Que uns i altres expliquin per què l’acord compleix o no amb l’Estatut. Així de clar. No ens racteu com a infants o el dia de les eleccions ens quedarem a jugar a casa!
De tota manera, si ho diu el sr. Iceta això de l’acompliment de l’estatut, no em plantejo ni contrastar-ho, no me’l crec directament. Llaudal, preguntes per l’acompliment. Pel que veiem ni xifres ni
terminis poden respectar la llei. Els terminis ens ho expliquen
directament (aquí jo faria contrast amb agendes electorals) i de les
xifres se n’han fet càlculs que mostren la impossibilitat d’acomplir-lo
ni per quantitat oferta ni per disponibilitat de fons, sembla ser. No s’hauria d’acceptar, doncs. I suposo que aleshores caldrà un tancament de caixes o alguna cosa així (la opció de negociar alguna altra cosa amb els governs espanyols la descartaria per supervivència). I si s’accepta, hauria de ser amb la consciència i compromís de encarar la independència sense embuts. Seria la única manera decent de respectar que el nostre govern accepti un finançament que ni acompleix ja una llei minsa i cepillada i el que els hi ha fet falta, i que es fonamenta en enganys, manies, deslleialtats, i unes quantes més misèries polítiques i socials.
Que uns i altres expliquin per què l’acord compleix o no amb l’Estatut. Així de clar. No ens racteu com a infants o el dia de les eleccions ens quedarem a jugar a casa!
De tota manera, si ho diu el sr. Iceta això de l’acompliment de l’estatut, no em plantejo ni contrastar-ho, no me’l crec directament.
Llaudal, preguntes per l’acompliment. Pel que veiem ni xifres ni
terminis poden respectar la llei. Els terminis ens ho expliquen
directament (aquí jo faria contrast amb agendes electorals) i de les
xifres se n’han fet càlculs que mostren la impossibilitat d’acomplir-lo
ni per quantitat oferta ni per disponibilitat de fons, sembla ser.
No s’hauria d’acceptar, doncs. I suposo que aleshores caldrà un tancament de caixes o alguna cosa així (la opció de negociar alguna altra cosa amb els governs espanyols la descartaria per supervivència). I si s’accepta, hauria de ser amb la consciència i compromís de encarar la independència sense embuts. Seria la única manera decent de respectar que el nostre govern accepti un finançament que ni acompleix ja una llei minsa i cepillada i el que els hi ha fet falta, i que es fonamenta en enganys, manies, deslleialtats, i unes quantes més misèries polítiques i socials.