Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Una visita al directori oficial de blocs de militants del partit demostra la magnitud de la seva tragèdia. Hi ha blocs que no s’actualitzen des de fa mesos, la majoria corresponents als càrrecs institucionals més importants d’ERC. L’oficialisme i la manca de sorpresa són la tònica habitual. Només algunes excepcions destaquen per damunt de l’apatia, l’esgotament i la passivitat. Són, per exemple, l’alcalde de Flix, el senador Pere Muñoz [bloc]; l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco [bloc]; el diputat al Parlament Pere Aragonès [bloc]; la portaveu parlamentària Anna Simó [bloc]; el regidor de Torelló Jordi Casals [bloc] o el de Viladecavalls Lluís Soler [bloc], que almenys s’excusa quan té un pic de feina i desatén el seu diari personal. Dels càrrecs institucionals de màxim nivell, l’únic que autènticament és un polític 2.0 és el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach [bloc]. El president del partit, Joan Puigcercós [bloc], ha reprès l’activitat, però el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira [bloc], manté un ritme gasiu d’actualització mensual. Hi ha altres blocaires republicans que mantenen actualitzacions regulars, però es van apagant lentament mentre guanyen presència a la blocosfera precisament els simpatitzants del sector crític a l’entorn de Reagrupament. Per exemple: Jordi Surinyach escriu Som un estat d’ànim; Jordi Castells, Per això marxo d’Esquerra; Manel Bargalló, Carta de comiat als companys d’Esquerra; Pere Vilarrasa, La Rut Carandell se’n va d’Esquerra; i Josep Perera, Carandell també abandona ERC.
[Els propers apunts tractaran sobre les blocosferes d’altres partits catalans. Els interessats en política 2.0 llegiu en Xavier Peytibí: La jornada 2.0 dels partits catalans]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En el cas dels blocs d’ERC es produeix un seguiment de la frase de Sant Joan de la Creu, “en tiempo de tribulaciones, no hacer mudanzas”. Que bé a ser: no diguem res no sigui que fiquem la pota, degut a que:
1- és difícil defensar l’actuació política de la cúpula del partit. Què es pot escriure sense quedar malament?
2- és millor no ficar-se amb els de la candidatura independentista d’en Carretero, no sigui cas que acabem anant-hi.
3- si les coses van maldades a ERC i es perden bous i esquelles, millor no identificar-se amb cap sector…si perillen càrrecs, llistes i sous; millor no opinar i a veurel’es venir.
En el cas de CiU és el moment de “fer-se veure”; per això tanta gent movent la cua. Hi ha una percepció – que jo no veig- que amb la Casa Gran tornarà la primavera (el poder i tot el que comporta). Modestament penso, però, que si aquest poder ha de ser la sociovergència o amb la crossa del PP, qualsevol militant verament nacionalista hauria de patir un procés d’estroncament de la verbalitat blocaire. No sé res, però.
… no estiguin deixant els blocs, que comencen a tenir tuf de passat, per les xarxes socials i d’altres eines 2.0 amb més present i futur.
En el meu cas personal, he hagut de baixar el ritme d’actualització per manca de temps, no pas perquè no tingui coses a dir. Dit això, aprofito per comentar que discrepo de l’opinió d’en Quico Ventalló. La llei del cinema, la llei de consultes populars o el blindatge del model d’immersió lingüística a la LEC són tres exemples, però en podria citar molts més, que Esquerra està fent els deures al govern de la Generalitat; per mi no és cap vergonya, i parlo com a militant, explicar el que Esquerra està fent des del govern: se’n diu crear estructures d’Estat.
És cert que el llarguíssim debat intern (i a vegades no tant intern) ha desgastat la militància, i això es veu reflectit als blocs. Però jo crec que ara la militància i, en conseqüència, la blocosfera d’Esquerra, es troba en un moment d’acumulació de forces. Potser el nostre error ha estat que, sense adonar-nos-en, el debat intern va substituir el combat polític. Cal esmenar aquest error. Superat el debat, cal reempendre el combat.