Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Segurament els ajuntaments ja no són el que eren. El 1979 havien de resoldre molts problemes d’unes viles i ciutats abandonades, víctimes de l’urbanisme franquista i d’un creixement demogràfic descontrolat. Ara, el 2007, les viles i ciutats tenen molts d’aquests problemes resolts, i els problemes nous són d’un abast supramunicipal. En aquesta línia, seguretat i immigració com a arma electoral en mans de candidatures xenòfobes fan forat en determinats municipis.
L’habitatge i l’urbanisme, en mans de candidatures alternatives com la CUP, carregades de discurs nacional desacomplexat, també han fet camí. En algunes ciutats han fet mal a ERC i en d’altres, a ICV-EUiA. Ara les CUP tenen sobre la taula un debat estratègic: quin paper han de jugar en aquells consistoris on l’aritmètica els situa com a possibles àrbitres de pactes.
Han estat estranyes, aquestes eleccions. No es pot fer una radiografia nítida, perquè la cosa ha anat molt per barris. Hi ha resultats sorprenents i contradictoris. Depèn molt de les particularitats locals. Crec que ha pesat més el factor local que no pas l’ideològic. L’eterna discussió d’unes eleccions municipals.
Però sí que es poden dibuixar uns traços d’urgència: CiU fa un bon paper tot i perdre Tarragona i no fer el tomb amb Xavier Trias a Barcelona; el PSC s’aprofita de la retirada de Joan Miquel Nadal a Tarragona i es col·loca com a primera força a les quatre capitals de demarcació, conservant la poderosa Diputació de Barcelona, i Jordi Hereu continuarà d’alcalde amb un tripartit en què ERC i ICV-EUiA queden un pèl tocats; ERC es manté com a tercera força, però rellisca en algunes ciutats i haurà de jugar amb els pactes de maquillar els resultats; i ICV-EUiA posa cara de pomes agres i pateix el mateix mal que els republicans: un cert desgast per l’acció de govern a Catalunya.
El mapa municipal no canvia gaire, amb l’excepció de Tarragona i de les alcaldies que ballaran els propers dies en funció dels pactes (l’aritmètica del tripartit pot arraconar CiU, però els republicans poden donar cert joc als nacionalistes en algunes institucions). Al regust agre de l’abstenció [activa] s’afegeix la foto fixa que proporcionen les eleccions al País Valencià i les Illes Balears. El PP manté la majoria absoluta al País Valencià i es queda a un escó a les illes. I, en clau estatal, la victòria del PP per davant del PSOE que dibuixa un escenari de tardor calenta per a un Rodríguez Zapatero que té el calendari electoral a les seves mans, però la pressió de les urnes a favor de Rajoy.
Dèiem que hi havia esgotament electoral. Doncs, el que ens espera.
Almenys una alegria.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’abstencionisme de Catalunya ha vingut modulat pel que ha succeït principalment a la ciutat de Barcelona i area metropolitana. A la resta del país, tot i que la participació ha baixat, no ho ha fet com a Barcelona i entorn. A les tres provincies (Girona, Lleida i Tarragona) la participació ha superat el 60% i ha estat a la de Barcelona que s’ha fregat el 52%, quedant per sota del 50% a la ciutat de Barcelona.
Hola Saül,
m’agradarà veure en tots aquells municipis, consells comarcals i diputacions, on el tripartit, o bipartit en absència d’algun dels socis, pugui treure del poder a ciu, què passarà. A veure quan de joc dóna esquerra a ciu… Començant pel teu propi poble.
És ben trist que després de l’esforç de cadascun a cada poble i ciutat, i després de la paciència tinguda després del que li ha passat al país, ens enduguem carbasses d’aquest calibre.
Però un cop superat el primer cop de tristor, ens hem d’adonar que el temps juga en contra nostre -més encara- i calen reaccions. Reaccions que vagin encaminades a recuperar el vot catalanista, republicà, que s’està quedant a casa des del referèndum, i a tornar a engrescar el país.
No m’està agradant l’actitud informativa de TV3 envers les CUP’s. No en
sóc votant -de moment-, però em va fer mal veure que es posava aquesta
candidatura en les mateixes referències informatives que la Plataforma,
de qui, per altra banda, si que es va especificar la seva naturalesa
xenòfoba. Sense cap altra referència, l’espctador que desconeix les
CUP’s tendirà a posar-les en el mateix sac polític. Si els periodistes
no segueixen cap consigna de cap comissari polític, han d’actuar amb la
màxima cura professional per tal que l’espectador tingui tota la
informació i evitar-li confusions lamentables; ara bé, si segueixen
consignes polítiques, ja no són periodistes, sinó propagandistes a sou.
En qualsevol cas, si que és estrany que algú com la Terribas no parés
atanció ahir a aquest assumpte.
Valdria la pena fer un comentari sobre el què ha passat a Blanes: l’agressiva campanya de Joan Puig a la xarxa, mitjançant el famós confidencial Sa Palomera, ha estat un fracàs rotund, i ERC ha perdut un dels dos regidors que tenia. Vol dir això que la blogosfera no té cap impacte a les votacions i que és un món tancat molt minoritari?