José Montilla no té el carisma de Pasqual Maragall. Tampoc Artur Mas pot fer ombra a la figura de Jordi Pujol. Montilla i Mas són els màxims exponents de la transició política catalana, visualitzada -finalment- al capdavant de les dues forces que es disputen la centralitat. El PSC ha fet, encara que tard, els deures que CiU va deixar fets fa tres anys amb el relleu del Molt Honorable. Caldrà veure quines candidatures s’acaben configurant per veure si la renovació es culmina del presidenciable en avall.
Ahir el consell nacional d’ERC va aprovar a Mataró les llistes per al Parlament de Catalunya, i va votar Josep-Lluís Carod-Rovira com a presidenciable amb un suport del 84%. ERC no és el PSC, i, en conseqüència, les votacions no són a la búlgara. Algun mitjà digital ha fet el títol del vot de càstig. Tota la resta han titulat pels vots afirmatius [1, 2, 3, 4 i 5]. Tots ells, però, han coincidit a vendre la idea de l’opa dels independentistes als sectors més catalanistes del PSC, especialment als maragallistes que trobaran a faltar l’actual President de Catalunya.
Carod, que farà tàndem amb Joan Puigcercós -és la foto del dia-, ja disposa d’una plataforma d’Amics de Carod President a Pineda de Mar.
Anteriors anotacions en aquest bloc
[El mal (a Xavier Vendrell) ja està fet]
["El primer candidato no catalán" I què?]
[A la Moncloa mai no estan contents]
Anotacions relacionades de la bloquesfera política catalana
[Josep Maria Terricabras: Més català que ningú]
[Xavier Mir: Mori el nacionalisme! Visca el sobiranisme!]
[Lluís Pérez: De corones d’espines i ofensives mediàtiques]
Entrevista a Carod
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa riure saber que apareix una plataformes anomenada Carod president, però si no s’ho creuen ni ells!!! La realitat de tot plegat és que ERC ja ha escollit parella de ball i aquesta es diu Pepe Montilla.