La manifestació dels
10Mil a Brussel·les per l’Autodeterminació ha estat
una fita històrica. Punt d’inflexió en la
internacionalització de la reivindicació sobiranista. La pregunta a la secretària d’Estat
Hillary Clinton, que va tirar pilotes fora, tampoc no és cap anècdota. Que l’escenari de la marxa dels 10Mil sigui Brussel·les i no pas Madrid és un canvi de paradigma. Que a la manifestació, convocada arran d’un apunt en el seu
bloc del militant de Convergència
Enric Canela (fixeu-vos en la capacitat mobilitzadora de la blocosfera), hagi aplegat destacats dirigents de CDC, molts d’ells fins ara al·lèrgics a aquestes reivindicacions, també és un punt d’inflexió. Per molt que Unió es dediqui a
llençar aigua al vi. Les
discrepàncies hi han existit sempre, però ara els que aixequen la bandera del sobiranisme a CDC no són només els
eixelebrats de la JNC. Aquest gir també és un punt d’inflexió, per molt que determinats opinadors de la premsa conservadora es dediquin a insistir en què el sobiranisme ja (per fi!) és minoritari en tots els parlaments nacionals de l’Estat. Prendre el nou parlament basc com un reflex exacte de la realitat social és fer trampa (un 15% no hi té escons). I intentar quantificar quin pes sobiranista existiria entre l’actual grup parlamentari de CiU és un exercici qüestionable. És arriscat en tots els sentits, ja sigui per atribuir a CiU més independentisme del que realment recull la seva militància i base electoral o per descomptar-ne i reduir-lo a la mínima expressió. La foto de Brussel·les és una foto en què convergeixen independentistes de procedència diversa: ERC i CDC, com a forces parlamentàries destacades, i altres partits i col·lectius socials. Efectivament no hi havia dirigents de primeríssima fila, com
Artur Mas [
videobloc] ni
Felip Puig [
Facebook]. La de dissabte era una manifestació sorgida de baix cap a dalt, i no a l’inrevés. L’absència de l’eurocandidat
Ramon Tremosa [
web] sí que té lectura. La presència d’ERC, amb el seu eurocandidat
Oriol Junqueras [
web], permet menys interpretacions per l’evidència: Esquerra és independentista, ho duu al seu ADN i no se n’amaguen. Al marge de tacticismes derivats de la proximitat electoral, pels comicis europeus del juny, la foto de Brussel·les diu coses. Definitives? Determinants? No pas. Però diu coses.
No hi ha dubte que el “10.000” de l’altre dia és una fita i suposa canvis en com la societat civil afronta la situació política actual més enllà dels partits.
Us emplaço a l’editorial d’aquesta setmana a Impuls d’Opinió:
http://www.impuls.cat/editorial.php
Miquel Àngel Mas
Director
Impuls d’Opinió
I com es que no hi havien “socialistes”??
No son aquests “grans catalanistes”??
No ho entenc…