Recupero aquesta peça del
vídeobloc d’
Artur Mas, tot i que és de fa uns dies. El cap de l’oposició hi apareix felicitant
Mònica Terribas i encoratjant-la a seguir treballant des de la seva “independència de criteri” [
Mònica Terribas directora de TV3, una gran notícia]. Mas li llença floretes i ve a insinuar que Terribas practica un periodisme valent i “independent” mentre que d’altres professionals (dels mitjans públics? de tots els mitjans?) no ho fan o no poden fer-ho. És un joc d’equilibris dialèctic interessant, però en el rerefons del vídeo hi ha com un festeig, com una
apropiació de Terribas que destaca per les grolleres desqualificacions d’altres polítics hores abans que fos nomenada directora de la televisió pública catalana [
Manuel Mas demana a Bolaño el cap de Terribas]. Però aquest apropament, aquest bon rotllo amb Terribas, cal contextualitzar-lo, ja que poc abans del nomenament hi havia bloqueig en els òrgans de direcció de la
CCMA en què Artur Mas i un dels seus fidels col·laboradors hi tindria alguna cosa a explicar [
Bloqueig a sang freda]. El relat final no canvia el procés real, que no va ser de flors i violes precisament.
[Artur Mas, més 2.0]