Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
El director de “Nous Horitzons” estripa el carnet d’ICV
"El Pla d?Infrastructures del Transport de Catalunya que el Govern vol aprovar i al què ICV possiblement doni el seu suport és, exactament, la suma de totes les coses en contra de les quals vaig entrar en política i hi estat fins ara (…). No m?explico que diguem que sí a aquest pla. I m?explico menys encara que ens lliguem de mans i peus abans d?una campanya en la que volíem contraposar models de desenvolupament. Que ens lliguem de mans i peus davant d?un possible segon acord de les esquerres plurals. He arribat a la conclusió de que el partit no té remei." Qui escriu això és Oriol Costa, dirigent de Joves amb Iniciativa i militant ecosocialista, que afegeix: "Plego. Plego amb tota la pena possible. He decidit que si el proper Consell Executiu del dimarts s’aprova el PITC amb el nostre suport, em donaré de baixa de Joves i acabaré la meva vinculació amb Iniciativa. També dimitiré com a director de la revista Nous Horitzons i com a patró de la Fundació. Me?n vaig a casa."
Oriol Costa ha emès una carta oberta per expressar el seu malestar i decepció. Qualcosa di Sinistra, un interessant bloc aparegut recentment sense autoria coneguda, però que jo situo en l’òrbita ecosocialista, va publicar dissabte la carta íntegrament, però ahir diumenge, al cap de 24 hores, es van afanyar a despenjar-la sense oferir cap explicació.
"Qualcosa di Sinistra agrupa els partidaris de la via gastronòmica al socialisme", diu el subtítol d’aquest bloc d’esquerres, que tracta la política amb metàfores gastronòmiques i un to italianitzant molt seductor. Una possible queixa d’Oriol Costa o el propi autor del bloc haurien decidit deixar la comprensió de la sobretaula virtual per a millors temps, i cedir a les reaccions del partit.
[El Punt: El pla d’infraestructures de transport del govern genera malestar intern a Iniciativa]
Es pot interpretar com un intent de rebaixar el llistó ecologista en vistes d’una reedició del tripartit, amb un José Montilla de President que ja ha demostrat la seva escassa simpatia per l’ecologisme de saló. Divendres, a Salt, el ministre i candidat socialista a la Generalitat va apostar per la interconnexió elèctrica i va advertir possibles socis de govern. Ahir, a La Vanguardia titulaven l’entrevista amb l’aspirant socialista amb aquest avís per a navegants: "No gobernaré con partidos que estrangulen el crecimiento económico de Catalunya"
Montilla ja posa condicions [Joan Saura intenta inútilment parar-li els peus] i, de passada, fa un gest als sectors empresarials i més desenvolupistes que han criticat el tripartit d’innactivitat en la mesura que no aprovava el creixement a cegues o es mirava amb lupa l’impacte ambiental de les grans infraestructures del país.
Si es reedita el tripartit, hi haurà més víctimes (a més d’Oriol Costa, em refereixo) pel camí. El montillisme no combrega gens amb l’ecologisme que defensen ecosocialistes i independentistes. El montillisme, en les grans qüestions de desenvolupament, combrega més amb el nacionalisme de centre-dreta, malgrat aquest retret que li formula Artur Mas i la contrarèplica de José Zaragoza.
La sociovergència és un fantasma que planeja sobre l’escena catalana i perdurarà durant els propers mesos. Segurament està fent retrocedir determinades postures més radicals d’esquerres entre els socis que aspiren a reeditar el Tinell. El debat entre l’autocensura (per pragmatisme i afany de poder) i la reorientació ideològica i d’acció de govern segurament ha estat present en Oriol Costa, a qui no conec, però de qui he llegit la seva carta de comiat.
El cas de López Bulla
José Luis López Bulla, exdirigent de Comissions Obreres i exdiputat d’Iniciativa al Parlament, s’ha apuntat a les tesis montillistes com a recurs desesperat per evitar un govern nacionalista. Ho ha expressat a través del seu bloc, amb l’anotació Con José Montilla i amb el bloc específic de la plataforma President Montilla. López Bulla és a Montilla el mateix que Ciutadans pel Canvi de Josep Maria Vallès i Carme Vallès eren Pasqual Maragall, és a dir, un suport fora del partit -el PSC- de cara a festejar electorat d’esquerres fronterer. En un eix d’antinacionalisme català, és clar.
Quan algú -conservador o neoliberal- parla de la superioritat moral de l’esquerra jo penso en això. O en això. Per exemple.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ens hem passat els catalans una pila d’anys fantasejant sobre la integracio dels "nouvinguts" (dels que van venir fa 50 anys). El Sr. Pujol els considerava "integrats", tot i que ara diu que ja no ho te tan clar. El mal de viure en un món d’il.lusions es que no pots evitar que finalment la realitat et foti una clatellada.
Ara la clatellada ja la tenim aqui: les properes eleccions al Parlament seran les primeres eleccions etniques del nostre pais, on no es votara tan dreta o Esquerra sino segons la procedencia de cadascu. Lopez Bulla ja ha dit que ell votara Montilla per votar contra els nacionalistes (catalans), no ha esmentat la ideologia per enlloc. Em semble que tambe votaria per Alberto Fernandez (pero no per Pique) si fos el cas. Dels movils dels no nacionalistes espadians no cal ni parlar-ne, que els seus escrits ho diuen tot. La pre-campanya del PSOE no destaca el socialisme de Montilla sino el fer de ser "xarnego", es a dir de ser espanyol.
De fet no hi ha cap mal, aixo passa als USA, al Regne Unit, i arreu on hi ha diferents etnies (racials o culturals). Ni la botxornosa i irresponsable actuacio del alcalde negre de Nova Orleans quan el Katrina ha pogut evitar que fos reelegit. Fins i tot a França, on teoricament l’uniformisme republica tindria que fer que tothom fos igual, resulta que el partit socialista ha canviat a una candidata magribina per una de martinicana a les eleccions municipals pel districte 21 de Paris: senzillament, la majoria dels votats del barri son d’aquesta procedencia. El partit no ho confessa perque li cal mantenir la ficcio republicana en public, pero la frustrada candidata marroquina es demana, tambe en public, perque tanta serrameca republicana si a la fi s’actua comunitariament. Doncs perque el primer es guanyar, i la xerrameca ve despres. Aquesta noia no ha vist el "percal" encara.
Benvinguts tots, francesos i catalans, al mon real que durant tan de temps hem mirat d’ignorar. Ara ja sabem que amagar el cap sota l’ala no funciona, tant de bo no sigui massa tard.
És decepcionant la postura de López Bulla, sembla més aviat preocupat en l’eix catalanisme-espanyolisme que no pas en defensar els drets dels treballadors o la protecció social. Montilla no és un candidat precíssament d’esquerres i de fet és també un candidat nacionalista (en aquest cas però, espanyol).
Els ecolos i l’esquerra
No tindria que ser estrany que un ecolo trenqui un carnet d’un partit d’esquerra. El que tindria que ser sorprenent, pero no ho es, es que l’hagi tingut mai. Perque es encara mes sorprenent el rumb que ha agafat el moviment ecologista a tot el mon, on arreu ha esdevingut un mer auxiliar de l’esquerra oficial, uns progres mes que es manifesten al costat dels contraculturals, antiglobalitzadors, gresquistes diversos …. El perque d’aquest estret lligam progres-ecolos es molt clar: les subvencions que flueixen generosament des de les administracions i altres repartidores socialistes vers els grups ecolos que els fan la gara-gara, i que ara ja son gairebe tots. El preu de les subvencions es tambe clar, els vots dels ecologistes, tan dels pocs realment conscients, com dels probablemente molts mes que nomes ho son els caps de setmana.
I escric que es sorprenent aquest lligam dels ecolos amb l’esquerra, perque si es mira be no hi ha res mes allunyat del ecologisme que els dogmes de l’esquerra oficial. Vegem: la esquerra vol feina per tothom entesa com possiblitat de consumir per tothom, el que vol dir mes consum de recursos i mes deixalles, l’esquerra vol progres, el que vol dir mes industrialitzacio, sostenible o no, l’esquerra universalista es globalitzadora, encara que li posi un altre nom, el de "internacionalista", … En el fons l’esquerra es tan contraria a la ecologia com la dreta mes liberal, de la que nomes la diferencien els metodes de gestio pero no els objectius.
Els aliats naturals dels ecolos tindrien que ser els pagesos, als que interessa l’us racional de la terra i no la seva destruccio, els petits comerciants, que promouen les economies locals, etc Pero no hi ha por de que els ecolos, sobre tot els de cap de setmana, s’hi entenguin mai amb aquesta gent. aquests no els poden pagar les despeses ni fer-los diputats, ni …