÜL GORTILLA, se’t veu el llautó. Dissimula una mica home.

  9. Saül,

    et noto desconcertat, tal vegada, voldries un crit unànime dels mitjans de comunicació al nou tripartit?! La teva crítica infantil a La Vanguardia fa riure i més venint d’una persona que utilitza el títol de periodista i la seva suposada "independència" per ponderar i amagar-se rere la professió per difondre sectàriament els postulats del nou tripartit.

    Salut.

  10. Amic Saül, em sap molt de greu el to d’alguns comentaris… Penso que fas una feina excel.lent i no te’ls mereixes. Crec que tots plegats -i sobretot els nacionalistes- hem de començar a canviar radicalment de xip. Les últimes eleccions han deixat clara una cosa: ERC no disputa el lloc a CiU, i viceversa. Les dues formacions ténen el seu espai consolidat, uns a l’esquerra, els altres a la dreta, els dos nacionalistes. És bo que mantinguin les discrepàncies ideològiques que això comporta, però sempre des del respecte i el reconeixement. S’ha d’acabar aquest enfrontament a mata-degolla. Convergència no ha pogut evitar un pacte d’esquerres, tot i guanyar les eleccions, en part per aquest enfrontament visceral amb els republicans. Algú haurà de reconduïr-ho aviat, però penso que això no passa necessàriament per governs de coalició nacionalista que desdibuixin el perfil ideològic de cadascú: els nacionalistes hem de poder triar entre dretes i esquerres. ERC ara ha de governar amb excel.lència, defensant els interessos de Catalunya i desplegant l’estatut des de la màxima exigència (no dubtem que ho farà), per tal de disputar el vot a un PSC cada cop més desorientat. Convergència ha de reconèixer, respectar i deixar treballar el nou govern, perfectament legítim i a més a més amb un fort component nacionalista. I tots plegats, comentaristes de bloc inclosos, hauríem de passar pàgina i mirar al futur, i contribuïr a crear un clima d’entesa entre totes les opcions polítiques pel bé del país.

    Ànims, Saül, i segueix amb la bona feina.

  11. Coincideixo amb en Marc Arza, si LV es mou així (contra el poder), és per fer pressing per algun tema en concret (Citytv en mans d’Erc), per càlcul que això durarà poc o per congraciar-se amb un poder més gran (ZP).

    No estic d’acord en els que diuen que LV és proconvergent.  LV és de qui mana i si demà comencés una dictadura comunista ens faltaria temps per veure l’Antich "puño en alto" o l’impresentable Abián comentant "El Capital" (que aixequi el dit qui entengui res del que escriu aquest tio, amb construccions gramàtiques de P3).  Això sí, sempre en castellà (aquest deu ser l’únic principi inamovible del "conde" de nuevo cuño igualadí).

    Finalment, em fan riure aquests que posen l’exemple del Periódico o dels mitjans que controla el tripartit. Parteixen de la premisa bàsica que els mitjans prosociates seran protripartit, premisa que crec falsa (si heu llegit algun editorial d’El Pais darrerament convidreu amb mi que el seu candidat començava per M però no es deia Montilla). 

    Igualment, cal puntualitzar que aquests mitjans no han fet el show de LV d’aquests darrers dies, que sembla una fulla parroquial.  Les enquestes genials, els canvis d’opinio sobre en Carod (fill de sa m… a l’octubre, estadista diumenge i malnascut derrotat dimarts) que iluminen una personalitat bi o multipolar per part d’en Barbeta o la magnificació de les casserolades (convocades des de simpatitzants de Ciu amb sms … en castellà!!! espectacular), no fan més que refermar-me en la meva decisió de no comprar aquest diari.

    Almenys amb els tios de l’Avui pots mirar el DOGC, saber quan cobraven d’en Pujol i inferir quan esperaven cobrar d’en Mas.

  12. Ara et diuen que no acceptes les crítiques. Ai, senyor… Això d’en Barbeta i la Vang no és crítica, sinó histèria. Entre la gent del meu entorn que sé que ha votat ERC, ningú m’ha dit que estigui contra la decisió de formar el govern d’Entesa. Per això no cal que en Barbeta surti en la defensa d’uns votants presumptament ferits.

    Saül, és la primera vegada que escric un comentari aquí, tot i que fa temps que et llegeixo, i aprofito per felicitar-te per la teva feina. Fa molt riure que et retreguin que "no ets objectiu" perquè ets periodista. Si algú coneix algun periodista objectiu que me’l presenti. Els periodistes, com els lampistes o els cambrers, tenen el mateix dret a tenir a idees pròpies que els integrants de qualsevol altre gremi. Molts ànims!

    Josep

  13. Saül, no facis cas d’aquests convergents enrabiats. Et segueixo de fa temps i jo crec que no ets sectari. De fet, el que comentava la blogosfera a La Vanguardia durant les eleccions t’elogiava, i  feia pinta de votar els ciudadanos.

    Escolteu, que no vau seguir la campanya al blog de’n Saül. Jo vaig veure-hi de tot i de tothom.

    Entenc que esteu enrabiats, però pel bé de Catalunya us heu de moderar. 

    Potser podrieu dedicar el temps a pensar pq només vau guanyar dos escons. Jo crec que us va faltar discurs social. Com feia en Pujol: parlar d’escoles i hospitals. Allò dels xecs, els carnets, el DVD i el notari no us han fet cap bé. Feu cas en Trias que en sap més que tots els Madís plegats.

  14. Saül, no facis cas d’aquests convergents enrabiats. Et segueixo de fa temps i jo crec que no ets sectari. De fet, el que comentava la blogosfera a La Vanguardia durant les eleccions t’elogiava, i  feia pinta de votar els ciudadanos.

    Escolteu, que no vau seguir la campanya al blog de’n Saül. Jo vaig veure-hi de tot i de tothom.

    Entenc que esteu enrabiats, però pel bé de Catalunya us heu de moderar. 

    Potser podrieu dedicar el temps a pensar pq només vau guanyar dos escons. Jo crec que us va faltar discurs social. Com feia en Pujol: parlar d’escoles i hospitals. Allò dels xecs, els carnets, el DVD i el notari no us han fet cap bé. Feu cas en Trias que en sap més que tots els Madís plegats.

  15. Saül, què fas de policia del pensament per encàrrec d’algú o bé ho has decidit tú solet? Els diaris es fan per la gent, no per als governs. Benviguda La Vanguardia als rengles de la ciutadania i fora de l’establishment político-mediàtic.
    Per a que ningú no digui res: vaig treballar a La Vanguardia un parell de llustres i sé el que dic.
    En Gaziel i en Pla ja expliquen que LV sempre és a prop del que mana –a prop no vol dir en favor. Es la posició de molts diaris arreu del món: si a qui haurem de patir els ciutadans son als qui manen i no a l’oposició, és lògic que la cobertura més intensa sigui als qui manen, deixant fer però explicant bé. En general, els diaris d’ampli espectre fan això (el cas espanyol és més complicat; a Catalunya és com a Europa). No és obligatori que t’agradi. És una posició criticable i discutible, però no amb els judicis d’intencions que fas –deixant els periodistes del diari com per a que et convidin a copes un dia, oi?– i els que provoques.
    No siguis caradura. I alguns comentadors, feu un esforç per a documentar-vos bé, que sembleu tertulianos de la Cope però amb trabuc i barretina. El Grup Godó va rebre l’any passat 2.500.400 euros en ajuts (coneguts) de la Generalitat; mentre que Hermes-Còmit (El Punt) en va rebre 1.901.269,27. LV circula vora els 200mil exemplars i El Punt no arriba als 30mil. Així grollerament, el Govern va pagar 12,05 euros per cada exemplar de LV i 63,37 per cada exemplar venut de El Punt.
    El Tripi 2.0, cui prodest? (a qui aprofita?) No comment.
    Aquestes dades son públiques: son del Departament de la Presidència i a la seva web es poden trobar. O me les demaneu per correu e.
    Saül, és que quan tu tens línia periodística ho fas nomès per la menjadora? O quan t’amagues durant la campanya? No ho crec i no és veritat. Per què LV sí? Una mica de professionalitat.
    M’alegro que algun diari, ni que sigui en espanyol, doni veu a un munt de ciutadans que consideren que el tripartit ens l’han clavat per l’esquena. Joan Raventós, Heribert Barrera: us trobem a faltar.
    Zin acritú, salut a tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!