Arenys de Munt ha sacsejat la política catalana. Els partits
tornaven de vacances amb la mirada posada en les eleccions al
Parlament. Els polítics tornaven pendents del lloc que ocuparan a les
llistes. L’inici de curs, però, ha fet un tomb inesperat perquè la
ciutadania els ha passat al davant. No és la crisi ni la maleïda
sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. És que l’Estat
ha tibat massa la corda, i aquesta s’ha trencat. Només calia ser
diumenge a Arenys de Munt per captar-ho. Generacions de catalans han
perdut la por i han dit prou, encara que sigui simbòlicament però amb
una gran repercussió política i mediàtica. I sense violència, que és
l’argument que sempre demanava Madrid per dir que es pot parlar de tot.
Hem comprovat que no és veritat, que pacíficament tampoc no toleren
consultes d’autodeterminació. L’independentisme ha guanyat
definitivament la batalla a l’ambigüitat del sobiranisme, i alguns
partits queden en situació compromesa. Hauran de moure fitxa CiU i ERC,
mentre el PSC ho observa amb preocupació. La sociovergència i els
tripartits queden molt lluny de l’esperit d’Arenys de Munt.
O caixa o faixa, diu la gent al carrer. S’obre, doncs, un escenari de confrontació política entre l’immobilisme de l’statu quo
(socialista o nacionalista) i una política ambiciosa que pot remoure
part del sistema. Els partits han de gestionar les tensions internes
(n’hi ha a totes les cases, no s’enganyin) i plantar cara a nous
competidors electorals, en l’independentisme i el nacionalisme amb
Reagrupament, en l’espanyolisme amb UPyD i el que quedi de Ciutadans, i
en l’extrema dreta pura i dura amb Plataforma per Catatalunya. L’oasi
català perilla. Alguns hi veuen una possible italianització, ja sigui
per l’estil de Bossi–Berlusconi emergents o per una fragmentació que
complicaria l’arc parlamentari.
De moment, el mambo d’aquests dies té una gran virtut: no parlem del
Constitucional. I per acabar-ho d’adobar, Joan Laporta irromp abans
d’hora, pren el protagonisme de la Diada i festeja amb Carretero per
posar nerviosos Mas i Puigcercós. El mapa trontolla. Ara més que mai és
l’hora de la política que escolta el carrer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!