Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

18 de febrer de 2010
0 comentaris

El Pirata que necessita Catalunya

El Pirata que necessita Catalunya, publicat al diari Avui:

Anys enrere, els ajuntaments posaven enllumenat en els racons
insegurs de les ciutats. Ara que tot és il·luminat, els consistoris es
dediquen a instal·lar càmeres pertot. Càmeres de trànsit i de
seguretat. Ulls que ens observen en l’espai públic més enllà de les
càmeres d’entitats privades, començant per les sucursals bancàries i
gràcies a les quals s’ha pogut resoldre algun crim. Més càmeres hauria
de ser sinònim de més seguretat i prevenció. Aquesta setmana
l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que les càmeres de trànsit seran
més precises per enxampar els motoristes infractors. A les xarxes
socials d’internet els menors van pràcticament despullats, i als
aeroports hi anirem tots amb els nous escàners de cos sencer. Els
Estats Units ens espien els comptes bancaris des que van caure les
Torres Bessones. Anem, inevitablement, cap a la conversió de l’espai
públic en gran plató de circuit tancat i de les dades personals en
transferibles. Evitarà això els delictes? Està per veure. D’entrada, el
que es produeix és un retrocés de la privacitat, un atemptat a la
intimitat que els ciutadans teníem al carrer i en l’esfera personal.
Cada passa en favor de la seguretat pot ser una reculada de la
privacitat.

A Catalunya les propostes extraparlamentàries es basen en la
criminalització de l’immigrant (Anglada), en l’independentisme
(Carretero i/o Laporta) i en el “liberalisme responsable” (Nebrera). A
Suècia la irrupció de noves forces com el Partit Pirata, amb
representació al Parlament Europeu i clau a Estocolm, es basa en la
defensa de drets individuals i en els nous paradigmes socials
(internet, propietat intel·lectual, etc.). Dic això perquè el debat
sobre la privacitat i la seguretat arran de la videovigilància és
profund, i mentre a Suècia l’administració ha de respondre per l’ús i
la gestió de les imatges aquí anem plantant càmeres amb una certa
alegria. En un país on pràcticament tots els edificis públics estan
custodiats per empreses privades i en què l’espai públic esdevé frame
contínuament, em pregunto com es vigila el vigilant. El Rickard
Falkvinge
del Partit Pirata suec tindria molta feina a Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!