Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

6 de juliol de 2005
Sense categoria
1 comentari

Febre estatutària.

Ha vingut a Barcelona la vicepresidenta de l’Estat per recordar-nos, entre d’altres, que el fraccionament identitari d’Espanya no és aconsellable i per llegir-nos una mica la cartilla. Que ens calmem, perquè ja n’hi ha prou de sotmetre el ciutadà a tanta "fatiga civil" amb el debat territorial, estatutari i identitari. És com si  Fernández de la Vega (a la foto, d’Efe) pretengués seguir les mateixes passes que el ministre Sevilla, que dia sí i dia també es dedica a llençar aigua al vi del nou Estatut de Catalunya. Fins i tot, Pasqual Maragall ha advertit l’executiu espanyol (governat pels seus companys del PSOE) que no interfereixi en la reforma estatutària i que pari amb les "injerències" constants.

Reconec el cansament en pròpia persona. Sóc un d’aquests catalans que hauria respost a l’enquesta de la Generalitat dient que el nou Estatut no figura entre les meves principals preocupacions personals. Però que el procés i la complexitat de tot plegat no es faci perdre de vista quin és l’horitzó. I, per Catalunya, semblava que l’horitzó era abandonar el pactisme de Pujol per assolir un marc jurídic més potent i còmode en què l’encaix amb Espanya i dins de l’Estat permetés acabar amb el victimisme i la reclamació diària. Era allò del canvi que ens havien promès els promotors del pacte del Tinell.

Però si Fernández de la Vega, la primera vicepresidenta espanyola de la història, està preocupada pel debat territorial i identitari que es vagi preparant. El BNG insisteix novament que la reforma de l’Estatut de Galícia és una condició innegociable que haurà de figurar en el pacte de govern si el socialista Emilio Pérez Touriño vol rellevar Fraga i presidir la Xunta. Això de l’Espanya plural té aquestes coses, aquests maldecaps. És emprenyador, però què hi farem? O s’agafa el toro per les banyes, o molt patirà la vicepresidenta. Potser li ha tocat fer el paper del barrufet rondinaire mentre Rodríguez Zapatero evidencia una tranquil·litat i autosatisfacció envejables, la veritat.

  1. Aquesta dona fa cara de tenir mala llet, però com bé dius Saül , es presenta una gran oportunitat ja que el PSOE te molts fronts oberts depenents de pactar amb els nacionalistes i el jacobinisme d’aquesta gent haura de passar la proba del cotó, es una situació interessant, tampoc no ens enganyem , no i tinc massa fe

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!