Saül Gordillo www.saul.cat

Si en saben, aquests del PSC-PSOE, d’inventar-se crisis del no-res. En deuen haver après del seu mestre, l’encara president Maragall.

Ara bé, jo em pregunto: no hi hauria alguna manera d’encolomar-li aquesta nova crisi al Carod o a l’Esquerra Republicana de Catalunya? Segur que no? ¿Voleu dir que els "futurs" manifestants que haurien trencat la pau ciutadana i el bon desenvolupament de la campanya electoral no serien tots membres d’Esquerra, camuflats per fer mal a Catalunya?

 

Habitatge per veiure.

 

Aturar l’expansió  i creació de sòl i habitatge finacers i crear una tipologia exclusiva d’habitage protegit per viure es possible.

 

L’accés a un habitatge digne es una necessitat i  un dret social establert per la Constitució de l’Espanya de 1977-78 i per tant també de Catalunya i dels catalans.

Està relacionat amb l’Autonomia i l’autogovern i amb l’Ordenació del Territori i  l’Urbamisme. Aquestes dues competències son exclusives de Catalunya des de la Generalitat Provisional i  per l’Estatuts d’Autonomia de 1979  i de 2006. Sobretot depèn de l’Urbanisme ( planejament )  en quina materia són competents – altíssimament  i / o totalment competents – els Ajuntaments ( els governs i majories municipals ) i la Generalitat. El municipis també tenen una altíssima autonomia i competència en això.

Fins ara aquestes responsabilitats no han estat exercides en interès general del país , conservació de natura i dels recursos, de l’Economia i del poble català, ni pel Govern de la Gtat, ni pels Ajuntaments, ni pel Govern central.

 

Conservar la terra agrícola. Protegir-la. Alliberar-la.

Ja no son els pagesos  els defensors  i  reivindicadors de terra agrícola. Ha de ser  la societat qui ho faci, i afavorirà els agricultors i ramaders professionals. Gestió de terra agrícola per empresaris agricultors i ramaders comerciants, sense perjudici dels indis de la terra, de llibertat per a les microactivitats i produccions  agrícoles o ramaderies extensives  etc.Agricultura econòmica i no social. Agricultura ecològica. Agricultura de gran producció. Agroindústria comercial. Agricultura, Universitat i FP.  Liberalitzar l’agricultura i la ramnaderia, que no siga de subvencions i  de concessió espanyola, actalana  o europea. Agricultors comerciants i no  protegits. Catalunya i els països catalans son un gran mercat  de consum per a  l’agricultura de qualitat i de proximitat. Contratació, seguretat social i sistema de protecció de l’atur per als jornalers agrícoles, 

 

Qui n’ha de pagar la protecció del camp ? El sol urbà i urbanitzable, els seus propietaris, i la societat catalana, comarcal, etc.Vies de pagament: unitats de compensació de beneficis i càrregues del  creixement urbà.  Cobertura real de les necessitats d’equipaments  via cessions.  Contribucions especials per a la creació i contrucció de serveis més enllà del que el planejament urbanúistic crei i  permeti.

 

Conservar i ordenar el boscs i terrenys forestals i muntanyes.- Parcs  naturals però econòmics i humans locals integrals. Agricultura, ramaderia, turisme,  esquí,  parcs

eòlics,  hidroelectricitat, regadius, indústria. Repoblació del nuclis i comarques rurals.

No a les segones residències. Si a la repoblació permanent  municipal  i comarcal dels secans, muntanyes  Si a activitats econòmiques, industrials, turístiques ( hotels  petits, bed & brecfast,  visites de tradicions, bestiar, fauna, flora i natura.  Que  pobladors i comunitats locals ( on hi ha comuns ) siguin els capitalistes del seu país. Protecció del païsatge.

 

Autonomia, Urbanisme i Habitatge.

L’evidència dels fets demostra que  aquesta màxima competència urbanística i d’ordenació del territori  no ha estat feta servir per a la finalitat que ens ocupa i  ha estat feta  a favor dels interessos financers dels sectors amb més pes i possibilitats.

 

L’urbanisme del franquisme ha quedat petit, ja no es escusa de res. En general i majorment aquests anys han fet polítiques classistes d’interessos a favor dels negocis especuladors dels venedors i especuladors de sòl. Els costs en infraestructures i implantació de serveis  necessaris per l’expansió urbana, turística i de segones residències ha estat fet amb càrrec a la societat en general i no dels polígons o de la nova ciutat creada. També han robat l’aigua a uns per donar-la als altres. Ho han fet en contra de l’habitatge econòmic,de la conservació de recursos i natura,de la preservació de la terra agrícola i contra l’Economia. 

 

Com se pot solucionar el problema de l’habitatge?

 

No es pot fer com fins ara creant més oferta de sòl urbanitzable que donarà lloc a més inflació immobiliària i a més sòl  i habitatge finencer, fins a vendre tot el país.

 

La carestia de l’habitatge es contraria a l’Economia productiva i comercial. Fa car el treball nacional i fa esclaves les persones.Subvencionar els pisos per als joves  es  subvencionar el preu del sòl.  La reducció dels interessos  de les hipoteques es  converteix  en puja de presu del pisos. L’habitatge val el que en donen. Tot l’augment va al sòl i  a l’expansió de l’habitatge finacer. Subvencionar els lloguers fara`apujar el preu dels lloguers. Els preus pugen fins allà on els que necessiten els pisos poden pagar

i efectivament paguen.

 

L’arrendament mensual es mes gran o semblant a les mensualitats de les hipoteques.

Crear habitatge social en arrendament o subvencionar els arrendament – lliures ,com no pot ser d’altra manera  –  fins a un  màxim limitatiu, no podrà solucionar  el problema de l’habitatge.  Sempre seran programes escassos. Algú en sortirà beneficiat pero els pobres  o la gent amb menys recursos no.

 

L’habitatge de protecció oficial que s’ha estat fent  ha anat desembocant  al mercat lliure  i es converteix en habitatge financer .

 

Per poder  finançar la construcció “ massiva “ limitada d’habitatge vivenda  per a la gent que no en té la única solució ha de ser de propietat i de venda amb hipoteca. Inversió de futur de les famílies. L’Administració pública, el Pressupost, no té recursos

per fer-ho.

 

Què s’hauria de fer ?

 

Moratòria  urbanística per estudiar i aprovar la llei.  Però…que no siga per capejar circumstancialment la situació, ajornar el problema  i no fer  ni promoure res com va pàssar amb la moratòria  per la MAT.

 

No crear més sòl urbanitzable per a habitatge lliure o financer.

 

El que ja hi ha i el sòl que ja té drets aprovats pel planejament  es immens i molt més del que ara es veu i podem pensar.Les coses aprovades pel planejament es veuen  molts

anys més tard, quan s’executen. Aquest sòl i aquestes cases no baixaran  de preu, continuaran pujant i els comprarà la gent que a més d’un habitatge  n’acumula d’altres o

 

 

juga a la borsa i els capitalitza per a una millora posterior. Es el que ha passat fins ara.. Qui vulgui comprar cases financeres o de segones residències que vagi a Múrcia o allà on ho vulguin i permetin. Si no poden fer pisos ni comprar pisos aquí que vagin a altres llocs. No hi fa res que marxi el capital. Ja en farem més i millor la gent de la terra.

 

Això no suposaria un “mai més ni enlloc”, però si …… que trencaria la febre de l’or

Urbanística d’aquest temps.

 

Crear una tipologia i un mercat paralel de compravenda garantida d’habitatge – vivenda protegit no convertible.-

 

La societat, la solidaritat nacional dels contribuents, tan sols pot subvencionar aquest tipus de sòl i d’habitatge.Unes subvencions econòmiques no embutxacables.

 

Suposo que molta gent a la vida tan sols aspira a tenir treball o empresa, casa i família i seguretat. Qui no vulgui o no es pugui passar a l’habitatge lliure podrà viure tranquil fins a morir.

 

Per què hi hagi mercat  d’aquest pisos  i habitatges  cal que el puguin vendre quan ho necessitin, per canvi de residència, per comprar un habitatge lliure, per mort dels pares.

Si el venen lliurement a tercers la gent en pagaria un traspàs, i feta la llei feta la trampa.

 

El preu oficial de venda d’aquest habitatge pujaria  anualment  segons un índex  a  estudiar i establir relacionat amb variables com l’IPC regional o provincial, el salari mínim interprofessional, el salari mitjà regional, i el preu  regional o local de l’habitatge lliure,etc, disminuit en el cost de rehabilitació  i reparació de l’habitatge i dels serveis comuns del bloc en el seu cas.

 

Els comprador hauria de ser sempre el municipi  o la comarca que els tornaria a adjudicar segons condicions  i criteris de concurs ( data sol.licitud, localitat – lloc de

treball o de residència –  necessitat – casats, tenir fills,  per tenir preferències  a un s o per canviar d’un habitage protegit a un altre quan surti l’ocasió ), de qualsevol edat, joves o grans  que encara no ho tinguin resolt a que necessitin  deixar  el mercat lliure i baixar al mercat d’habitatge protegit. Aquest pas forços pel municipi  permetria la mobilitat geogràfica  si en els lloc de destinació també existeix aquest sistema.

Això vol dir que acabria implantnat-se  arreu.

 

 Les  adjudicacions seran sempre en propietat, compravenda. Haurien d’estar exempts d’impost de transmissions i els costs administratius, notarials i de registre  serian  d’iva reduït. ( La línia de parcs d’habitatge públic de lloguer per als mes pobres que  no poden ni comprar habitatges per viure protegits, es una altra tipologia i una altra política social assitencial..)

 

Les administracions municipals, en contractes d’obres i serveis, gestionarien  el manteniment, administració dels serveis comuns i la rehabilitació dels habitatges.

Pel mateix preu ho poden gestionar i contractar les comunitats de veins si ho demanen i compleixen. L’ajuntament haurà d’autoritzar el pla de manteniment dels serveis comuns

 

 

Els cost dels  treballs de manteniment  i funcionament dels serveis comuns , que serien obligatoris, serien taxes  ( tributs ) i podran ser liquidats i cobrats administrativament en voluntària  i els impagats en executiva.

 

En vendre’s, del preu de venda del pis en descomptar els costs de rehabilitació es descomptarien també el deutes de manteniments impagats. Tornat a l’Ajuntament, un cop descomptat els deutes  pagaria la diferència al propietari i el tornaria a adjudicar.

 

Sòl industrial, econòmic i no financer i implantació d’indústries per concessió.

 

Crear tipologia de sòl  per a usos econòmics per concessiò, llicència. Sòl econòmic. Els gastos i inversions en tecnologia, el protecció del medi ambient  i no en despeses d’urbanització o obligació d’anar a sol car. Els polígons industrials son  interessos financers i especuladors del sòl que sangren i fan impossible la indústria. Evitar que valgui més vendre el sòl i requalificar-lo que la indústria. Politica de promoció d’activitat econòmica i industrial arrelada a la terra, molt vinculada. No es el mateix la indústria volant, circumstàncial, que hauria de ser per concessió finalista.  Sòl barato afectat a la indústria però no convertible en solars financers.

 

Internacionalització de l’economia catalana dins del mercat lliure i dels mercats comuns.Un país es una casa, una família, una solidaritat. La seva economia i riquesa real no s’aprecia per l’explotació dels uns sobre els altres dins de la família, sinó en la relació entre el que exporto i el que  importo, i entre el que guanyo fora i el que pago fora. Això es la renda i el benefici del país.

 

No es necessari créixer i créixer,i explotar i explotar els recursos i acumular gent, autopistes, vies de pas, aigua, nuclears, i passar a tenir 8 milions de persones d’aquí a poc, i 10  després, i altre tant a València i a Mallorca ?

 

Amb l’ordenació del territori i l’urbanisme  podem influir en la direcció del desenvolupament i l’Economia que volem, i establir  limitacions conservadores del patrimoni i de la terra nacionals.

 

Com pararem aquesta gran roda infernal de la venda de la terra   si no aturem l’expansió urbanística . No hi haurà remei. Ho robaran tot, l’Ebre també.

     

L’Urbanisme,havia de crear dotacions d’equipaments, infraestructures, dotació de recursos, cessions, ampliació a càrrec seu dels serveis  municipal que l’expansió urbana necessitaria, segons les mentalitats i necessitats del temps, etc. Això no s’ha fet. L’expansió urbana ha generat dèficits que estan pagant els antics sòls urbans que ja n’havien creat i dotat o no i tot ho han anat carregant a la societat general. Les segones residències gasten sòl, territori i serveis (  i no contribueixen  gaire a l’economia local ).

 

Bascanó, 10 d’octubre de 2006.

 

Jordi Carrera d’Esterri.