Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

26 d'agost de 2006
5 comentaris

Després de Saragossa toca Barcelona i València

El Ministeri de Defensa, el titular del qual és l’exjutge José Antonio Alonso, amic personal del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha fet retirar l’estàtua eqüestre del dictador Francisco Franco de l’Acadèmia General Militar de Saragossa. La retirada -que contrasta amb la d’altres estàtues- ha provocat la indignació del PP, partit hereu del franquisme, fundat i presidit honoríficament encara per l’exministre predemocràtic Manuel Fraga Iribarne. Resulta que l’exministre de José María Aznar Miguel Arias Cañetes ha posat al crit al cel i ha atribuït la retirada del Franco a caball a una concessió de Zapatero als "radicals d’esquerres". L’exconsellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la nacionalista Carme-Laura Gil, se sent al·ludida, la qual cosa vol dir que aplaudeix la decisió del ministre de Defensa.

El ministre Alonso va rellevar un tal José Bono. No sé si el recordeu. Sí, home-dona, sí. El tal Bono era aquell ministre socialista amb estètita del PP (gomina i vestimenta) i discurs més conservador encara (el seu pare era falangista, i ell se n’alegrava dia sí dia també). És el mateix que, predicant un nacionalisme espanyol desacomplexat, va fer la punyeta a l’Ajuntament de Barcelona i el seu alcalde, Joan Clos, pel traspàs del castell de Montjuïc que Zapatero havia promès -com és habitual- en un míting electoral al Palau Sant Jordi, en un d’aquells "regalitus" a què ens té acostumats l’inquil·lí de La Moncloa. (També es va comprometre a donar suport a l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya, recordeu?)

La qüestió és que l’actual titular de Defensa té molta feina a fer. No s’acaba pas a Saragossa, la neteja. Què espera el ministre per eliminar els símbols franquistes dels edificis militars de Barcelona i València? Recupero aquí les anotacions d’El badiu dels Micacos denunciant la presistència -gairebé insultant- dels símbols franquistes a les dues ciutats: La gallina imperial (18 de juliol), L’alcalde, els símbols i la tranquil·litat (14 de juliol), Salvem al Papa! (8 de juliol) i Sr. Bono, un ministre de bandera (9 de febrer).

  1. Únicament estàtues de Franco? Signes de la dictadura romanen dispersats per tota la Península, i molt poca gent es mou per retirar-los. Les estàtues de Franco són, evidentment, la mostra més significativa i infame, però queden moltíssims carrers amb el nom de militars i polítics franquistes, plaques amb el "yugo y las flechas" falangistas hi ha a gairebé totes les vivendes de protecció oficials anteriors a la transició, i el mateix val per a la bandera preconstitucional. A Alacant, la meva ciutat, vaig posar una reclamació a la delegació del banc d’Espanya, que encara té una vidrera amb l’escut de l’àguila i el lema "una, grande y libre". Vaig rebre una carta (que encara guardo, i donaré amablement a qualsevol mitjà de comunicació que vulgui reproduïr-la) en la que em deien que la vidriera era "una mostra d’art de mitjans de segle XX de valor incalculable" i que la seva retirada "suposaria una operació complicada per la seva incrustació a l’edifici". Això és exactament el que els importa el sofriment de vàries generacions que patiren i moriren sota el franquisme: res. Un altre exemple sagnant és que aquesta ciutat té una plaça, anomenada púdicament "del estels", quan en realitat la van rebatejar els falangistes (Plaza de los Luceros). El nom anterior? Plaça de la República.

    El PP es treu molt generosament la màscara democràtica quan diu que això no són més que símbols, i que els socialistes volen esborrar la història. A molta gent se li hauria caure la cara de vergonya amb allò que en diuen una "transició" modèlica, probablement l’estafa més gran que s’ha venut a la ciutadania. Ni els països llatino-americans tenen un buit democràtic tan gran: a Argentina han abolit la "llei de punt final", i s’ha començat a jutjar als militars que van participar en la Junta Militar. El mateix val per a Xile. Què passaria si es fes el mateix a l’estat espanyol? On aniria a parar Fraga Iribarne, que va ordenar reprimir brutalment la coneguda manifestació de Vitòria i que compta amb vàries condemnes a mort a les seves esquenes? Per què Serrano Súñer, còmplice dels nazis en crims contra la humanitat, no va ser mai jutjat per un Tribunal Internacional i va cobrar una pensió estatal fins a la fi dels seus dies, no fa massa? I, sobre tot, continuaria l’estat espanyol sent una monarquia?

  2. La veritat és que tot això fa molt mal de veure, i més encara quan escoltem un cop darrere un altre la cançó aquella que diu que la “transició” espanyola va ser modèlica.

    Moltes gràcies per posar els enllaços Saül. Encara tinc unes fotos d’un altre escut en un edifici militar a València capital que miraré de posar dintre de poc.

    Salutacions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!