La Rut Carandell se'n va. Plega d'Esquerra. La que va ser candidata a senadora per Esquerra Republicana de Catalunya -quan encara a la província de Barcelona podíem votar candidats republicans al senat - i presidenta del Consell Nacional del partit, diu que plega. Que deixa Esquerra després de 23 anys de militància. Que ja n'està farta i tipa, sobretot des de 2006. Però que no renuncia a l'objectiu pel qual va entrar a militar a ERC ara fa 23 anys. Per la independència, la seva lluita continua, ara a REAGRUPAMENT. Ho escriu en un emotiu article al web dels reagrupats. La Rut Carandell no era una militant qualsevol. Bona sort Rut i que l'èxit t'acompanyi !
"Ara que estem junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem"...
Des de petita que he cantat cançons de Raimon, i la seva cançó Al vent era de les que m’agradaven més. La seva música i la seva poesia m’han acompanyat tota la vida i em tornen a inspirar aquests dies d’esperança renovada.
Perquè tu i jo sabem que, si tot continua igual com fins ara, no serem independents.
Però tu i jo sabem que tot està a punt de canviar.
josep_blesa |
dimarts, 12 de maig de 2009 | 01:45h
Durant el Congrés darrer vam reunir ambdós (Carretero i Renyer) amb tres militants més en el restaurant Can Bermell a sopar. Aleshores era tan clara la fractura entre ells, d'una banda, i els oficialistes, per l'altra, que ha desembocat amb el que tenim a hores d'ara.
A d'allò li he dit sempre l'esperit de València. On vaig intentar que conjuminaren sengles candidatures per tal de contrapesar l'aparell en mans de Joan Puigcercós.
És evident que Joan Carretero no 'pensa' en termes de pàtria completa, tanmateix, em sembla prou interessant la seua proposta com per a creure en un mapa on fem, entre tots, l'espenta per a que una parte de la nostra Societat-Nació isca defora de les peungles dels nostres invassors i forçar a tibar de les parts que hi quedem, encara, entremig de llurs urpes. I que, però, no cal oblidar que qui desequilibra és el sud. I quan això s'esdevinga, una part del nord podrà defugir. Açò, que els españols saben tan rebé, i els principatins n'obliden tan sovint.
A d'allò li he dit sempre l'esperit de València. On vaig intentar que conjuminaren sengles candidatures per tal de contrapesar l'aparell en mans de Joan Puigcercós.
És evident que Joan Carretero no 'pensa' en termes de pàtria completa, tanmateix, em sembla prou interessant la seua proposta com per a creure en un mapa on fem, entre tots, l'espenta per a que una parte de la nostra Societat-Nació isca defora de les peungles dels nostres invassors i forçar a tibar de les parts que hi quedem, encara, entremig de llurs urpes. I que, però, no cal oblidar que qui desequilibra és el sud. I quan això s'esdevinga, una part del nord podrà defugir.
Açò, que els españols saben tan rebé, i els principatins n'obliden tan sovint.
Una salutació cordial, Pere.
Josep Blesa.