Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Dotze de febrer de 2005. José Luis Rodríguez Zapatero arriba al barri barceloní del Carmel. Els veïns reben el president espanyol amb aplaudiments. La rebuda a ZP contrasta amb els crits i xiulets a Pasqual Maragall i Joan Clos. Zapatero és el salvador. Maragall i Clos, el contrari. Maragall presideix el govern que havia creat el problema, el famós esvorant per les obres del metro. Clos, almenys té l’encert de muntar un dispositiu municipal d’atenció i suport als afectats. En això, l’alcalde escarmentat pel Fòrum és àgil.
L’Estat, doncs, a ulls dels veïns afectats, és l’única administració solvent. Zapatero fa de Mister Marshal, i aterra al Carmel amb diners sota el braç. Petons i abraçades al presidente. La Generalitat i l’Ajuntament són vistes com a administracions secundàries, no competents, vaja. Una havia fet l’esvoranc, i l’altra feia el que podia. Ni Maragall ni Clos rebien un tracte gaire carinyós per part d’uns veïns que elecció rere elecció voten socialista.
Aquell 12 de febrer de 2005 era premonitori. Algú va prendre bona nota d’allò, i ara en veiem el desenllaç. Ni Maragall ni Clos compareixeran a les urnes a l’espera del vot dels veïns del Carmel. El vot socialista del Carmel, doncs, haurà d’anar a parar a altres candidats: José Montilla i Jordi Hereu.
Aquest dijous, la Generalitat i l’Ajuntament tornaven allà mateix, al mateix nivell. La política nacional i la municipal es fonien. Joan Ferran atacant Xavier Trias, que havia criticat el triple salt mortal de l’operació Montilla-Clos-Hereu, també denunciada per Artur Mas, i lògicament defensada per Montilla.
Alcaldables i presidenciables barrejats.
Anotacions relacionades en aquest bloc:
Clos canvia Barcelona per Madrid
Article recomanat:
Manuel Cuyàs a El Punt: Maragall i Clos baixen del balcó
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
a qui haurien d’aplaudir els veïns del Carmel és a ells mateixos ja que els diners que els hi "dona" (ja han cobrat?) en ZP són els diners que ells mateixos han pagat (se suposa) amb els seus impostos. A votants estantissos correspon politics amarengats.
Conclussió: demano la dimissió inmediata dels votants!
És curiós que arrel de la nominació de Montilla a la Presidència ningú no hagi parlat dë les restriccions que en molts països posen als no nacionals de naixement per a ocupar le màxim càrrec de representació.
N’he escrit un article al meu bloc i ja em perdonareu la petulància però us convido a llegir-lo: http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
Fins aviat,
Marc
Una de les coses més xocants del desmantellament definitiu del PSOE com a alternativa de poder a Catalunya és l’entusiasme per la operació que demostren els seus funcionaris.
Els compañeros de Madrid els estan "suicidant" i només cal veure el que pensen i diuen alguns membres de l’agitprop sociata local (p.e.la foto penjada a http://gutiblog.blogspot.com/ o les declaracions de la Chacón). No sé si és que no s’assabenten de la película o tenen ànima d’esclau.
Per molt espanyolistes que siguin veure com el Chaves treu 3000 milions d’euros del Gobierno de la Nassión (única indivisible i sagrada) i ells en treuen l’Estatut de la Moncloa faria reflexionar a qualsevol. Sembla que l’agrupació local del PSOE de Villarriba del Fairy té més poder a Ferraz que els apparatchiks del PSC.
Clar que ara que envien en Clos de vacances a Madrid la seva influència a Ferraz i a Moncloa pot passar de zero a negativa !!!
Hola Saül,
He inaugurat una nova secció al meu blog, "Reference’s Brain Storming", coincidint amb el desé mes d’activitat del blog, i que començará a funcionar aquest mateix Diumenge. A l’ultim post que he fet tens com funciona. Espero que t’agradi la idea, i de que hi participis si et ve de gust o la recomanis a algú que li pugui fer gràcia.
Una abraçada,
Toni Salado (Nire Bazter)
El per què el PP valencià va aconseguir per València tot el que va aconseguir, o la branca del PSOE andalusa per Andalusia, i el PSOE català (va, no posem altres noms que no és cap altra cosa) no sols no aconseguirà mai res per Catalunya, ni gosa demanar-ho, si és que de fet està encantat i no considera que sigui cap problema, és cosa divertida, sobretot perquè un munt de gent els vota encantats. Heus aquí una altra mostra que de vegades "els problemes de la gent" és si Zp o el Pp…en fí, així anem.
Si Catalunya vol arreplegar quelcom de les arques estatals primer haurà de demostrar la seva fidelitat absoluta, la seva submissió absoluta, la seva renúncia absoluta a tot, i com deia Dante, "Lasciate ogne speranza, voi ch’intrate"…llavors plouran els (nostres) calerons, o potser no, però com aquests del PSOE català, estarem igualment encantats.