Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
El Govern arrenca a velocitat de creuer. Dimarts al migdia, el President José Montilla prenia possessió [Llàgrimes per a Maragall i emoció continguda de Montilla]. Mentre els convidats tastaven un càtering auster al Pati dels Tarongers, les Black’s Berry’s i les Palm’s treien fum amb els titulars de la versió digital d’El Periódico, que ja llençava els noms del nou Consell Executiu. L’endemà, dimecres, prenien possessió els nous consellers, als quals el President els demana diàleg. Aquest dijous, en un Consell Executiu extraordinari s’han nomenat els secretaris generals i específics dels departaments, és a dir, els segons dels consellers, i tres directors generals [tots els càrrecs]. Montilla entrava a la reunió del Govern acompanyat de Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura. Una foto estudiada per projectar unitat i cohesió, per trencar amb la idea de tres partits i incidir en això de l’Entesa, un govern a mida de Montilla, segons La Vanguardia. I el cap de l’oposició, Artur Mas, confessa que està "tocat".
En la roda de premsa posterior al primer Consell Executiu del Govern d’Entesa Nacional pel Progrés, compareixia Carod, com a vicepresident, per anunciar, entre d’altres coses, que l’executiu tindrà una única veu i que ell no parlarà per ERC. El conseller Antoni Castells anunciava la posada en marxa de l’Agència Tributària de Catalunya, mentre Joan Saura es reunia amb la cúpula dels Mossos d’Esquadra per calmar els ànims.
Les primeres crítiques al Govern responen a l’incompliment de la partitat promesa en campanya electoral [Continuïtat socialista i renovació republicana al Govern]. Falten dones. Només 4 conselleres i només 2 secretàries generals. Al marge de qüestions frívoles com el "look" de les conselleres socialistes Mar Serna i Montserrat Tura, hi ha aquest incompliment sobre la taula. A les ciberenquestes, aquest Govern no agrada.
Però el que més sobta és que la consellera Tura no hagi digerit encara el pacte de govern segons el qual Interior passa a mans d’ICV-EUiA. Això de Tura comença a no tenir cap mena de sentit, per molt dolguda que estigui. Tura opina que els Mossos haurien d’estar controlats pel PSC, que és el partit del President. Una opinió que genera tensions entre els socis socialistes i ecosocialistes. Aquests últims s’han afanyat a despatxar la polèmica, i desitjar-li (irònicament) sort a la nova titular de Justícia. [Llibre rebut: "La dona tenaç. Retrat de Montserrat Tura"]
Mentre Esquerra va fent via amb els nomenaments, Tura evidencia la complicada digestió que té i dificulta l’aterratge de Saura a Interior. Curiós observar com són PSC i ICV els que trenquen l’harmonia inciàtica de l’Entesa sense entesa inicial, almenys quan es tracta de manar els policies. [Tribuna Catalana: Interior: transparència, sí; massa informació, no] Saura ha de suportar les insolències de la seva predecessora, després de gestionar les reticències internes a ICV sobre l’oportunitat d’acceptar Interior i amb recels per part dels comandaments policials. L’escenari, doncs, no és gens fàcil, com sosté Francesc-Marc Àlvaro: No voldria ser Joan Saura.
D’Eleccions 2006 a Relat diari
Avui tanco la categoria d’articles d’Eleccions 2006, on trobareu el seguiment de la campanya electoral i les negociacions posteriors fins a la presa de possessió i la formació del Govern. A partir d’ara, les anotacions aniran a Relat diari.
El Periódico: Tura discuteix la decisió de Montilla de nomenar Saura per Interior
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
La senyora Montserrat Tura té tot el dret de patir una indigestió llarga. Va ser molt pitjor saber per la premsa o directament per els representants polítics d’ICV que no podria continuar la seva tasca a Interior. No sé per què tants escarfalls per les seves declaracions.
El que calia és haver parlat amb ella en privat i comunicar-li la decisió, abans que es fés públic aquest canvi, sense ella saber-ho.
Encara no ens hem acostumat que no tenim un Govern format per un partit monocolor ? Sóc dels votants en blanc. La classe política, tota, m’ha decebut molt. Ara ja està fet, doncs aguantem i si les coses no van bé, doncs la societat civil ha de protestar.
Estic totalment d’acord amb el teu comentari sobre Montserrat Tura. Crec que el que va dir sobre qui té informació reservada és, precisament, perdre els papers. Però, llegaint l’article em sobta que diguis:
"Curiós observar com són PSC i ICV els que trenquen l’harmonia inciàtica de l’Entesa…".
Tant per com ha anat aquest tema com per la teva presentació en aquest article, és evident que el roblema ve del PSC i, concretament, d’una de les seves conselleres. Em sobta que englobis a tot el PSC i, sobretot, a ICV-EUiA en la problemàtica.
Bueno, determinats sectors mediàtics s’han passat tres setmanes presentant-la com la pobra víctima catalano-catalana del maligne i pèrfid cordobès, i ella (en lloc d’adonar-se que els elogis eren intencionats i no buscàven enlaltir-la, sino enfonsar d’altres) s’ho ha empassat, i actua qual primma donna que fa i diu lo que li surt dels nassos per que tothom li tolerarà. S’equivoca un altre cop.
Jo creia que avui Montilla destituiria a la Tura sense fer acara d’ndignat, amb aquell posat que te d’acabat d’arribar. Hauria estat la priemra prova d’allò de "fets, no paraules". Entre el sector pijo i el sectior xarnego, posats a fer, el xarnego.
La Tura causara problemes traballi on treballi; treballa per ella. Res a dir si es pagués els autònoms, però no és el cas.
A en Gordillo li surt cada vegada m mes la seva admiració per el poder i els homes forts. Però en aquest cas l’home fort es un bluf.
Veu una velocitat de creuer a on hi hà el que te precissament que aver-hi: nomenaments.(encara no ha començat a marxar i el paio ja veu velocitat de creuer. Ni "creuer" ni barca de rems!)
Ataca amb fruició caulsevol crítica a en Montilla y al seu sistema centralitzat. Per exemple a la Tura. Ay pobre d’ella!
Donar interior a un partir composat d’elements que encara sommien en les txeques em sembla un perill public. (el exmarxistes stalinistes del PSUC no han fet cap acte de contricció, ni el faran).
Tot això (cuatre nomenaments) es encara molt poca cosa per poder fer-nos una idea. Veiem: Quin programa te en Montilla? Es compatible en el día a día amb el de ERC?. (Del ICV ja no en parlo, per ells la democracia no es més que un pas per arrivar al totalitarisme, son com sempre i no han canviat).
No es que aquest govern no agradi, no es axió. Es que aquest govern dificilment podrá anar endavant. No hi ha home d’Estat. No hi ha res de res. En Montilla? Vinga home, que et penses que ens xupem el dit?
De vegades ric per no plorar.
Mireu què diuen a la Fundación del dictador Francisco Franco:
Cataluña un poco más española.
Después de las elecciones Catalanas, y de ver el alto número de abstención y el alto número de catalanes que no apoyan a los radicales separatistas, es una muestra más de que todos estos individuos, no sintonizan con los verdaderos problemas de los ciudadanos y de sus preocupaciones, ellos van a su aire y siguen imbuidos en su mundo irreal de necesidades absurdas y que no dan de comer a nadie, nada más que a ellos. Un ejemplo más de cómo estos políticos viven al margen de los ciudadanos.
Pero los radicales separatistas van avanzando en su unidad a España, no se sabe si porque ven que sus ciudadanos se sienten españoles y ellos dan un paso al frente o porque no tienen entre sus filas a una persona catalana adecuada para el puesto de la presidencia en la Generalidad.
Por todo ello, hoy más que nunca Cataluña es un poco más española, al poner en su presidencia por primera vez en la historia de los separatistas al Sr. José Montilla nacido en Iznájar (Córdoba) en 1955, un hombre que chapurrea el dialecto catalán. Este paso es un honor para todos los españoles y para todos aquellos españoles que emigraron en su día, para trabajar y hacer que la autonomía catalana, sea cada vez más rica y prospera gracias al trabajo de todos, como su integración ha sido admirable, hasta el punto de que José Montilla un cordobés, pueda ser Presidente de la Generalidad, por encima de radicales y separatistas, por eso hoy más que nunca podemos decir que Cataluña es más española que nunca.
No sé vosaltresm però crec que la resposta a això seria un suport massiu a l’independentisme com per donar-li la força necessària perquè recuperi el discurs sobiranista en primer terme